Rebeca Cotano “Mai haguera dit que arribaria fins ací”

És la segona jugadora amb més partits (125) i la màxima anotadora (980) en la història del Valencia Basket, formant part de la plantilla durant els sis anys de vida de l’equip femení. De Primera Nacional a Lliga Femenina 2, Lliga Femenina 1 i fins a EuroCup Women. Rebeca Cotano, llegenda en actiu.

 

Quan la valenciana tira la mirada arrere, la nostàlgia invadix la seua memòria: “Recorde el pavelló, la Malva-rosa. Em recorde moltíssim del nostre entrenador José Canales, de totes les meues companyes. Va ser una etapa de retrobament de totes les que jugàvem en aquell moment en el Ros Casares, que al final ens unirem novament i formarem un equip que per a mi va ser súper especial”.

 

Rebeca confessa que en eixos començaments “mai haguera dit que seria jugadora professional de bàsquet. No m’ho imaginava”. Ara, ha arribat a EuroCup Women i exhibix el seu joc en una Fonteta amb més de 3.000 aficionats de mitja: “Va ser complicat acostumar-se perquè abans quan teníem un partit de nacional venia moltíssima gent als derbis contra el Picken Claret i al final et posaves més nerviosa. Que ara s’òmpliga tots els dies et continues posant nerviosa però a poc a poc et vas acostumant i l’afició és molt pròxima i això ajuda”.

 

És l’única jugadora que ha estat durant totes les etapes del conjunt femení, la qual cosa ho fa més especial perquè “em sent privilegiada de poder estar en ma casa amb l’afició que ja conec”. Per això mateix, en el primer partit europeu a casa del VBW Cekk Cegled, admet que va ser “súper especial per a mi i em vaig recordar de totes les companyes: Leles (Muñoz), Irene (Sotos), Begoña (Pallardó), Marieta (Doménech)… Totes. Gràcies a elles estem tots ací. Sempre em recorde d’elles”.

 

Amb tot allò que s’ha viscut fins ara, Rebeca no posa sostre a este equip: “Som ambiciosos. A poc a poc, com hem anat aconseguint objectius anteriorment. Hem ascendit esportivament d’una categoria a una altra. Diria que el sumun seria arribar a Eurolliga”.

 

En sis anys, dos ascensos i l’accés a plaça Europea. “Ha sigut un canvi ràpid. Pràcticament d’any en any hem anat ascendint de categories. És un poc brusc, però ho estic disfrutant al màxim”, comenta la valenciana.

 

I encara que puga ser difícil triar un moment de tots ells, Rebeca ho té clar. “Em quedaria amb el primer ascens, quan aconseguirem l’ascens a Lliga Femenina 2 contra Real Canoe en la pròrroga amb una cistella de Begoña Pallardó. Eixe és el meu momentàs especial”, conclou la jugadora.

 

 

 

 

Informació i Foto: Valencia Basket

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: