Roger i Boateng acaparen l’atenció en el primer bolo del Llevant de l’estiu
El primer bolo de l’actual estiu va néixer amb un xut enverinat de Boateng. Va ser una canonada arestat que va necessitar de la millor versió d’Artur Boruc. No va ser una acció aïllada. Va ser una espècie de premonició en tota regla de tot allò que anava a esdevenir en les rodalies del perímetre que envolta el gol. La jugada de l’atacant ghanès va ser clarificadora. El principal ingredient de la disciplinal de la pilota rodó va capitalitzar l’atenció del duel que va enfrontar a les hosts de Paco López i al Bournemouth a les instal·lacions de La Manga, principalment durant els quaranta-cinc minuts inicials. Hi ha dades que són certament reveladors davant la significació que tanquen. Hydman i Defoe, per part de l’esquadra anglesa, i Roger i Boateng ja havien sentit en el seu interior l’efervescència del gol quan el cronòmetre encara no s’havia fixat en el minut trenta. No hi havia respir. Ni temps per sospirar.
Va ser un xoc explosiu i bombolles. Va llançar una seriosa advertència Boateng i fustigava el Bournemouth la meta defensada per Oier. Va ser una constant durant el naixement de l’enfrontament. Els Cherries s’albiraven el camí que conduïa al gol. No obstant això, l’ADN irreductible del Llevant; aquest gen indomable que va demostrar el col·lectiu a la recta definitiva del passat curs, amb una remuntada llegendària, es va materialitzar en grau summe quan planaven les primeres ombres. Boateng i Roger van reconduir la situació. Va ser tot un paradigma del que significa instal·lar-se a les rodalies del gol. Els partits amistosos estan desproveïts de la mística i de l’heràldica que envolta a les confrontacions oficials, però això no vol dir que estiguin exempts de transcendència. Hi ha components que perduren, tot i que l’eix de la cronologia si situï a mitjans del mes de juliol.
La calor enganxós i metàl·lic no abrasa la ment de Roger. La raça que exhibeix l’ariet quan àncora seves botes als voltants de l’àrea es manté incòlume. Sembla un supervivent que s’aferra a la vida cada vegada que entra en contacte amb la pilota en aquest espai del camp. El pistoler va desenfundar en dues ocasions. Els seus gestos de ràbia van delatar la magnitud i la rellevància dels gols. Almenys, des d’un prisma personal. Va ser resplendent en l’execució final i perspicaç i summament intuïtiu en el desmarcatge. La seva aliança amb Rochina li va permetre capgirar l’enfrontament. La confiança, la seguretat personal i col·lectiva, i la fe són components que es van adquirint durant els envits estiuencs. Potser sigui el cas.
Boateng va arrencar el nou curs amb l’empaquetatge que va evidenciar en el comiat de l’exercici anterior. Va tenir gestos de brillantor per armar les seves botes i metres per davant per confirmar la seva aliança amb la velocitat. El partit va ser una oda al futbol vertiginós d’atac; dos equips sense cadenes que es van sacsejar mútuament. El primer capítol va concloure amb una igualada a tres dianes que la grada va celebrar amb profusió. Com és habitual en el període estival el paisatge mudar completament a la represa. Es tracta de repartir minuts democràticament i de recuperar sensacions. Paco López va anar obrint la banqueta amb successives incorporacions. Cook va esquinçar la balança en els compassos finals.
BOURNEMOUTH; Boruc, Simon Francis, Cook, Simpson, Daniels, Mahoney, Hyndman, Arter, Fraser, Mousset i Defoe. També van jugar; Begovic, Smith, Goaling, Ake, Brad Smith, Jordan Ibo, Cook, Surman, Pugh, Brooks i King
LEVANTE; Oier, Toño, Chema, Roger, Bardhi, Postigo, Rochina, Verza, Pedro López, Boateng i Jason. També van jugar Rubén García, Pepelu, Rober Pier, Doukoure, Sadiku, Coke, Ivi, Cabaco, Samu García, Lluna, Campanya, Dani Cárdenas i Espinos
gols; 1-0. M. 8. Hyndman. 2-0. Min 10. Defoe. 2-1. M. 17. Roger. 2-2. Min 22. Boateng. 2-3. Min 35. Roger. 3-3. Min 41. Simpson. 4-3. Min 84. Cook.
àrbitre; Guillermo Quadra. Comitè Balear. Va amonestar amb cartolina groga a Jason
Informació i Foto: http://www.levanteud.com