Tal dia com avui el 1980 … el Valencia CF conqueria la Recopa d’Europa
El títol es va dilucidar des dels llançaments de penal després d’acabar el temps reglamentari i la pròrroga davant de l’Arsenal FC amb empat a zero; aquí el porter Pereira es va erigir en l’heroi de la final
Tal dia com avui el 1980 … el València CF es proclamava campió de la Recopa d’Europa després de vèncer l’Arsenal FC a la tanda de penals, en una trobada molt seriós en defensa i amb un futbol poc preciosista que va consagrar a el porter Pereira com a heroi.
El València CF que entrenava Alfredo Di Stéfano es va presentar a la final disputada a l’estadi de Heysel de Brussel·les, que va estrenar el major marcador de el món en aquell moment, després d’eliminar a l’B 1903 Copenhaguen, Glasgow Rangers, FC Barcelona i Nantes. Només faltava una última i dura batalla, davant l’Arsenal FC. No seria fàcil, més enllà que anímicament el conjunt londinenc es va presentar després de perdre quatre dies abans la final de la FA Cup davant el West Ham que militava llavors a la Segona Divisió anglesa, però al vestidor es respirava ambició.
A l’equip li van acompanyar, com descriuen les cròniques de l’època, prop de 8.000 valencianistes, i el tècnic dels Gunners, Terry Neil es referia a Kempes, Solsona i Bonhof com el «triangle d’or». Un dels trets d’aquell València CF era el contraatac, a l’gaudir en l’equip amb jugadors ràpids i incisius, com Kempes, Sauro i Pablo, a més de grans passadors a les botes de Bonhof i Solsona.
Va arribar a el gran dia. I com no podia ser d’una altra manera, l’emoció es va mantenir fins al final. Potser no es va veure un gran espectacle sobre la gespa, però no va faltar tensió i nervis. Di Stéfano va apostar d’inici per Pereira, Carrete, Botubot, Arias, Tendillo, Solsona, Saura, Bonhof, Kempes, Subirats i Pau. Castellanos va substituir a Subirats a la pròrroga. La idea inicial era ser segurs en defensa, abrigant el porter Pereira, «anul·lar» a Brady, considerat el cervell Gunner, i arriscar el just amb la pilota, el que a vegades va desencadenar en un futbol molt horitzontal.
Kempes va actuar com a teòric punta i no es va trobar còmode, tot i que en les seves botes va tenir l’oportunitat de marcar en els primers minuts de partit. Bonhoff va tenir l’altra gran ocasió valencianista de el partit. En un partit on van brillar més les defenses, un dels que va sobresortir va ser Miguel Tendillo. Va estar impecable, realitzant un marcatge de manual sobre Stapleton. I amb 0-0 es va arribar a la pròrroga, on els dos equips es van centrar més en defensar la porteria que a buscar el gol.
A la grada on es situaven els valencianistes no van parar de disparar-traques, el que va portar a la UEFA a llegir un comunicat per megafonia amenaçant amb «suspendre el partit» si no cessaven. La pólvora no podia faltar a la final de la Recopa de 1980, que anava a decidir-se en els penals després del 0-0 amb què va acabar el temps reglamentari i cap dels dos equips va aconseguir alterar en la pròrroga, deslligant un «terratrèmol» final des de la grada quan el porter Pereira li va aturar el penal a Graham Rix, donant-li el títol a el València CF i erigint-se en el gran heroi de la nit.
Fins arribar a aquest llançament decisiu, la tanda de penals va començar amb un xut de Kempes que va detenir Jennings, al que Pereira va respondre parant el primer penal de l’Arsenal FC, executat per Liam Brady. Després va arribar el torn de Solsona, Pablo, Castellanos, Bonhof i Ricardo Arias, els llançaments van acabar al fons de la xarxa i que, amb la parada de Pereira a Rix, van portar a el València CF a incloure un altre títol en el palmarès.
El que van dir els protagonistes després del partit:
Di Stéfano: «Tenia una fe absoluta que ens portaríem la Recopa. Hem sacrificat el lluïment personal i s’ha jugat com a equip »
Pereira: «Aquest triomf és la culminació per a qualsevol professional. És un triomf de tots. Vaig parar un parell de penals, però estic més satisfet de la meva actuació al llarg dels 90 minuts. Va ser important la intuïció, perquè els penals, si estan perfectament tirats, no es poden aturar »
Miguel Tendillo: «M’ha sortit un partit rodó. L’afició de l’València CF es mereixia un triomf d’aquesta magnitud »
Kempes: «La defensa anglesa va estar molt a sobre de mi, però l’important era aconseguir el triomf. Quan vaig fallar el penal em va entrar una suor freda … què malament ho vaig passar »
Rodet: «És una cosa meravellosa, ha estat un partit molt disputat i el València CF ha merescut el triomf final»
Solsona: «Hem sabut controlar perfectament als jugadors bàsics de l’Arsenal i no em vull oblidar de la nit que ha tingut Pereira»
Informació i Foto: Valencia CF