Rufete: «Per a mi és un orgull que la gent del València CF em vulgui»

Francisco Joaquín Pérez Rufete va jugar cinc brillants temporades al València CF, amb el qual es va proclamar dues vegades campió de Lliga i va conquistar una Copa de la UEFA i una Supercopa d’Europa. És un d’aquells futbolistes molt estimats per l’afició blanc-i el migcampista alacantí sent el mateix afecte per Mestalla, pel club i pels quals van ser els seus seguidors.

Arribada al València CF

Estava en una època important de la meva carrera després de jugar a Segona a pujar a Primera, no jugar, tornar a Segona i després tornar a ascendir amb el Màlaga a primera i sent important. Sempre en el meu cap hi havia la possibilitat de jugar a Primera Divisió i, bé, crec que vaig fer dos anys molt bons i mitjans a Màlaga, vaig aconseguir ser internacional i el València, en aquest moment, era potser, amb Barça i Madrid, dels 3 millors equips d’Espanya, possiblement dels 5 millors d’Europa. A causa d’això es van posar en contacte amb el meu agent i, després, amb mi i, bé, per a mi era un orgull com a valencià, sent d’Alacant poder venir aquí estar a prop de la teva família després de tant de temps, gairebé 7 anys ja estant fora de casa. Va ser un orgull, primer l’interès i després venir a un club que venia de jugar dos finals de Champions, poder jugar en un club gran de la Lliga, poder jugar Champions League era meravellós. Sí que és veritat, va ser un moment quan el club estava convuls per la pèrdua de les dues finals i perquè, evidentment, la marxa de Gaizka (Mendieta) a la Lazio era un buit molt important.

Aquell partit a Montjuïc

Si d’alguna cosa estic orgullós és que la primera pregunta va ser si venia a substituir Mendieta. Jo vaig dir que no, que venia a ser Rufete, i crec que la història ho va confirmar, i com a professional és molt important per a un jugador de futbol. Jo sempre vaig intentar com a futbolista donar el màxim, ho he fet en tots els equips en què he estat. I en el València CF sí que és veritat que la primera Lliga va ser una sorpresa el meu rendiment, la quantitat de gols que vaig ficar, sobretot, jo crec que és el moment important que tothom recorda dins de la història dins d’aquests 100 anys , que és el partit de Montjuïc. No és fàcil formar part de la història d’un club, per tant, és molt més difícil formar part d’un trosset important dins d’aquesta història. I sóc un privilegiat de formar part d’aquest club, d’aquests 100 anys d’història i d’aquests trossets que un ha pogut aconseguir per al club.

Els seus fills orgullosos d’ell

… el més important és veure que els meus fills quan anem per València o per qualsevol altre lloc, però sobretot per València, la gent es para a saludar-te, a fer-se una foto i a dir-te que estan orgullosos d’aquesta història i el que vam fer. El més bonic com a futbolista ja me’l van donar, i ara com a persona, evidentment, que la gent segueixi recordant i que ara, per exemple, veus els teus fills que et poden dir el pare quant et vol la gent o què afecte tenen per tu, per a mi això és el que més orgullós estic.

Culmina la seva carrera professional

Crec que el València, dins de la meva trajectòria, parlo d’allò personal, és com la culminació d’una trajectòria de futbol quan tens una pujada, un pic gran i, després una baixada, on el professional, el que intentem és baixar almenys possible. Jo crec que el pic gran de la meva carrera i de la meva trajectòria ha estat el València, per la qual cosa vaig aconseguir donar com a professional, com a grup, com a equip, com a club, aconseguir tants títols. I tenir el privilegi de ser el club més important del món en l’època 2003-2004 són privilegis que estan units al club i que el club té

Molts gols com blanc-

Jugant amb el València em acord sobretot de sempre dels gols, però recordo el partit de Montjuïc, estava tot perdut, de fet, els meus gols són al primer pal quan jo he d’arribar al segon, són situacions de futbolista no i això és important …

La importància del sentiment

… Ja he sentit Mestalla el que és estar dins del camp i estar fora, i bo com manager general ja que moltes vegades sempre arribava una hora, hora i quart abans del camp, m’agrada, i parlava amb l’aficionat i li preguntava seus sentiments o sensació del partit, de com veia l’equip i, al final, és compartir i donar el màxim del que tenim en favor d’un club que al final és una empresa, sobretot en el futbol modern, però sobretot va molt bé quan no se li oblida el sentiment i comença a anar molt malament quan el sentiment s’oblida … Per a mi és un orgull que la gent em vulgui, l’únic sempre potser no sóc d’estar en els mitjans, però jo en aquest cas m’agrada molt el de dins, l’intern, el treball i que després es vegi el resultat, per tant, estic orgullós que tot el que he fet, la gent ho hagi rebut de la forma com em trasllada l’afecte, vol dir que llavors ho has fet bé.