Tal dia com avui el 2007 Carlos Soler va posar en peu a Mestalla per primera vegada
Tal dia com avui … El 2017 Carles Soler va marcar el seu gol més especial fins a la data. Després que el València CF fes el més difícil remuntant el gol inicial de Cabral amb gols de Parejo i Munir, el Celta de Vigo va retornar l’empat a el marcador amb un penal, precisament, de Carlos Soler sobre Iago Aspas. Les esperances de el València CF d’aconseguir la victòria a Mestalla s’anaven apagant, però llavors va aparèixer Enzo Pérez amb la pilota als peus i es va enfonsar com un ganivet al centre de al camp rival. Soler va llegir la jugada a la perfecció i amb la seva carrera va obrir un passadís pel qual va arribar una passada que el va deixar sol davant el porter (3-2). Avui fa tres anys, Mestalla va contenir la respiració i es va posar dempeus per primera vegada amb la màgia de Carles Soler.
No sabem si a Carlos va tenir temps de pensar en el penal que acabava de cometre i el que podria suposar marcar o fallar aquest mà a mà. No sabem si va tenir temps de pensar en els seus temps de davanter centre i en els més de 500 gols que havia anotat a l’Acadèmia de València CF. El que sí sabem és que va definir com els àngels, amb una suau vaselina que va dipositar la pilota a la xarxa i va encendre Mestalla com poques vegades aquesta temporada atípica. Per al record, també, els gestos de celebració dels companys i d’un Enzo Pérez a qui les càmeres van agafar movent els braços com dient: ‘Quina barbaritat acaba de fer el xaval!’.
La irrupció fulgurant de Soler va ser clau per alleujar a un València CF que de la mà de Voro i de la saba nova emergida de l’Acadèmia havia reaccionat i buscava allunyar-se definitivament de la zona de perill. Els seus dos gols fins a la data havien estat fora de casa, contra el Vila-real i el Deportivo Alavés. Davant el Celta de Vigo va marcar el seu primer gol a Mestalla, que per l’estètica i pels condicionants roman inesborrable en la seva memòria, així com pels càntics i el “Carles, Carlos” que va corejar l’afició de forma unànime. Aquella va ser la primera gran nit de Carles Soler a Mestalla.
Informació i Foto: Valencia CF