Salvador: «Hem avançat cap a un urbanisme més sostenible en preservar una superfície que equival al 10% del territori de la Comunitat Valenciana»
La consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador, ha fet balanç de les mesures aplicades en urbanisme des de 2015 i ha assegurat que la Generalitat «ha complert amb tots els objectius en matèria d’urbanisme marcats a l’inici de la legislatura «amb l’aprovació d’instruments i plans com el Pla del Litoral (Pativel), el Pla de prevenció d’inundacions (Patricova), el Pla de protecció de l’Horta, la modificació de la Llei d’Urbanisme (Lotup) o l’inici de la tramitació de plans territorials metropolitans de València, Alacant-Elx o Castelló i els del Baix Segura i les comarques centrals.
En aquest sentit, ha afegit que «tots aquests instruments eren necessaris per al nou urbanisme sostenible que hem impulsat aquesta legislatura i que ha permès adaptar el nostre territori als requeriments del nou model econòmic i social».
De fet, ha assegurat que amb els plans aprovats que conserven activament el territori i amb les reclassificacions que s’han evitat «s’ha preservat i actuat en una superfície equivalent al 10% de la Comunitat».
Així, ho ha explicat en una trobada amb els mitjans de comunicació en el qual també hi havia el secretari autonòmic, Lluís Ferrando, la directora general d’Urbanisme, Rosa Pardo, i el director de l’Institut Cartogràfic Valencià (ICV), Xavier Navarro, on han presentat el visor cartogràfic en el qual es recullen les dades presentades sobre el territori.
En aquest sentit, la consellera ha recordat que el 2015 la situació era «insostenible» després de 20 anys de «urbanisme depredador i poc respectuós amb el territori». De fet, ha apuntat que «els plans aprovats per a la classificació de sòl urbanitzable superaven en molt el que marca l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, des de 1995 s’havien reclassificat 108 milions d’m² al marge de la revisió dels plans generals, la taxa d’urbanització en els 10 primers quilòmetres de la costa havia estat 3,5 vegades superior al creixement de la població en aquesta zona «.
Ordenació territorial racional
Per això, ha apuntat que era «necessari un canvi que apostés per l’ordenació territorial racional i sostenible per acabar amb la destrucció i la depredació del territori».
Els plans aprovats durant la legislatura com el Pativel i el Pla de l’Horta han permès «la protecció i conservació activa de més de 7.500 hectàrees al litoral o 10.000 en l’horta i en total hem desclassificat 3.785 hectàrees de sòl».
D’aquesta manera, amb aquests instruments impulsats amb «diàleg i consens amb el territori» s’ha ajudat a «adaptar el model territorial a les demandes i requeriments de les normatives legals i estratègies per la Unió Europea». Igualment, passa amb el Patricova on s’han identificat 206.250 hectàrees on no es pot reclassificar.
A més, «en aquesta legislatura hem avançat cap a un nou urbanisme més sostenible en evitar la reclassificació de més de 36 milions de m² de sòl no urbanitzable a través de les comissions territorials d’urbanisme en no acreditar la sostenibilitat necessària o bé per excés respecte als índexs de creixement exigits en l’Estratègia «.
En total, amb els plans aprovats que conserven activament el territori i amb les reclassificacions que s’han evitat «s’ha preservat una superfície equivalent al 10% de la Comunitat».
«En aquests tres anys i mig hem deixat enrere el model de desordre i el caos urbanístic de l’anterior govern autonòmic que ens va abocar a la bombolla immobiliària», que, a més, ha provocat una «important hipoteca urbanística a tots els valencians ja que van aprovar plans sense els corresponents informes que han estat tombats pels tribunals i, per això, ara els promotors reclamen a la Generalitat més de 1.400 milions de responsabilitat patrimonial «.
Per això, «hem posat en marxa mesures per recuperar el rigor i la seguretat jurídica en l’urbanisme, la seva funció pública i transparent, amb un territori més equilibrat, respectuós amb el medi ambient, diàleg social i participació ciutadana en els processos d’elaboració i aprovació dels plans i projectes «, ha indicat, abans d’afegir que» hem establert les bases del futur per a les noves generacions «.
Visor del planejament urbanístic
Per la seva banda, la directora general d’Urbanisme, Rosa Pardo, ha explicat que la cartografia delimita els diferents sectors on s’ha evitat la reclassificació i es pot accedir a la informació relativa a cada cas. «Aquesta informació no s’havia recollit fins ara i conté dades útils per a investigadors ja que mostra les tendències i pressions que pateix el territori», ha indicat Pardo.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana