Rosana Pastor, Alejandro Tous i Montxo Armendáriz, a les Jornades professionals del cinema espanyol de la UA

Comença la vuitena edició de les Jornades professionals del cinema espanyol de la Universitat d’Alacant amb la participació dels actors Rosana Pastor i Alejandro Tous i director de cinema Montxo Armendáriz.

Les jornades, dirigides pel professor de la UA Jonh Sanderson, s’inauguren el proper divendres 13 de gener a les 20:15 ha la Seu Universitària Ciutat d’Alacant (San Fernando, 40) amb la intervenció de l’actriu Rosana Pastor sobre “ Interpretació”, igual que la següent cita, protagonitzada per l’actor Alejandro Tous el 27 de gener. Tancarà les Jornades el director de cinema Montxo Armendáriz, el 3 de març, amb una xerrada centrada en direcció i guió.

El propòsit d’aquestes jornades és convocar amb regularitat destacats professionals del cinema espanyol en diferents especialitats perquè comparteixin amb els assistents l’evolució de la seva trajectòria, els recursos que utilitzen per desenvolupar la feina i la perspectiva actual sobre la indústria cinematogràfica espanyola.

Rosana Pastor

Neix a València on es gradua a l’Escola Superior d’Art Dramàtic. Alumna de l’Estudi Internacional de l’Actor Juan Carlos Corazza, continua el seu perfeccionament actoral, de la mà del director i pedagog Jorge Eines. Ha centrat gran part de la seva trajectòria a l’univers cinematogràfic, comptant amb una extensa filmografia que comprèn més de quaranta títols entre produccions nacionals i internacionals. Ha treballat a les ordres d’alguns dels directors més prestigiosos del panorama espanyol: Vicente Aranda; J. Luis Borau; Marc Recha; Bigues Lluna; Sigfrid Monleón; Cessar Martínez o Fernando Franco. La seva presència destaca en diverses coproduccions europees, una de les més reconegudes és “Terra i Llibertat” de Ken Loach per la qual va rebre el Goya a l’Actriz Revelació el 1996, el Premi Túria a la Millor Actriu i el Premi de l’AAPV. Les seves interpretacions han estat mereixedores de nombrosos reconeixements, entre els quals tres nominacions als Premis Goya de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. La Mostra Internacional de Cinema de València va premiar els seus treballs el 1999-2004-2005. Així com els Premis Tirant de la Cinematografia Valenciana el 2005-2007. àmbit teatral, interpretant textos d’Eurípides; F. Pessoa; Alberti; Hemingway, Valle Inclán, Nell Dunn, Sòfocles; Rodríguez Méndez, Rodolf Sirera, Guillem J. Graells, entre d’altres. La més recent, l’exitosa Tio Vania d’Anton Txékhov amb la companyia Imprebís (2012), sota la direcció de Santiago Sánchez. El gener del 2014 ha representat el seu darrer treball per a l’escena, Enoch Arden. En els darrers anys s’ha interessat també per la direcció d’escena.

Alexandre García Tous

Va néixer el 13 de setembre de 1976 a Alacant. Gran part de la seva infància la va viure al barri de les Carolines, i va estudiar a l’escola dels Sagrats Cors. Va començar a estudiar Art Dramàtic al taller de Teatre Universitari de la seva ciutat natal. Es va mudar a Madrid i va començar realitzar petites intervencions en sèries com Hospital Central, Los Serrano, Els meus Adorables Veïns. El seu primer paper important a la televisió el va tenir a Negocis de Família de Canal 9. Jo sóc Bea. Després d’aquest gran èxit es va embarcar en altres projectes televisius com Qüestió de Sexe i Puntodoc, i Spinnin’, la seva primera pel·lícula com a protagonista. En teatre, va pujar a les taules per interpretar un gran clàssic de Shakespeare, Romeo i Julieta.

Montxo Armendáriz

Montxo Armendáriz va néixer el 27 de gener de 1949, a Olleta, Navarra, Espanya.
Va ser professor d’electrònica a l’Institut Politècnic de Pamplona. Es va iniciar com a director el 1979 realitzant curts. Destacat per la preocupació social de les seves pel·lícules des del seu debut a Tasio (1984), sobre els últims carboners de Navarra, en què mostra un món poètic personal, fins a les Històries del Kronen (1994), sobre la desorientació i excessos dels joves de bona família. Tant aquestes com 27 hores (1986), Concha de Plata al Festival de Sant Sebastià, sobre el món de la droga; o Les cartes d’Alou (1990), Conquilla d’Or a Sant Sebastià, sobre el racisme a Espanya, i Secrets de cor (1996). El 2005 va dirigir Obaba, una adaptació de la novel·la Obabakoak. El 1995, va rebre un Premi Goya al millor guió adaptat Històries del Kronen. El 1990, va rebre el Goya al millor guió original per Les cartes d’Alou. El 1998 la seva pel·lícula Secretos del corazón va ser candidata a l’Oscar a la Millor pel·lícula estrangera. Va ser Premi Nacional de Cinematografia (1998), i Premi Nacional de Cinematografia Nacho Martínez del Festival Internacional de Cinema de Gijón (2011).
El 2011, va estrenar No tengas miedo, una de les primeres pel·lícules a tractar l’abús sexual infantil.

Informació i Foto: Universitat Alacant