Tal dia com avui del 2003 Pablo Aimar va marcar un golàs d’època en el Valencia CF
Tal dia com avui … El 30 de març de 2002 Pablo Aimar va marcar un golàs d’època, dels que valen un títol. El València CF visitava l’estadi Heliodoro Rodríguez López per enfrontar-se a l’CD Tenerife a set jornades per al final de Laliga, liderada en aquest moment pel Reial Madrid, però empatat amb l’equip dirigit per Rafa Benítez, colíder, amb 56 punts. El campionat no podia estar més igualat, una errada podia ser decisiu en la lluita pel títol, però el vestuari sentia una gran seguretat. No podien desaprofitar l’oportunitat històrica de ser campions. Al minut 76, Aimar va aparèixer per destravar el partit (0-1) i va posar en escena aquesta confiança amb una obra mestra, una combinació precisa potència i col·locació després d’una brillant conducció que va fer que la pilota besés el fons de la xarxa després de colpejar en les dues esquadres de la porteria rival.
Avui es compleixen 18 anys d’aquell golàs que va calar en la memòria col·lectiva de l’valencianisme i aquella celebració de bogeria desfermada que reflecteix per si mateixa que, efectivament, aquell no era un gol més. L’argentí va embogir traient-se la samarreta, sabedor que el València CF mantenia el pols amb el Reial Madrid abans d’assaltar el liderat a la jornada 34 de l’campionat. L’equip ja no el deixaria anar fins proclamar-se campió amb el triomf a La Rosaleda de Màlaga (0-2). Després de retirar-, Aimar va reconèixer que el gol que “més” recorda i “el més bonic” de la seva carrera com a professional va ser aquell, anotat davant el CD Tenerife. Amant de la pilota i poc dels focus mediàtics, humil i poc inclinat a la fama, cada vegada que Aimar torna a Mestalla el públic es posa dret, recordant amb nostàlgia els cèlebres càntics d’antany: “Anem … Pablito Aimar, que la glòria tornarà , com Kempes i el Poll, un altre pibe immortal “.
Hereu dels altres dos icones que com ell van arribar a Mestalla des de la província argentina de Còrdova, la seva màgia va deixar empremta en el valencianisme. Sempre va voler ser un ‘pibe’ normal, que somreia i es divertia amb la pilota fent gambetes amb la pilota enganxada. El València CF el va fitxar de River Plate a finals de gener de 2001 convertint-se en el fitxatge més car de la història de el club i durant cinc temporades i mitja va guanyar dos títols de Laliga, una Copa de la UEFA i una Supercopa d’Europa. “Aimar és i serà el meu ídol”, va arribar a reconèixer Leo Messi. Gols com el que va marcar a l’CD Tenerife tal dia com avui el 2002 tenen molt a veure. També, l’afecte que li va professar el valencianista des que el va conèixer personalment el 18 de desembre del 2004 en una visita d’el València CF a Camp Nou. Messi no va jugar, però Aimar li va buscar a l’acabar el partit i li va donar la seva samarreta. Un moment màgic que cap dels dos oblidarà.
Informació i Foto: Valencia CF