Tal dia com avui de l’any 1997 e va deixar el valencianista Jacinto Quincoces, un entrenador de llegenda
El llavors president Luis Casanova confio Jacinto Quincoces a l’estiu de 1948 per intentar mantenir els èxits aconseguits pel València en la gloriosa dècada d’aquests anys 40. I en la temporada del seu debut l’equip va estar a un gran nivell, ja que va conquistar la Copa a l’imposar-se en la final, disputada a l’estadi de Chamartín, a l’Athletic de Bilbao per 1-0 gràcies a l’gol d’Epi. A més, en el campionat de Lliga també va realitzar una gran competició i va acabar subcampió per darrere de Barcelona i amb només dos punts de diferència. Va ser l’any de la ‘explosió’ de la llegenda de l’migcampista Antonio Puchades, qui amb l’arribada de l’entrenador basc va tenir un gran protagonisme.
En la campanya següent el València es va quedar una altra vegada molt a prop de el títol de Lliga, va repetir la segona plaça de l’any anterior, va caure en semifinals de Copa contra l’Athletic amb dues pròrrogues incloses, i es va proclamar campió de la Copa Eva Duarte, actual Supercopa d’Espanya, a l’derrotar el FC Barcelona per un espectacular 7-4 gràcies a el doblet de Mena i Igoa, i els gols de Fuertes, Pasieguito i Giraldós. Durant aquesta primera etapa com a entrenador va aconseguir un altre subcampionat i dues terceres places en Lliga, un subcampionat de Copa (1951-1952) i un títol de Copa en el seu adéu a la banqueta blanc-en 1954 amb una gran victòria a la final davant el Barcelona per 3 -0.
En la seva segona època valencianista Jacinto Quincoces va substituir a Luis Miró al gener de 1959 a causa dels mals resultats de l’equip. En Lliga va poder reaccionar i va aconseguir remuntar posicions fins a col·locar quart a la taula, mentre que en Copa va caure eliminat en semifinals pel Granada després de superar successivament a l’Còrdova CF, Reial Saragossa i Atlètic de Madrid. Aquí va acabar la seva trajectòria com a entrenador.
Abans va ser seleccionador nacional en 1945 i, després de deixar les banquetes, va formar part de la directiva de l’València CF i va ser president del CD Mestalla. La seva fama el va portar a participar en cinc pel·lícules: Campions !, ‘El camí de l’amor’, ‘Terra sediente’ ‘Onze parells de botes’ i ‘La saeta rubia’ i el documental ‘Cent catorze gols’. Com a colofó a la seva carrera esportiva, el 1992 i amb 86 anys, va ser un dels relleus que va portar la flama olímpica als Jocs de Barcelona. Tal dia com avui, el 1997, ens va deixar un tècnic rècord en la història blanquinegra.