Rafael Solaz dóna una obra original de Tormo de 1934 al patrimoni del Levante UD
La llotja VIP del Ciutat de València va acollir, en els prolegòmens de la trobada entre el Levante UD i el Sevilla FC, l’acte de donació al patrimoni històric llevantinista de Rafael Solaz, que va fer entrega al president del Levante UD, Pablo Sánchez, d’un singular quadre de Tormo que recrea, mitjançant dibuixos a plomilla, el partit disputat entre el Levante FC 1934-35.
Rafael Solaz és una figura reconeguda a l’àmbit cultural valencià. És el fundador i director de la Llibreria Antiquaria Rafael Solaz, establiment emblemàtic d’estètica vuitcentista. Llevantinista i abonat del Club en el temps present, Solaz va voler contribuir amb aquesta donació a la conservació i la difusió de la memòria històrica de l’entitat. Durant l’acte, Pablo Sánchez va ressaltar la transcendència d’una peça que torna la mirada cap al Llevant FC dels anys trenta, una etapa fonamental a la trajectòria del club ia la història del futbol valencià.
Rafael Solaz va expressar la seva satisfacció per la possibilitat d’incorporar aquesta obra als fons històrics de l’entitat. “Per mi és un honor com a llevantinista poder donar aquest document”, va manifestar.
El record d?una victòria contra el Sevilla
El quadre conté una recreació gràfica de la trobada que va enfrontar el Llevant FC i el Sevilla FC al Camp de la Creu, en l’arrencada del Campionat Superregional de la temporada 1934-1935. El conjunt dels Poblats Marítims es va imposar per 3-0, un triomf que va quedar recollit a les escenes dibuixades a ploma.
L’obra constitueix un testimoni singular no només per la relació amb aquell enfrontament, sinó també per la manera com el futbol dels anys trenta va quedar fixat sobre el paper. El dibuix permet acostar-se a l’estètica, protagonistes i memòria d’una competició que forma part de la història del futbol valencià.
El Levante, campió d´una competició històrica
El Llevant va conquistar el Campionat Superregional de la temporada 1934-1935, una competició que va reunir entitats rellevants del futbol espanyol. El conjunt granota es va mesurar rivals com el València, el Betis, l’Hèrcules i el Sevilla equips que formaven part de l’entorn competitiu de la màxima categoria.
El títol es va resoldre en una competició ajustada, decidida en l’última jornada, en què el goal-average va resultar determinant per proclamar campió el conjunt llevantinista. Aquella conquesta va dimensionar una temporada extraordinària i va conduir l’equip cap a una de les actuacions més lloades de la història.
El triomf al Campionat Superregional va donar pas a una trajectòria brillant a la Copa d’Espanya. Després de superar el València en una eliminatòria fratricida, el Llevant va arribar als quarts de final, on es va enfrontar al Barcelona. Els empats registrats a les Corts i al Camp de la Cruz van obligar a disputar un matx de desempat al camp de Torrero.
A Saragossa, el Llevant va escriure una de les pàgines més llorejades en eliminar el conjunt blaugrana i arribar a les semifinals. El recorregut coper va concloure davant el Sabadell, al pròleg d’una final que l’equip granota no va poder assolir.
Un llegat de la primera edat d’or
El quadre de Tormo es converteix així en un testimoni directe de la primera edat d’or del Levante FC, un equip que va adquirir una notable dimensió esportiva els anys immediatament anteriors a la Guerra Civil. El record d’aquella etapa també arriba a la conquesta de la Copa d’Espanya Lliure, el juliol del 1937, un dels episodis més rellevants i singulars de la història llevantinista.
Informació i Foto: Levante UD