Sanitat detecta en tres anys més de 4.000 casos de violència a la infància
Els professionals de Pediatria, Infermeria i Treball Social de centres de salut i hospitals valencians han aflorat més de 4.000 casos de violència en la infància entre 2017 i 2019. Les notificacions anuals han anat augmentant progressivament fins a arribar a les 1.528 el 2019.
Quatre de cada 10 casos, segons les últimes dades analitzades des de la Direcció General de Salut Pública, corresponen a menors de 5 anys i, d’aquests, més de la meitat no havia complert l’any de vida.
En aquesta franja d’edat, la taxa de notificació quintuplica la taxa global perquè els / les menors d’1 any són més vulnerables, i no tenen capacitat d’enfrontament cap als seus agressors. Aquesta tendència observada a la Comunitat Valenciana s’alinea amb les dades dels internacionals.
En els casos de violència contra menors d’1 any, és habitual trobar a pares i mares joves, immadurs i immersos en una situació econòmica precària que desatenen o no atenen convenientment als seus nadons (62,8% de notificacions). La manca de cures en ferides o hematomes representa el 15,4% de casos; el maltractament físic, el 12% i el 4,7% restant són casos de tipus sexual.
Les persones expertes adverteixen d’un predomini global com a víctimes de les nenes (56%) respecte dels nens. Per edats, s’observa que la preponderància de les menors es dóna a partir dels 10 anys i que la diferència és més acusada en el grup de 15-17 anys.
El predomini femení es repeteix en els intents de suïcidi, sent en més de el 70% dels casos nenes de 10 a 14 anys.
«El paper dels / de les professionals de Pediatria, Infemeria i Treball Social a la prevenció de la violència i en la protecció dels / les menors és encomiable perquè la violència contra la infància suposa un greu problema que afecta la seva salut física i psicològica a curt ia llarg termini, i que pot fins i tot comprometre la seva pròpia vida «, indica la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, ana Barceló.
Ansietat, trastorns de la conducta alimentària o consum de drogues
Les persones expertes han constatat que la violència contra la infància augmenta el risc d’ansietat o depressió, agressivitat, intents de suïcidi, estrès posttraumàtic, trastorns de la conducta alimentària, conducta sexual de risc o problemes de consum d’alcohol o drogues. També incrementa el risc d’obesitat i afecta el risc escolar i als èxits acadèmics.
L’exposició a la violència de gènere en l’àmbit domèstic també s’ha demostrat causant d’efectes negatius en la infància, qualsevol que sigui l’edat dels nens i de les nenes que la pateixen. S’associa amb retard en el creixement, alteracions en el son i l’alimentació, disminució d’habilitats motores, etc. així com amb greus alteracions emocionals (ansietat, ira, depressió, baixa autoestima, trastorn d’estrès posttraumàtic, etc.) i certs problemes cognitius (retard en el llenguatge, afectació en el rendiment escolar), nombrosos problemes de conducta (escasses habilitats socials, agressivitat, dèficit d’atenció-hiperactivitat, immaduresa, agressivitat, delinqüència, tòxic dependències).
L’estratègia des de l’àmbit sanitari per prevenir i aflorar la violència en la infància es cimenta sobre mesures de suport a la criança, juntament amb estratègies específiques en famílies vulnerables de forma coordinada amb altres àmbits (social, educatiu, etc.).
La notificació de casos es vehicula, des de 2006, a través de la ‘Full de notificació per a l’atenció sociosanitària infantil i la protecció de menors’, document oficial per informar de situacions de sospita o evidència de risc sociosanitari o de maltractament en menors de 18 anys des de l’àmbit sanitari.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana