Soporte Vital salda amb exit la seua tornada als escenaris i vol més

Soporte Vital s’ha saldat de manera exitosa el seu retorn als escenaris després de 35 anys d’absència. A la tarda-nit de l’Divendres 11 de desembre va omplir gairebé del tot -prop de 300 persones- l’ara reduït aforament de l’Auditori Músic Rafael Beltrán Moner de Vila-real per recordar els temes que a la dècada dels 80 el van convertir en un els grups punters de l’escena castellonenca. Però també van aprofitar l’actuació per presentar cançons compostes durant els últims mesos, i és que la intenció de Guillermo Cabanes (veu i guitarra), Juan Antonio Bertolín (baix i veus), José Luis Miguel (teclat i veus) i Juanvi Miguel (bateria ) és desenvolupar aquesta segona etapa més enllà d’aquest emotiu retrobament amb l’escenari i el públic.

El concert, que va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vila-real, va tenir caràcter benèfic, ja que la seva recaptació anava destinada a l’ONG Amor en Acció, que abans de l’actuació va explicar breument el seu funcionament. A continuació, i després d’un repàs a la història de el grup per part de periodista cultural Manolo Bosch acompanyada per projeccions històriques, Suport Vital va donar inici a un directe en què els seus clàssics “Abocat a la finestra”, “L’home llop” o “Un culturista em va robar a la meva noia” van sonar amb nous arranjaments, mantenint la seva essència original i recordant part de el públic els seus anys juvenils.

Al costat d’ells, altres temes menys coneguts pel públic d’aquest passat vuitanta de el grup vila-realenc, com “Devorar”, “L’aparell”. “Presentador de telenotícies” i “La dona pantera”. Les novetats principals van arribar amb una versió de el clàssic d’A Green “Let ‘s stay together” ( “Junts”) i, sobretot, amb l’estrena de dues cançons sorgides durant aquests dos anys de retorn a el local d’assaig: “Volaré” i la molt nova “Caragol negre”.

En molts moments es va buscar -i va aconseguir- la interacció amb el públic, amb un Guillem Cabanes exercint de frontman, amb diversos passejos per la primera línia d’escenari mentre deixava anar riffs de guitarra, amb Juan Antonio Bertolín, Juanvi Miguel i José Luis Miguel complint a la perfecció les seves respectives funcions -algun d’ells acumulava més de 30 anys sense tocar el seu instrument en el moment de la tornada a l’local- i destil·lant tots ells una notòria il·lusió.

Un concert també molt gaudit pels presents, que van atendre les normes de prevenció sanitària, incloent gel hidroalcohólico, màscares i distància de seguretat en el reduït aforament de l’Auditori. El lament repetit entre el públic: “Llàstima no haver pogut ballar”, i és que aquest pop fresc de Suport Vital convida a moure a el ritme de les seves enganxoses melodies, emparades per una sonoritat posada a el dia que fa molt actual la seva proposta. Però la prevenció a causa de la pandèmia deixa per a més endavant aquests balls davant de l’escenari.

Així doncs, ‘El retorn’ de Suport Vital es va saldar de manera satisfactòria per a públic i músics. La intenció actual dels seus components és que ‘El retorn’ no es quedi en un sol concert. Il·lusió, ganes i qualitat no falten en aquest quartet que “no vol que es portin el meu aparell”, en referència a l’amplificador que en els 80 els va permetre introduir-se activament en el món musical.

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: