Ruth Merino: “Els Pressupostos de la Generalitat Valenciana per al 2024 són realistes i reforcen la despesa social”

La consellera d’Hisenda, Economia i Administració Pública, Ruth Merino, ha assegurat que els pressupostos de la Generalitat per al 2024 es caracteritzen per ser “socials, realistes i rigorosos”, ja que reforcen els serveis fonamentals amb un augment de les partides socials sense incloure la partida fictícia. Això, tal com ha assenyalat Merino, permet gestionar amb més rigor i eficiència els comptes, ja que a tots els apartats es projecten xifres d’ingressos i despeses reals.

La consellera d’Hisenda ha presentat el projecte de Pressupostos de la Generalitat per al 2024 després de la seva aprovació al ple extraordinari del Consell i després d’haver estat lliurat a les Corts. El ple del Consell també ha aprovat la Llei d’Acompanyament d’aquests pressupostos.

Els pressupostos per al 2024 pugen a 29.732 milions d’euros, cosa que representa un increment del 4,5% respecte al pressupost inicial de l’exercici 2023, el darrer elaborat per l’anterior Consell. La despesa real (pressuposta no financera) puja a 22.670 milions, un 2,3% més.

La Conselleria de Sanitat compta amb el pressupost més gran de la història, 8.504 milions d’euros, cosa que representa un augment del 2,13%. Amb aquest increment, la despesa real a Sanitat equival al 37% del Pressupost no financer per al 2024.

La Conselleria d’Educació, per part seva, compta amb un pressupost per al 2024 de 6.871 milions d’euros, després de créixer un 1,2%, mentre que el pressupost de la Vicepresidència Segona i Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge s’eleva a 2.811 milions d?euros, un 0,9% més.

En total, els recursos consolidats destinats a política social (Sanitat, Educació i Benestar Social) augmenten un 2,15% fins a superar els 18.342 milions d’euros, 396 milions més que el 2023.

Després d’agrair el treball de tot el personal de la Conselleria d’Hisenda implicat en l’elaboració dels comptes, Ruth Merino ha destacat que ens trobem davant d’uns pressupostos que, a més de reforçar la despesa social, prevalen la gestió per optimitzar el percentatge d’execució de les inversions. “No serveix de res pressupostar quantitats ingents i quedar-se en el 10% de l’execució. Això no és gestionar i genera frustració”, ha incidit la consellera d¿Hisenda.

Sense dades del Govern en funcions

També cal tenir en compte els condicionants que han marcat l’elaboració dels comptes d’aquest any, ja que el Govern d’Espanya en funcions no ha facilitat ni la previsió de lliuraments a compte del 2024 ni la liquidació de l’exercici 2022.

Sense l’avenç dels recursos del sistema de finançament autonòmic, el Consell ha estimat uns ingressos de 12.798 milions d’euros per entregues a compte del 2024 més 2.719 milions d’euros per la liquidació de l’exercici 2022, que s’abonarà el proper any.

Aquestes estimacions estan basades en el darrer informe de l’AIReF sobre els Projectes i Línies Fonamentals dels Pressupostos per al 2024 i, si es confirma, suposarien un augment del 15,18% respecte al total ingressos del Sistema de Finançament Autonòmic (SFA) subjectes a liquidació del 2023, que ha estat de 13.552 milions d’euros. Tot i això, la consellera d’Hisenda ha recordat que els ingressos del proper any es veuen condicionats un any més perquè segueix pendent la reforma de l’SFA.

Descens del 54% als Fons Europeus

A això se suma la forta caiguda que es produirà el proper any als Fons Europeus, que passen de 1.164 milions d’euros el 2023 a 530 milions el 2024. La caiguda és de 633 milions d’euros en un sol any, un 54% menys , sumant els recursos del Programa Operatiu 2014-20 i 2021-27, el fons REACT EU i MRR.

Pel costat de les despeses, el Pressupost de la Generalitat de 2024 està marcat per l’augment en 1.341 milions del capítol del deute, que passa de 6.607 milions al pressupost inicial del 2023 a un total de 7.948 milions entre venciments de deute interessos.

El cost del deute es dispara un 112%

La despesa per interessos del deute, de fet, es dispara un 112% en els pressupostos de la Generalitat del 2024 fins a 870 milions d’euros. Els interessos del deute són l’element que contribueix més a l’increment del capítol III (despeses financeres), que passa de 464 milions a 963 milions el 2024.

Davant d’això, els comptes prioritzen l’ús eficient dels recursos i reflecteixen l’impacte de les primeres mesures d’estalvi derivades de l’eliminació de la despesa improductiva i la reducció de la despesa política. Això explica, per exemple, l’ajust del 7,74% al pressupost total del sector públic instrumental de la Generalitat per al 2024, que puja a 3.851 milions d’euros.

Un altre exemple de la gestió “eficient” que el Consell vol fer amb aquests pressupostos és la posada en marxa del nou sistema de gestió econòmic financera NEFIS, que segons ha detallat Ruth Merino, suposa un avenç en l’àmbit de la digitalització a l’administració pública que redunda en una millor gestió.

Atenent la classificació orgànica del pressupost de despesa, la Conselleria que més creix en termes relatius després de Sanitat és la Justícia i Interior, el pressupost del qual augmenta un 2,9% fins a superar els 760.778 euros.

Per contra, respecte al pressupost inicial del 2023, les úniques conselleries el pressupost total de les quals es redueix són Hisenda i Economia (-14,8%); Medi Ambient, Aigua Infraestructures i Territori (-33,9%); Innovació, Indústria, Turisme i Comerç (-15,6%); i la Vicepresidència Segona i Conselleria de Cultura i Esport (-5,1%).

