Ser futbolista professional és un factor protector per a la salut mental segons una investigació coordinada per la presidenta del COECS

L’esport, en la seva essència més pura, no només forja cossos atlètics i ments
competitives, sinó que també actua com un escut invisible davant de les amenaces silencioses que aguaiten a la
ombra de lèxit precoç. En el cas del futbol professional, especialment entre els jugadors joves, l’exercici
físic i la disciplina inherent a la pràctica esportiva s’erigeixen com a potents antídots contra trastorns
conductuals que poden derivar en addiccions com la ludopatia o la dependència dels videojocs. I és que la
activitat física no només canalitza l’energia i redueix l’estrès, sinó que també proporciona una estructura i un
propòsit que contraresten els riscos associats a la fama prematura i la pressió mediàtica.
Una veritat irrefutable que ha quedat demostrada amb un estudi que compara el comportament de futbolistes de
elit amb el de la població general, impulsat per la presidenta del Col·legi Oficial d’Infermers i Infermeres de
Castelló (COECS), Isabel Almodóvar, per la seva condició de coordinadora del grup de recerca QSH de la
Universitat Jaume I (UJI) i de responsable de Recerca del Vila-real Club de Futbol.
A l’estudi, que evidencia la importància de l’esport i del futbol per immunitzar les ments davant les amenaces
dels trastorns conductuals que poden sorgir amb la joventut i la fama mal gestionada, també s’adverteix de que els jugadors professionals de futbol, ​​especialment els homes, presenten més risc de vulnerabilitat
davant dels trastorns relacionats amb el joc. “No obstant, el futbol professional es presenta com un antigen
natural davant d’aquestes vulnerabilitats, oferint un entorn on la cohesió de l’equip, la superació personal i
el suport col·lectiu són claus per a la protecció de la salut mental”, segons Isabel Almodóvar qui recorda que
aquesta realitat “destaca la necessitat de valorar l’esport no només com un espectacle o una professió, sinó com
un pilar fonamental en la prevenció de trastorns psicològics en contextos de gran exigència”.
Com a investigadors de l’esmentat estudi i coautors de l’article que ha reportat i difós els seus resultats a la
prestigiosa revista ‘Sports’ també han participat Rafael González, tresorer del COECS i membre del grup de
investigació Qualitat de Vida, Esport i Salut (QSH) de l’UJI; Héctor Usó, infermer i director dels Serveis
Metges del Vila-real; Paula Sánchez, investigadora principal del Grup de Recerca de Resultats en Salut
(GIRS) de la CEU UCH; Gonzalo Haro, psiquiatre de l’Hospital Provincial de Castelló i investigador principal del
grup de recerca Salut Mental i Addiccions (TXP) de la CEU UCH, i els investigadors de la Facultat de
Ciències de la Salut de la CEU UCH Maria Gimeno, Ana Blanco i Antonio Real.
Entre setembre de 2020 i juliol de 2022, un total de 306 persones van participar a l’estudi, entre les quals hi havia
108 jugadors i jugadores de la lliga de futbol professional. Les dades recollides han permès demostrar que un 6,6%
dels futbolistes van presentar trastorns relacionats amb el joc davant de l’1% de la població general. Pel que fa a
l’addicció als videojocs, els índexs entre els jugadors i la resta dels participants van ser força similars.
“Encara que ser futbolista i ser home suposen factors de risc davant de la ludopatia, hem constatat que el futbol
professional és un element protector per a la salut mental”, ha reiterat la presidenta del COECS.
En vista d’aquests resultats, Héctor Usó ha destacat els punts clau per prevenir la ludopatia: “És molt
important conscienciar la població juvenil dels problemes que pot comportar el joc. També cal fer
èmfasi si hi ha un problema que no ha estat diagnosticat. Al Vila-real CF hem fet un gran esforç per
incloure protocols de prevenció de qualsevol problema derivat de la salut mental. En aquest sentit, el paper de
els nostres psicòlegs i infermers és fonamental”.
Per part seva, Paula Sánchez ha posat èmfasi en el caràcter pioner d’aquesta investigació: “Ha quedat
demostrada la importància de dur a terme estudis interdisciplinaris i en col·laboració entre les institucions sobre
col·lectius específics com els futbolistes professionals, que estan sotmesos a una alta pressió. Així, el nostre
treball posa les bases per establir mesures de protecció de la salut mental dels esportistes d’elit
basades en l‟evidència científica”.
“Fa uns quants anys, el Vila-real va incloure en el reconeixement mèdic l’anàlisi psicològica dels jugadors.
Arran d’aquesta iniciativa, l’any passat vam publicar un primer article sobre la salut mental en general dels
futbolistes i ara hem tret una segona investigació centrada en el joc patològic. Tots dos treballs
evidencien els beneficis de la pràctica esportiva en el benestar dels jugadors professionals”, ha explicat Isabel
Almodóvar.
Finalment, la presidenta del Col·legi Oficial d’Infermers i Infermeres de Castelló ha subratllat la “gran
aposta del Vila-real CF per la investigació i per la Infermeria”. “El club compta amb quatre infermers en plantilla,
la qual cosa suposa una mostra de confiança cap a una professió tan completa com la nostra. Així mateix, treballs
com el que acabem de publicar evidencien el gran potencial de la investigació infermera com a mitjà de posar
la ciència al servei de la salut. Dels vuit autors de l’estudi, cinc som infermers”, ha dit Almodóvar.

Informació i Foto: Comunicació COECS