Sanitat posarà en marxa un Centre de Referència en Atenció al Trauma Complex a Picanya
La Conselleria de Sanitat ja està treballant per posar en marxa un Centre de Referència en Atenció al Trauma Complex a Picanya dirigit a persones afectades per les riuades, així com per a altres col·lectius susceptibles de patir aquest tipus de trauma psicològic, com ara dones víctimes de violència de gènere, menors, etc.
Aquest nou servei de salut mental s’instal·larà a l’Alqueria de Moret al municipi de Picanya i comptarà amb una inversió estimada de 1.200.000 euros.
Així ho ha confirmat avui el director general de Salut Mental i Addiccions, Bartolomé Pérez, durant la presentació del balanç d’actuacions realitzat després de la DANA d’octubre del 2029.
Durant la seua intervenció ha destacat «la implicació i excel·lent tasca dels professionals de Salut Mental del Servei Valencià de Salut des del primer dia, que unit que la Conselleria de Sanitat havia realitzat el setembre del 2024 un increment global de 200 professionals i de més de 400 a l’agost d’aquest any, ha fet possible que l’evolució siga més favorable que la prevista inicialment».
Específicament als departaments de salut més afectats s’han creat 159 nous llocs de treball. D’ells 129 són assistencials, cosa que significa un augment global del 46% de la plantilla assistencial (psiquiatria, psicologia, infermeria de salut mental, teràpia ocupacional. Per això, Pérez ha insistit que «l’accessibilitat de la població a l’assistència especialitzada en Salut Mental és plena, el circuit és clar, els pacients acudeixen a la seva metgessa.»
Així mateix, el director general ha donat compte d’una anàlisi comparativa realitzada per la seva direcció general sobre les assistències prestades a Salut Mental des del novembre del 2023 fins al setembre del 2024, respecte al període del novembre del 2024 al setembre del 2025.
De l’estudi es desprèn que el nombre total de pacients atesos als departaments de salut afectats per la DANA s’ha incrementat un 3,5% i un 2,3% a la resta de la Comunitat Valenciana.
Durant l’esmentat període, el nombre de consultes realitzades als departaments afectats ha estat de 335.260, registrant-se un increment del 7,2%. «El fet que lʻaugment de consultes sigui superior al de pacients únics atesos evidencia una atenció més freqüent», ha explicat Bartolomé Pérez. D’aquesta manera, la mitjana és de 5,1 consultes per pacient a zones de les inundacions i de 4,6 a la resta de la Comunitat. «En conseqüència, s’han atès més casos, però també amb més regularitat i qualitat assistencial», ha assenyalat el director general.
Contenció estrès agut
Bartolomé Pérez ha explicat que les conseqüències principals d’una catàstrofe climatològica de la magnitud de la DANA són els trastorns per estrès: bé els limitats en el temps, l’anomenat estrès agut, o bé els de llarga durada, l’estrès posttraumàtic. «Precisament l’objectiu prioritari de tota la feina que estem duent a terme és contenir aquest estrès agut perquè no derivi en posttraumàtic», ha incidit.
Precisament aquestes són les patologies més freqüents tractades a les set Unitats d’Atenció al Trauma, posades en marxa als departaments de salut de València-La Fe, València-General, València-Peset, València-Arnau, La Ribera, Manises i Requena, on s’han atès més de 2.000 pacients.
D’aquests, 842 han estat assistits per estrès agut en aquestes zones i 887 per estrès posttraumàtic. S’ha produït, respectivament, un increment del 171,6% i del 170,4% més dins dels períodes analitzats. L’augment d’atenció de pacients a la resta de la Comunitat Valenciana quant a l’estrès agut és del 6,7% i del 18,1% a l’estrès posttraumàtic.
D’altra banda, el director general de Salut Mental ha assenyalat que el nombre d’urgències hospitalàries per autolesions és un dels indicadors més fiables del risc de suïcidis entre la població.
