Soler: “El Consell reclama permanentment a Govern els 1.325 milions i la reforma de sistema que inclogui el deute històric”

“Cada vegada que parlo amb el Ministeri, poso de manifest la situació de la Comunitat Valenciana. Som l’autonomia pitjor finançada i tot i així estem fent un esforç augmentant la inversió per càpita en serveis socials, especialment en Sanitat, per apropar-la a la mitjana de les comunitats autònomes “, ha indicat Soler.

“Ara el dèficit es genera no per la mala gestió, ni per el malbaratament, ni la corrupció, sinó per la inversió en serveis bàsics fonamentals. Volem que se’ns compensi per la part del deute que té el seu origen en l’injust model de finançament que castiga la Comunitat Valenciana, la resta ho assumirem, perquè va ser generat pels representants dels valencians elegits lliurement “, ha afirmat el conseller.

Vicent Soler ha realitzat aquestes declaracions en la seva compareixença a la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda de les Corts, que ha tingut lloc aquest dilluns a l’hemicicle de Palau dels Borja per permetre el distanciament dels diputats i diputades. Durant la seva intervenció, el conseller, ha recordat que “l’anterior Govern espanyol va tenir durant cinc anys majoria absoluta i va ser incapaç de dur a terme la reforma del finançament”.

“I aquest és el problema que arrosseguem, l’statu quo que van pactar el 2002 Aznar i Zaplana i que tant ens perjudica la Comunitat Valenciana. I un Fons de Suficiència que més aviat s’hauria de dir Fons d’Insuficiència”, ha advertit Soler.

“Són conscients”

“La ministra d’Hisenda és conscient que cal reformar el sistema de finançament autonòmic i en diverses ocasions ha posat de manifest que les diferències que genera entre les comunitats autònomes en recursos per habitant no són raonables”, ha assenyalat Soler.

“És més, en nombroses ocasions ha reconegut que la Comunitat Valenciana està infrafinançada. Ho va fer a l’octubre de 2019 durant la seva visita a València, però també al Congrés dels Diputats el febrer de 2020, quan va dir que som de les més perjudicades per el model de finançament i, més recentment al maig de 2020 “, ha apuntat Soler.

La infrafinançament de la Comunitat Valenciana també ha estat reconeguda per la Airef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal) en els seus estudis.

“Es tracta de passos positius, ja que l’anterior Executiu mai va ser tan explícit en el seu reconeixement de la nostra situació. Però no ens conformem. A més de reconèixer la situació, volem també fets i així li ho hem fet saber a el Govern central a les nostres trobades “, ha expressat el conseller d’Hisenda.

“Així, per exemple, en l’últim Consell de Política Fiscal i Financera celebrat el passat mes de febrer, tot i que es va convocar amb la finalitat de fixar els objectius de dèficit del conjunt de comunitats autònomes, vaig aprofitar per posar sobre a taula les reivindicacions aprovades per la Comissió Mixta Consell-Corts el dia d’abans i vaig demanar mesures transitòries o un dèficit asimètric que al menys pal·liés en part la nostra infrafinançament “, ha indicat el titular d’Hisenda

La despesa pública és prioritari

Soler ha assenyalat que “l’infrafinançament impossibilita la conseqüència dels objectius de dèficit i contribueix a augmentar el volum de deute de la Comunitat Valenciana, fins i tot gastant per sota de la mitjana”.

“La prioritat de el Consell és garantir i millorar la qualitat dels serveis públics dels cinc milions de valencianes i valencians, i per a això el que hem estat fent és intentar convergir amb la mitjana en despesa pública”, ha manifestat el conseller.

“D’aquesta manera, la despesa en serveis públics fonamentals és el responsable de el 44% de l’volum de deute regional des de 2002”, ha lamentat Soler

4.000 milions de diferència

Si prenem com a referència les dades de el període 2014-2017, la diferència en finançament homogeni per habitant entre la regió millor finançada, Cantàbria, i la pitjor, Comunitat Valenciana, és de l’39%. És a dir, la Comunitat Valenciana hauria d’haver rebut més de 4.000 milions addicionals si hagués rebut el mateix tracte que Cantàbria.

Respecte a autonomies amb una renda per càpita similar, com Galícia o Astúries, el finançament anual de la Comunitat Valenciana seria superior als 2.000 milions.