Tal dia com avui de 1999 ens va deixar Don Luis Casanova Giner, el primer president campió
Tal dia com avui … el 4 de maig de 1999 ens vam deixar el primer gran president campió de la història del Valencia CF, Luis Casanova Giner. Als 90 anys va morir a Oliva amb tota una vida dedicada a treballar per i per al Club de Mestalla, ja que va deixar un impressionant llegat durant el seu mandat com a màxim dirigent blanc-des de 1940 fins a 1959. En aquesta etapa, una de les més brillants de l’ València CF en els seus 101 anys de vida, l’equip va conquerir tres títols de Lliga i tres de Copa. va ser tal la seva importància i rellevància en el valencianisme que, durant dues dècades i mitja, el camp de Mestalla va portar el seu nom. Amor incondicional a l’escut de la rata penada, apassionat per la seva feina, emprenedor, valent, visionari …, Luis Casanova es va deixar l’ànima i bona part dels seus recursos econòmics perquè la seva València CF fos molt rellevant en el futbol espanyol i ho va aconseguir.
Se li recorda com el dirigent perfecte en una època molt complicada, en la qual va ser capaç de transformar, modernitzar i professionalitzar el València CF no només a nivell esportiu, en el qual va ser sempre una persona molt propera als jugadors, sinó a nivell social , infraestructures, etc. Com a soci ja va gaudir de l’ascens a Primera i el 1934 va veure perdre el seu equip ja a la llotja a la final de Copa contra el Madrid FC. Un any més tard va passar a formar part de la directiva de Francisco Almenar com a vicepresident i, fins i tot, va arribar a ser president en funcions en l’organització de la final de Copa del 1936. Quan va acabar la Guerra Civil, amb l’equip i l’estadi que havien quedat destrossats per aquest conflicte bèl·lic, el València CF es va reorganitzar de nou i Luis Casanova va demostrar el seu gran amor al Club amb una tasca encomiable, al costat d’Eduardo Cubells i Luis Colina, i un enorme esforç econòmic, ja que va arribar a endarrerir la data de les seves noces per invertir tot el seu capital en la reconstrucció de l’estadi.
En el pla esportiu va planificar una plantilla molt potent amb noms com Iturraspe, Amadeo, Epi, Igoa, Gorostiza, Asensi, Álvaro i Món i ja com a president des de 1940 el València de la famosa ‘davantera elèctrica’ va guanyar tres títols de Lliga en les temporades 1941-1942, 1943-1944 i 1946-1947 (en tres ocasions va ser subcampió 1947-1948, 1948-1949 i 1952-1953), i va aixecar tres Copes a 1941, 1949 i 1954, sent quatre vegades subcampió 1944, 1945, 1946 i 1952. a més, va conquistar la Copa Eva Duarte, actual Supercopa d’Espanya, el 1949 i va jugar la final de l’any anterior.
El seu final com a president va succeir dinou anys després, el 25 de gener de 1959, quan va ser substituït en a el càrrec per Vicente Iborra Gil després de presentar la dimissió irrevocable. Deu anys després, l’agost de 1969, l’assemblea de l’València CF va acordar donar el nom de camp de Mestalla a Luis Casanova per tot el que havia fet pel Club. El 1994, amb l’arribada a la presidència de Francisco Roig, va tornar el nom popular de Mestalla a l’estadi de l’Avinguda d’Arts Gràfiques. Una altra de les seves grans iniciatives va ser la de crear el CD Mestalla amb el qual va aconseguir en la temporada 1951-52 va l’ascens a Primera, tot i que l’assemblea de clubs va rebutjar que juguessin en l’elit dels filials. Lluís Casanova Giner ja no hi és, però ha estat, és i serà un gran entre els grans presidents de Valencia CF.
Informació i Foto: Valencia CF