Rodrigo (Jugador del Valencia CF) “El més bonic de la final va ser la celebració amb l’afició”
A punt de complir-se el primer aniversari, el davanter repassa tots els detalls del títol de Copa contra el FC Barcelona, una nit històrica que aquest diumenge pots reviure en VCF MEDIA
Demà, dilluns 25 de maig, es complirà exactament un any de la conquesta de l’títol de Copa d’el Rei davant el FC Barcelona al Benito Villamarín. El València CF va tornar a demostrar aquell dia que la seva ambició sobre el terreny de joc no entén de límits, es va imposar a un dels rivals més perillosos de la planeta amb una actuació superba i va tornar a tocar metall onze anys després. El títol va suposar el punt i final a un Centenari inoblidable i a una participació en el torneig que va donar lloc a grans moments, sense cap dubte un partit que entra de ple en la història de València CF. Aquest diumenge VCF MEDIA, a les 16:00 ia les 22:00 hores, ofereix a través de l’APP i del web (www.valenciacf.com) la retransmissió de la gran final i Rodrigo, autor d’un dels dos gols de l’València CF a Sevilla, repassa tots els detalls d’aquella nit recordar.
“Si he de definir-ho amb una paraula és alegria”, rememora el ’19’. Ha passat pràcticament un any, però aquella nit plena d’emocions roman molt present en la seva memòria: “Va ser un dia d’alegria per a tots per conquerir després de tants anys un títol i tornar a portar a l’València CF al capdamunt davant un gran rival “. Marcar un gol en una final sempre és especial, però en el seu cas un valor afegit a nivell sentimental i és que això és una cosa del que sempre podrà presumir Daniela, la seva filla. “Va ser un moment inoblidable perquè a més és el primer gol que vaig dedicar a la meva filla. Una passada boníssim de Coquelin a l’espai per a Soler, que no sé què li passava aquell dia, sempre té el turbo, però aquell dia tenia ‘extra turbo’ … I després la definició, me la posa al cap … La posa molt tensa, era l’única manera que la pilota passés entre Piqué i Cillessen “.
Aquella jugada que ens va portar a l’èxtasi ja forma part de la memòria col·lectiva de l’valencianisme. La cursa, el centre, la rematada picat … Però encara quedava molt de remar i el València CF ho va aconseguir. La sensació quan va sonar el xiulet final va ser única. Campions! Així ho recorda Rodrigo: “Quan escoltes del xiulet final et ve l’eufòria, l’alegria, el sentit de l’deure complert, l’emoció … Se’t passa tot pel cap, també els moments de dificultat que vam passar durant la temporada. Vam gaudir amb tothom que havia anat a Sevilla d’un fet històric per al Club després de tant de temps “. El València CF va tornar a aconseguir la glòria amb una gran actuació col·lectiva que va donar lloc a individualitats com la de el ’19’, la de Gameiro, autor d’un altre golàs, el malbaratament d’energia de Coquelin, la personalitat de Parejo, la fogonada de Soler , el partit perfecte de la defensa o l’actuació impecable de Jaume sota pals.
Si l’equip va competir fins a l’extenuació, el paper de l’afició no va ser per menys. El valencianisme va ser molt protagonista en la conquesta de l’títol. Va impulsar a l’equip, sent el motor en els moments més difícils, no només a la final, sinó també en l’eliminatòria contra el Getafe CF, i precisament el millor record que té Rodrigo de la final de Sevilla són les celebracions i la comunió amb els seguidors valencianistes: “el més bonic estic segur que, per a tots, va ser el festeig posterior a l’estadi, amb la nostra afició darrere de la porteria, cantant tots en el micròfon i després la festa posterior ací a València CF: la nostra arribada a l’aeroport, el camí fins a l’estadi amb tothom als balcons, el carrer plena de gent … “.
El València celebra un any de la Copa d’el Centenari, el títol que va donar llum a tota una generació i el primer aniversari d’aquella gesta coincideix amb la tornada de l’equip a la feina i el reinici de Laliga a la volta de la cantonada. En plena posada a punt, el davanter analitza les sensacions positives de l’equip, decidit a competir fins al final en les 11 jornades que resten per conquerir els seus objectius: “Sabíem que d’alguna manera s’anava a tornar a competir, la veritat que no és fàcil tallar dos mesos i tornar a competir, exigeix un esforç molt gran. He intentat estar el millor possible, entrenar de la manera més seriosa i professional per estar el millor possible i tornar si cap encara millor. Tant de bo puguem anar tornant a la vida normal dins de la responsabilitat i el sentit comú de tots perquè és l’única solució perquè aquesta situació no es torni a donar. A poc a poc anirem recuperant la vida normal “.
Informació i Foto: Valencia CF