Tal dia com avui el 2002 … El València CF va conquistar la seva cinquena Lliga a La Rosaleda 🏆🦇 #AMUNTDesdeCasa

Des del triomf en la primera jornada contra el Reial Madrid fins a la celebració de l’títol passada per aigua i les relliscades de jugadors com Ayala, amb les consegüents riallades al túnel de vestidors … La temporada va estar plena de moments emocionants i que s’han convertit en part de la mística valencianista. Els moments més difícils, que n’hi va haver, l’heroica remuntada de Montjuïc, el pols fins al final amb un Reial Madrid ple d’estrelles, l’accelerada definitiu les últimes vuit jornades de campionat, l’explosió d’alegria en aquella nit contra el RCD Espanyol a la qual Mestalla va assaborir el títol i que va ser l’avantsala de l’assalt definitiu a Màlaga … l’equip va saber sobreposar-se a totes les dificultats competint a força de personalitat, sempre amb autoritat i eficàcia, i va aconseguir aixecar la copa.

El València CF i la seua afició van demostrar en 2002 la seva grandesa renovant la seva il·lusió i rearmant després de la final de Champions perduda a Milà davant el FC Bayern. El moment més difícil només era el principi d’una etapa triomfal. I és que aquell equip que ja venia donant mostres d’èxit amb la consecució de la Copa del 1999 i les dues finals continentals es va convertir en una màquina perfecta, que aixafava per solidesa i il·lusió. Laliga 2001-02 va donar peu a la irrupció de jugadors icònics com Baraja, que va ser protagonista en els moments decisius, va suposar la consolidació d’Aimar, va superar qualsevol expectativa al voltant de la figura de Rafa Benítez, que prenia el testimoni d’Héctor Cúper, i va propiciar l’arribada de jugadors com Curro Torres, Mista, Rufete o Gonzalo dels Sants, jugadors que van ajudar a consolidar un Valencia CF campió.