Tal dia com avui de l’any 1966 Ansola va jugar el seu primer partit amb el Valencia CF

Ansola va jugar el seu primer partit oficial amb la samarreta de l’València CF en l’anada de l’eliminatòria de setzens de final de la Copa contra la UP Langreo i el seu primer gol no es va fer esperar. Va arribar només uns dies més tard, davant el mateix rival, en el partit de tornada de l’eliminatòria disputat a Mestalla. El president Julio de Miguel i la resta de dirigents de l’València CF havien vist en ell el complement ideal per a Waldo … I van encertar de ple amb el seu fitxatge. Empastaron des del principi, els dos atacants s’entenien i es feien millors l’un a l’altre sobre el terreny de joc. En la seva primera temporada junts, de fet, van marcar ni més ni menys de 52 gols i en aquella campanya 1966-1967 el brasiler va acabar de trencar el motlle, consagrant-se com fenomen amb uns registres que el van fer pujar ja a l’altura dels grans golejadors de el club a llarg de la seva història.

Les cinc temporades que Ansola va viure a Mestalla concentren probablement el millor passatge de la seva carrera esportiva. En la seva primera temporada com a valencianista va ser campió de Copa (es va perdre la final per lesió) i va jugar dues finals més de la competició (1970 i 1971), ambdues resoltes amb derrota per al conjunt valencianista. El seu bagatge, però, va molt més enllà dels títols aconseguits i és que Ansola va aconseguir transcendir com un davanter trencador, icònic, fins a abandonar la disciplina valencianista en 1971. Nou anys després de la seva retirada, als 46, aquell fortachón davanter guipuscoà ens deixava de manera prematura, però el record dels seus gols i la seva llegenda (els cronistes de l’època destacaven que quan Ansola xocava amb un pal, en lloc de sortir la Creu Roja per atendre-era millor que sortissin abans els fusters per arreglar la porteria ) perduraran per sempre.