Robert Pires ha tornat a Vila-real

Robert Pires ha tornat a Vila-real. La llegenda del Submarí Groc, que va jugar al vell Madrigal des del 2006 fins al 2010, va estar durant tota la setmana passada per la Ciutat Esportiva José Manuel Llaneza amb motiu dels entrenaments del seu fill amb el Cadet A groc. La família de Pires està establerta a Eivissa, on el seu fill Théo juga a la Penya Esportiva. El petit Pires va estar una setmana a les instal·lacions del carrer Miralcamp entrenant-se amb els cadets sota la metodologia de la Pedrera Grogueta.

“Ho està passant molt bé, però el més important per a ell és l’oportunitat de ser aquí amb el Cadet A, on hi ha molt de nivell i velocitat en el joc. El nivell a Eivissa és diferent. Està aprenent coses. És duríssim perquè el nivell és més gran, però ha d’aprendre i gaudir-ne”, comentava l’astre francès durant la seva estada a la Plana Baixa. Théo, nascut a València durant l’etapa del seu pare al Submarí, va haver d’adaptar-se des del primer dia a un model d’entrenaments diferent del conjunt eivissenc i expressava que “està sent un repte perquè el nivell a Eivissa és menor. El ritme és més alt i la pilota sempre està en moviment”.

I és que la intensitat a les sessions, a més del bon tracte de pilota, és una de les màximes de la Cantera Grogueta. És una de les millors d’Espanya. Tothom sap que aquí el planter és molt important. Molts nois comencen amb 12 o 13 anys i ell s’entrena amb els de 15. Es nota que han après a jugar ràpid ia moure’s. Hi ha una mica més d’intensitat del que podia esperar, el primer dia després de l’entrenament estava rebentat perquè no hi està acostumat, però ja n’està aprenent. És una experiència molt bona perquè ja està veient el nivell al qual ha d’arribar si vol ser professional algun dia”, confessava l’exfutbolista, que es va enamorar d’aquest model després d’arribar procedent de l’Arsenal.

“Penso que el futbol a Espanya és diferent del de la resta de països. És com ‘agafa la pilota, passa-la i mou-te’ en lloc de driblar tant i la metodologia és diferent. A Eivissa és com si hi hagués més temps i menys pressió a l’hora de decidir”, afegia el jove Théo, que no recorda veure el seu pare de groc en directe a causa de la seva edat primerenca: “No recordo veure el meu pare jugar aquí perquè jo tenia uns dos o tres anys. Era molt petit, però he vist els highlights a YouTube”.

El millor planter d’Espanya

Tal com destaca Pires, “l’evolució del club és molt gran. Fa anys que ho està fent bé. A la meva època, ja hi havia el mateix president, Fernando Roig. Per a la gent, el més important és el primer equip, com és normal, però per al presi també és molt important tenir una bona pedrera. Avui en té. Ho estem veient nosaltres amb el Cadet A, que té molta qualitat. Però és que el B és a Segona i el Femení a Primera”.

Pau Torres, Àlex Baena, Samu Chukwueze, Yeremy Pino o Filip Jorgensen són alguns dels noms que van passar pel futbol base groc i que avui brillen amb la primera plantilla a l’Estadi de la Ceràmica. “Simplement indica que el planter és molt bo”, subratllava l’internacional gal. “Tenir una producció així de jugadors significa moltes coses. Quan tens l’edat de Théo somies ser professional algun dia, però abans cal treballar molt dur i tenir exigència en la teva vida. Tots aquests noms van treballar duríssim i, en algun moment, gràcies al talent, van aconseguir el somni. El que està fent el club amb el planter és boníssim i per això hi ha jugadors molt joves que ja estan amb el primer equip”, afegia.

L’exjugador groguet va quedar impressionat (de nou) amb el treball del club a totes les categories. “El Vila-real és per mi un dels millors clubs d’Espanya i això es nota des dels més petits”, argumentava després de la seva setmana veient nombrosos entrenaments i partits a la Ciutat Esportiva. Pires va poder comprovar que gairebé tres lustres més tard aquesta feina continua donant els seus fruits.

Informació i Foto: Villarreal CF