Durant els 11 mesos posteriors a la DANA, s’adverteix una situació excepcional, amb un descens del 8,4% en el nombre d’episodis atesos per autolesions, entre les persones residents als municipis afectats per la DANA.
A la resta de la Comunitat Valenciana, aquesta dada és igualment positiva, encara que en menor mesura amb un descens del 3,8%. És destacable que, en els darrers deu anys, només s’havia produït un descens interanual a l’any de pandèmia (2020).
Cribratge epidemiològic
Bartolomé Pérez també s’ha referit a un estudi de cribratge epidemiològic realitzat per la Conselleria de Sanitat per tal de disposar dels primers resultats de la prevalença d’estrès posttraumàtic a la població afectada per la DANA. L’estudi s’ha dut a terme mitjançant entrevista telefònica amb intel·ligència artificial (IA), utilitzant un qüestionari de detecció estandarditzat i d’ampli ús a nivell internacional, sobre una mostra de 2.275 persones residents als municipis més afectats, amb edats compreses entre 18 i 70 anys.
El treball de camp es va realitzar entre el 13 d’agost i el 30 de setembre del 2025, mitjançant entrevista telefònica amb un sistema d’IA, permetent aplicar l’enquesta de manera eficient i estandarditzada. A més, aquest mètode permetia comprendre les respostes dels participants de manera instantània per la IA i la resolució de dubtes en cas de necessitar aclariments.
Les dades preliminars de l’estudi indiquen que la prevalença de trastorn per estrès posttraumàtic als 11 mesos d’haver succeït la riuada se situa en un 27,6% per a la població adulta, amb diferències significatives entre homes (24,6%) i dones (30,5%).
En aquest context, el director general de Salut Mental ha posat en relleu que estudis internacionals recents situen la prevalença de l’aquest trastorn en valors que poden ser superiors que poden assolir entre el 40% i el 50%, depenent de factors com l’extensió dels danys materials, el nombre de morts o les característiques específiques de les inundacions (alçada, velocitat.
Actuació inicial immediata
Bartolomé Pérez ha recordat que des del primer moment es van desplegar al terreny 13 equips de salut mental amb 124 professionals, que van atendre més d’un miler de persones als municipis afectats. Igualment, ha subratllat la tasca escomesa per part del Centre d’Atenció a Fira València, que va comptar amb la participació de 55 professionals, que van atendre 749 persones.
A més, ha fet els 30 psicòlegs de Salut Mental de les Unitats de Detecció Precoç creades als centres escolars, de les zones afectades han atès 562 escolars. «Una xifra que demostra la importància d´haver creat aquestes unitats en col·laboració amb la Conselleria d´Educació», ha assegurat.
Una altra de les mesures adoptades per ambdues conselleries ha estat el ‘Programa de promoció del benestar emocional i prevenció de les addiccions’ que començarà ben aviat i al qual s’han incorporat prop de 1.000 centres escolars, l’oferta dels quals inclou tots els centres educatius dels municipis afectats per la DANA.
El període de sol·licituds perquè els centres s’acollissin al programa va concloure el dia 30 de setembre passat. Està dirigit a tota la població escolar dels nivells d’educació obligatòria (6-16 anys), compta amb un pressupost de més de 3 milions d’euros per a tota la Comunitat Valenciana i basat en el model d’habilitats per a la vida proposat per l’Organització Mundial de la Salut.
Finalment, Bartolomé Pérez ha fet esment que els municipis i mancomunitats inclosos a les zones més afectades han rebut un tracte preferent a la convocatòria de subvencions per finançar les Unitats de Prevenció Comunitària de les Conductes Addictives que desenvolupen programes de prevenció d’addiccions.
Aquestes unitats han obtingut un total de 538.380 euros, cosa que representa un increment del 35% respecte a l’exercici anterior. «Una dada que reflecteix el compromís institucional amb la reconstrucció emocional, educativa i comunitària dʻaquestes zones», ha conclòs el director general.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana