Recorda com varen ser els debuts dels ultims tecnics del Llevant
Una victòria superlativa de Luis García
Luis García va debutar a la banqueta d’Orriols en un xoc davant del Real Saragossa que descorria el teló en el marc de la competició a Segona Divisió. Aquell estiu de 2008 havia estat boirós. Va ser una pretemporada d’arrel convulsa amb duplicitat d’entrenadors i amb una situació institucional inquietant. Els dubtes planaven sobre una entitat que tornava a la categoria de Plata després de dues temporades a l’elit. El període de preparació es va caracteritzar per l’agitació. La plantilla va ser engreixant, pel que fa a efectius, en les jornades immediates al naixement del campionat. I per l’horitzó sorgia un duel majúscul davant el Reial Saragossa a Orriols. El grup que dirigia Marcel·lí no va escatimar esforços en el disseny d’un col·lectiu de calat. Geijo i Rubén van anestesiar a l’equip de La Romareda (2-1).
Jim s’estrena al Ciutat amb una victòria històrica davant el Reial Madrid
En realitat, era la quarta confrontació d’un curs que va néixer amb un conat de vaga que va llastrar el desenvolupament de la primera jornada que hauria enfrontat al Llevant i el Saragossa en el feu granota. I el calendari va distanciar al Llevant de terres valencianes en les dues següents confrontacions amb sengles xocs com forans davant el Getafe i el Racing. Juan Ignacio es va estrenar davant la massa social granota amb un enfrontament majestàtic davant el Reial Madrid en la claredat de setembre de 2011. El destí i els fats es van alinear amb ell. El Madrid de Mourinho va claudicar davant l’ímpetu blaugrana. Kone va esquinçar les malles defensades per Casillas amb un heterodox tret. Javi Venta havia volat pel costat dret de l’atac blaugrana. L’atacant africà va inaugurar el seu expedient anotador amb l’elàstica granota. Va ser la primera de set victòries consecutives que van validar la condició de líder de la màxima categoria del Llevant.
Caparros; contra el Sevilla i el seu passat
El duel contra el Sevilla al Ciutat tenia molla per Joaquín Caparros. Era una mena passat contra present amb l’escenari d’Orriols en qualitat de notari aixecant acta de tots els successos que poguessin esdevenir. El tècnic blaugrana no podia desprendre d’un temps més allunyat que el vinculava amb la societat del Sánchez Pizjuán. Una sensació similar, però al revés estremia a Iborra. Un calfred va recórrer el seu cos quan va saltar al feu del Ciutat amb l’elàstica de l’entitat andalusa enganxada a la seva pell. Els dies finals del mes d’agost van marcar aquesta conversió en jugador sevillista, previ pagament del club de Nervión de la seva clàusula de rescissió. Va ser una sensació complexa de metabolitzar per a un futbolista que havia inoculat el gen llevantinista. El Llevant va tornar al seu hàbitat natural després d’una jornada luctuosa al Camp Nou (7-0). L’equip de Caparrós va sumar el primer punt del campionat (0-0).
El Llevant de Mendilibar s’estavella davant el Vila-real
Aquella tarda es va anar ennegrint al pas dels minuts. El derbi davant el Vila-real va marcar l’obertura de l’expedient de Lliga de la temporada 2014-2015. Era la cinquena temporada enfilada del Llevant en l’elit. Durant el període estival hi va haver variacions substancials a la banqueta blaugrana. Mendilibar va ser l’escollit per prendre el relleu de Joaquín Caparrós. L’estiu va anar avançant sense grans alteracions en el seu paisatge. La pretemporada va transcórrer entre Holanda (Ermelo) i València. El xoc davant el Submarí Groc va condensar la dificultat d’un exercici intricat. Uche va trencar la igualtat del marcador en l’arrencada del segon capítol. Cheryshev va ajusticiar a l’onze granota en els minuts finals.
Alcaraz, un triomf parar respirar
Lucas Alcaraz es va comprometre amb el Llevant a les jornades finals d’octubre de 2014 després de la destitució de Mendilibar. Sense solució de continuïtat es va desplaçar amb la expedieición granota cap a Vigo. El Llevant tenia una cita de lliga al feu de Balaídos davant el Celta (3-0). Una setmana més tard va debutar al Ciutat contra l’Almeria. Aquell partit va néixer des de la inquietud que generava l’horror al buit. Era la jornada desena, però la trobada adquiria consistència. El Llevant tancava la classificació amb cinc punts. No hi havia espais per a un nou relliscada. David Barral va batre la porteria de Rubén a l’equador del primer temps. Jonathan va transformar l’alegria en un lament en el minut seixanta-nou, si bé la desesperança no va ser eterna. Tot just uns minuts després Casadesús va oficialitzar el primer triomf de l’Era Alcaraz.
Rubi empata contra el Deportivo de la Corunya
Rubi es va estavellar contra el València a Mestalla en un duel d’emocions antagòniques. No va merèixer l’esquadra granota una derrota tan contundent en el derbi de la ciutat (3-0). El tècnic granota es va presentar en societat al coliseu del barri d’Orriols en un duel contra el Deportivo. La urgència es convertia en companya inseparable de les hosts blaugranes en una temporada plena d’obstacles.
Informació i Foto: http://www.levanteud.com