Tal dia com avui el 2004 … El Valencia CF conqueria el seu sisè títol de Lliga a Sevilla
A falta de tres jornades per al final, el València CF havia de guanyar a Sevilla FC i que perdessin Reial Madrid i FC Barcelona per ser campions … i la carambola en què semblava només creure Jaume Ortí es va convertir en realitat
Tal dia com avui el 2004 … el València CF aconseguia el seu sisè títol de lliga de la seva història. Si hi ha alguna cosa que fa més gran a el futbol és la seva imprevisibilitat. I si no, que l’hi diguin a el València CF quan va pujar a l’avió el 8 de maig de 2004 rumb a Sevilla. Només faltaven nou punts en joc. Amb Rafa Benítez a el front, l’equip va viatjar a la capital sevillana amb l’objectiu de mantenir l’avantatge de quatre punts amb el Reial Madrid, però va acabar tornant amb el sisè títol de lliga en la història de club.
Matemàticament hi havia opcions de guanyar Laliga, però per a això havia de tornar a perdre el Reial Madrid, a casa davant un RCD Mallorca que estava pràcticament salvat, que també caigués derrotat el FC Barcelona davant el RC Celta a Vigo i vèncer el Sevilla FC que estava lluitant per entrar a la Copa de la UEFA. Diríem que difícil, massa caramboles, tot i que el president Jaume Ortí, creient i positiu per naturalesa, va pujar a l’avió el margalló per si calgués celebrar-ho. Ho va fer amb sigil, no volia portar mala sort.
Doncs bé, mentre la plantilla acabava de sopar a l’hotel van veure com perdia el FC Barcelona. Uff. A les 22 hores començava el partit al Santiago Bernabéu i cap jugador pestanyejava, sobretot després de veure com Eto’o va anotar el 0-1. Aviat va empatar Pavón, però va repetir Eto’o i abans de la mitja part, Campano va marcar el 1-3, que el Reial Madrid ja no va poder voltejar, acabant la trobada 2-3. Aquesta nit va ser difícil agafar el son, el València CF depenia de si mateix per ser campió de lliga, el que també va portar a pujar a un cotxe a desenes de valencianistes per estar a Sevilla.
A Rafa Benítez no li va tremolar el pols, tres dies abans el València CF s’havia classificat per a la final de la Copa de la UEFA i va seguir amb el seu pla a l’hora de fer l’alineació, composta aquesta tarda per: Cañizares, Curro Torres, Ayala, Marchena, Carboni, Albelda, Sissoko, Jorge López, Vicente, Xisco i Oliveira. Sí, sí. Han llegit bé. Jugadors com Aimar o Baraja es van quedar a la banqueta i el pla va funcionar a la perfecció.
Als 11 minuts Vicente es va pegar la pilota a la seva bota esquerra i va traçar una diagonal a una velocitat endimoniada per marcar pel pal curt. Era la seva primera oportunitat clara … i va acabar en gol. Amb avantatge al marcador, el València CF encara se sentia més fort, fent una forta pressió al centre de camp i amb una fèrria defensa, es van passar dificultats, però van aconseguir defensar amb ungles i dents un resultat que van acabar ampliant en el minut 89 de partit amb un gol de Baraja després de rebre de Xisco dins de l’àrea.
La carambola, en què semblava només creure Jaume Ortí, s’havia produït i aquí va arribar el moment en què el president valencianista, emocionat, va treure el seu margalló per donar la volta a al Sánchez Pizjuán. El València CF acabava d’aconseguir el seu sisè títol de lliga de la història, el segon en els últims tres anys. Increïble!
Informació i Foto: Valencia CF