Tal dia com hui de l’any 2013 ens va deixar la llegenda valencianista Antonio Puchades Casanova

Tal dia com avui … El 24 de maig de 2013 ens va deixar als 87 anys una llegenda com el senyor Antonio Puchades Casanova, un dels millors futbolistes valencians i valencianistes que van marcar una època en el club de la seva vida i en el futbol espanyol amb el ‘6’ a la seva esquena. Va participar al Mundial del Brasil de 1950, en el qual la ‘Roja’ va aconseguir la seva millor classificació (quart lloc), fins a conquistar el títol a la cita de Sud-àfrica de 2010, i en el qual va ser elegit millor volant esquerre d’aquest torneig internacional .

‘Tonico’ es va erigir en un dels migcampistes més valuosos de el València CF des de mitjans dels anys 40 fins a finals dels 50 en què va deixar el seu llegat futbolístic per a tota la història centenària blanquinegra. Va debutar amb la samarreta de la ratapinyada en la segona jornada de Lliga de la temporada 1946-47 amb victòria per 1-2 a Balaídos davant el Celta, amb doblet de Món. I va jugar tretze temporades amb l’equip blanc-, amb gairebé 300 partits oficials amb el qual va conquistar la Lliga 1946-47, dos títols de Copa el 1949 i 1954 i una Copa Eva Duarte, actual Supercopa d’Espanya, el 1950. A més, va ser 23 vegades internacional amb la selecció espanyola.

Va ser un autèntic pulmó al centre de camp, ocupava molt espai, corria metres i metres i es desenvolupava com ningú en terrenys de joc enfangats, potser per la seva estreta vinculació als impressionants arrossars del seu Sueca natal. Se li recorda formant parella a la parcel·la ampla de l’València CF amb una altra llegenda com Bernardino Pérez Elizarán ‘Pasieguito’. Es complementaven com ningú al camp i els ‘vells de el lloc’ destaquen que Tonico i Pasieguito van ser els predecessors d’una altra dupla magnífica diverses dècades després formada per David Albelda i Rubén Baraja en els primers anys de l’Segle XXI.

Puchades va aterrar a Mestalla gràcies a la bona ull de Carles Iturraspe, un davanter valencianista important en la dècada dels 30 i 40, qui el va veure jugar a Sueca i va avisar els directius de l’enorme potencial d’aquest ros. Li van fer cas, però la seva primera temporada la va jugar al CD Mestalla llevat de quatre partits amb el primer equip. Això sí, a partir d’aquest moment ningú li va treure ja de la titularitat. Va ser tan important en el València CF que molts clubs van trucar a la seva porta. Un d’ells el FC Barcelona ho va reconèixer obertament i el nostre protagonista, sense pèls a la llengua, els va contestar que no. “L’honor d’un noi suecà és jugar al València, no al Barcelona o el Reial Madrid. Jo podria haver anat a l’Barça, perquè em volia, però jo vaig refusar, no vaig voler anar. I això que em pagaven el triple! Però vaig dir que no, que preferia quedar-me al València i en el meu Sueca “, ha afirmat en una entrevista a RTVV.

Se li recorda fora de el futbol per la seva amistat amb el gran porter blanc-d’aquesta època Ignacio Eizaguirre, qui li va vendre el famós Fiat Topolino amb el qual viatjava al costat dels seus companys i veïns de Sueca Daniel Mañó, Paco Sendra, Pepe Solves i Juan Ibáñez a València per entrenar i jugar els partits. Amb només 33 anys va haver de deixar el futbol per culpa d’una terrible ciàtica que no el deixava moure i va disputar el seu últim partit oficial el 23 de març de 1958 curiosament contra el Celta, club davant el qual va debutar a Primera. L’inici i la fi de la seva carrera. Es va acomiadar de la seva València CF i de el futbol un 8 de desembre de 1959 a un partit homenatge a Mestalla davant el Niça. Aquest suecà il·lustre ens va deixar tal dia com avui i, des d’aquest moment, es va convertir en una figura immortal per al valencianisme.

Informació i Foto:Valencia CF

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: