Tal dia com avui de 1995 Lubo Penev va marcar el seu últim gol amb el Valencia CF
L’elegit tenia 23 anys, era internacional amb Bulgària i tenia unes condicions extraordinàries. El seu fitxatge no va ser precisament un passeig en barca i és que el València CF va haver de destravar les dificultats burocràtiques que va imposar el règim comunista, molt reticent a deixar sortir els jugadors a una edat tan primerenca, però Arturo Tuzón, llavors president, el va acabar aconseguint en el mes de setembre, amb la contrapartida que no podria jugar la Copa de la UEFA a l’haver jugat en competició europea amb el seu anterior equip. En la seva primera temporada (1989-90) Penev no va ser màxim golejador, ho va ser Fernando Gómez Colomer, però va començar a exhibir la seva personalitat i el seu poder.
La seva connexió amb Mestalla va ser instantània (el “Lubo, Lubo” aviat es convertiria en un dels càntics de capçalera de l’afició) i la seva adaptació també. El València CF va acabar Laliga subcampió, cosa que no succeïa des de 1972, i bona part d’aquell èxit va radicar en la seva figura. Al llarg de les sis temporades que va defensar l’escut de l’València CF, Lubo es va consagrar com el novè màxim golejador històric de el Club, però potser el millor llegat que va deixar a Mestalla va ser el seu carisma i el seu esperit indomable. El búlgar va aconseguir connectar, deixant empremta en una dècada en la qual, si bé el Valencia CF no va aconseguir aixecar cap títol fins a la Copa de l’any 1999, va recuperar prestigi a Europa. En aquest context, Penev va il·lusionar i va ser decisiu per a obtenir diverses classificacions.