“Suma i Sigue. El Museu de Vilafamés”, nova exposició en el MUA
El Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) obre a el públic, a partir de demà 12 de març i fins al 16 de maig, una nova exposició sobre el Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés, amb el títol “Suma i Segueix . El Museu de Vilafamés “. L’exposició pretén ser el reflex, no d’una trajectòria, sinó d’un ideal, a través d’un conjunt d’obres molt diferents entre si, però lligades per un mateix desig d’interpel·lar, de despertar-nos o de parlar-nos a l’oïda.
Les obres de 28 artistes conformen el recorregut expositiu, més de mig segle després de la creació de l’avui Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés, una de les institucions més antigues dedicades a l’art contemporani a Espanya. Hugo Alonso; Maria Aranguren; Elena Asins Rodríguez; Luis Rajola Conill; Ricardo Bastid Pérez; Nassio Bayarri Lluch; Pepe Beas Barnes; Concha Benedito; Angiola Bonanni; José Caballero; Joan Callergues; Joan Castejón; Teresa Chàfer Bisquert; José Díaz Azorín; Maribel Domènech; Teresa Gancedo; Concha Jerez; Ángeles Marco Saturmino; Sebastià Miralles Puchol; María Dolores Mulà; Ana Navarrete Tudela; Maribel Neixo; Rafael Pérez Contel; Wences Rambla; Josep Renau; Pilar Sala; Alberto Sánchez Pérez i Rafael Santana Monagas, conformen l’elenc d’artistes que donen vida a aquesta mostra amb les seves creacions.
El Museu de Vilafamés, és conseqüència de l’dissens i dels contradictors, de l’exquisida obstinació dels que no van voler seguir creient en el donat, dels no acomodats i incòmodes per als seus contemporanis. Vicente Aguilera Cerni i un nodrit grup d’artistes van voler mostrar a el món, a l’Espanya dels últims anys de la dictadura franquista, que no podíem resignar-nos a acabar abocats a una sola veritat. El més difícil, el més necessari, el que cal intentar, és conservar la voluntat de lluitar per un món diferent. El més complicat, però també l’essencial, és valorar positivament la diferència, com allò que enriqueix la vida i impulsa la creació, l’art i el pensament. A finals de la dècada de 1960, el crític d’art Vicente Aguilera Cerni va visitar Vilafamés, un petit poble de l’interior de Castelló, i allà, a través d’el que va ser Museu Popular d’Art Contemporani, va iniciar un projecte fora de convencions, lluny de l’cànon .
El museu manté el caràcter compromès i la dimensió social dels seus inicis, amb un valor testimonial i històric afegit. I augmentant la col·lecció constant i acuradament. En l’actualitat, el seu patrimoni de més de set-centes obres de més de sis-cents cinquanta artistes diferents, és reflex d’una manera d’entendre l’art com un mitjà per arribar més lluny, per a la reflexió. Perquè per qüestionar el funcionament de la societat respecte de nosaltres mateixos i de l’món, necessitem un art que ens permeti aprendre a pensar.
Informació i Foto: Universitat Alacant