Més de 1.176 milions d’euros en romanents del MRR

El pressupost de despesa d’aquestes conselleries per al 2024 està especialment condicionat per l’acusat descens del 54% dels recursos procedents de l’MRR esmentat anteriorment.

La consellera d’Hisenda ha explicat que a l’hora d’analitzar les inversions en el Pressupost de la Generalitat per al 2024, convé tenir en compte que durant l’exercici es gestionaran no només els crèdits inclosos inicialment al Pressupost de 2024, sinó també els romanents de crèdit dels fons del MRR que es posin de manifest en la liquidació del pressupost del 2023. Això és, tot aquell que no hagi arribat a fase d’obligació reconeguda el 31 de desembre del 2023.

El 30 de setembre d’aquest any, aquests romanents pujaven en total a 1.176 milions d’euros en àrees com Infraestructures, els romanents de les quals eren de 144 milions d’euros, o Innovació, amb 59 milions d’euros. També són rellevants els 206 milions d‟euros de la Conselleria d‟Hisenda vinculats a la DGTIC.

Segons ha detallat Ruth Merino, la baixa execució de l’anterior Consell dels fons de l’MRR s’ha traduït en la pràctica en un potencial d’inversió més gran d’algunes conselleries del qual reflecteix el pressupost inicial. Quan es produeixi la liquidació de l’exercici 2023, previsiblement el febrer del proper any, aquestes quantitats pendents s’incorporaran al pressupost del 2024, augmentant així la seva capacitat real d’inversió.

Pel que fa a la classificació econòmica de la despesa, destaca l’augment del 22% en les transferències, els ajuts i les subvencions directes de la Generalitat fins a la xifra rècord de 6.534 milions. El capítol I, per part seva, arriba als 8.817 milions d’euros, un 7% més pel reforç dels serveis públics essencials.

El 89,3% d’aquests 8.817 milions d’euros de despeses de personal es reparteix entre Educació i Sanitat davant del 88,7% que aquesta xifra representava al pressupost del 2023. Les operacions de capital, que engloben inversions directes i indirectes, superen 2.548 milions d’euros.

Reforç dels serveis fonamentals, que copen el 83% del pressupost

La despesa real social ha augmentat un 2,15% respecte dels comptes anteriors. Del total de pressupost no financer per al 2024, el 83% dels recursos es destinen a reforçar els serveis públics. Per àrees, la despesa real relativa a Sanitat equival al 37% del total, la més alta de la història de la Comunitat Valenciana; el dEducació representa el 29% i el de Benestar Social, el 17% del total.

A l’àmbit sanitari, el Consell confirma el seu compromís amb l’Atenció Primària, que a més de comptar amb una nova Direcció General es dota amb 730 milions d’euros, la qual cosa suposa un terç del total de recursos en aquesta àrea. Així mateix, augmenta en 20 milions d’euros la despesa per impulsar més polítiques relacionades amb la salut mental i s’han pressupostat 1,5 milions d’euros en noves ajudes adreçades a empreses del Tercer Sector.

Pel que fa a Educació, s’ha produït un increment del 10% dels fons destinats a la inclusió educativa i d’un 11% als recursos dirigits a la formació del professorat. Ruth Merino també ha assenyalat que la partida pressupostària relativa als concerts educatius s’amplia en un 4,9% fins a assolir els 715 milions d’euros i que la promoció al valencià i l’aposta pel multilingüisme a l’escola es manté amb 19,5 milions d?euros. Aquestes dades, com ha emfatitzat, “confirmen que no hi ha reculada per part del Consell en la promoció del valencià, sinó en les imposicions”.

L’àrea de Serveis Socials també s’enforteix amb una pujada de 25 milions per a l’exercici 2024. Concretament, es passa de 2.789 milions d’euros a 2.811. La Renda Valenciana d’Inclusió no només es manté, sinó que a més augmenta un 0,6% fins a assolir els 288 milions d’euros. L’increment també es dóna a la partida per a l’Atenció Primària i Dependència, que creix un 13,6%, ia l’oferta dels centres sociosanitaris, on es preveuen 1.200 places noves.

Finalment, Ruth Merino ha destacat l‟augment substancial (+38%) dels fons destinats a polítiques d‟Igualtat i de suport a les dones víctimes de violència, que passen de 26 a 36 milions d‟euros.

Alleugeriment fiscal a través de la Llei de Mesures

Finalment, respecte a l’avantprojecte de la Llei de Mesures aprovat també al ple extraordinari del Consell, Ruth Merino ha destacat que conté mesures d’alleujament fiscal per a les famílies, especialment les de rendes baixes.

Es tracta en concret de les sis noves deduccions de tipus social per despeses en compra d’ulleres o lents de contacte, per tractaments odontològics o pràctica esportiva.

També es preveuen deduccions per despeses associades a salut mental, malalties cròniques o rares i dany cerebral adquirit o Alzheimer que suposaran un estalvi ja a la declaració de la renda de 2023 que es farà la primavera que ve.

Aquestes deduccions a l’IRPF, ha recordat Ruth Merino, se sumen a les bonificacions del 99% a l’Impost de Successions i Donacions ja aprovades pel Consell amb efectes des del passat 28 de maig i que beneficiarà més de 20.000 contribuents a la Comunitat Valenciana cada any.

Informació i Foto: Generalitat Valenciana