Rafa Benítez: “Hi ha gent que no té títols ni aquestes experiències però al Valencia CF les tenim”

Rafa Benítez va ser un dels grans artífexs de la consecució del títol de lliga que el València CF va aconseguir la temporada 2001-02. En la seva primera temporada al capdavant de la banqueta de Mestalla, el tècnic madrileny va donar continuïtat a la gran feina que es feia per portar l’equip fins a dalt de tot de la classificació. Benítez ha compartit els seus records d’aquella gran temporada a VCF MEDIA.
L´inici d´una gran època

Aquesta lliga, la següent i la UEFA va ser fruit de la feina de molta gent. S’estaven fent bé les coses amb Cúper. La unió de tot el món ens va fer ser cada cop més forts i creure en les nostres possibilitats.
Record necessari

Hi ha gent que qüestiona i critica que es recordi això després de 20 anys, però no s’adona de la realitat. Hi ha gent que no té res a recordar. No tenen títols ni experiències. Nosaltres, sortosament, les tenim. I hem de transmetre a la gent jove que sí, que encara que ha passat temps, es va aconseguir. Cal acostar-se a aquest tipus de coses perquè tens el record i saps com es va aconseguir.
Un rival ‘galàctic’

El Reial Madrid tenia un equipàs i en totes les posicions tenien jugadors de primer nivell mundial. Nosaltres, el que vam fer bé va ser estar units. Teníem un equip molt equilibrat. L?equip va ser sòlid. Va anar creixent durant la temporada i tenia cada cop més confiança. Era un equip que podia defensar bé, atacar, contraatacar i adaptar-se a les situacions per treure’n el màxim rendiment possible. Jugadors com Mista, Curro Torres o Vicente van anar creixent en aquest equip al costat dels Ayala, Pellegrino o Carboni, que ja estaven consolidats.
Superior a tothom

Heretem un bon equip amb una bona feina anterior de l’Héctor Cúper. Li vam fer una volta de rosca més per ser una mica més ofensius i equilibrats. I els rivals que teníem van estar bé. A més del Reial Madrid i el Barcelona, ​​també hi van ser el Deportivo, el Vila-real i l’Atlètic de Madrid. Vam ser capaços de superar-los perquè es van fer moltes coses bé. Es va crear un equip molt compacte i unit. A poc a poc, es va anar creant una gran comunió amb l?afició i Mestalla es va fer forta. Es van donar les circumstàncies d´un equip amb molta confiança que va anar creixent dia a dia. I, al final, van ser uns anys en què l?equip va mantenir un nivell molt alt i va ser una època gloriosa.
Treball i qualitat

Era un equip molt treballador, però també tenia qualitat. Angle, per exemple, era un jugador polivalent, però tenia qualitat i treia rendiment a les condicions. Aimar era un jugador amb molt de talent que, envoltat de jugadors de treball, podia rendir molt més. Baraja arribava millor que ningú a l’àrea. I, a partir d?aquí, hi havia jugadors com Vicente o Kily que eren desequilibrants. Crec que l?equip era molt equilibrat. Tothom destacava la parella Albelda – Baraja, que funcionava a la perfecció. Però, a la dreta amb Rufete i Angulo, oa l’esquerra amb Kily i Vicente, teníem desequilibri, anada i tornada, treball defensiu. La qualitat no és només la qualitat tècnica. La qualitat és fer el correcte en el moment just i nosaltres ho fèiem moltes vegades.
Equilibri per bandera

Sempre he tractat que tots els meus equips tinguin equilibri, que és allò que et fa ser competitiu i tenir possibilitats guanyar títols i aconseguir els objectius. Si jo no recordo malament, aquell equip encaixava molts menys gols que el Reial Madrid i, al final de la temporada, havíem marcat només un gol menys. El dia de l’Albacete, que vaig agafar un emprenyament terrible, si haguéssim marcat algun gol més, hauríem estat l’equip més golejador a més del menys golejat. L’equip era equilibrat. Era capaç d’atacar amb els laterals, els jugadors de banda, el punta o la mitja punta. I, alhora, defensar amb tots ells per ajudar Cañizares o Palop.
Moment clau

Al gener vaig dir a diversos futbolistes que guanyaríem la lliga. Ells van pensar que estava boig. Però des d’aquell moment l’equip va anar creixent. L’equip arribava bé per fora, jugava bé entre línies i també tenia perill amb trets de lluny.
Remuntada a Mestalla

El partit contra l?Espanyol a Mestalla va ser una confirmació d?un equip que creu en si mateix. Ens vam quedar amb 10 i vam ser capaços de remuntar. També es va produir un plus de comunió amb l’afició. Remuntar i estar tan a prop de l’objectiu, com es va fer, ens va unir molt a la gent. Aquest partit va ser el colofó ​​d’un equip que estava creixent i que va posar la cirera al pastís en guanyar la lliga.
Rendiment creixent

El públic, quan està en comunió amb l?equip, sempre et dóna un plus. Això el jugador ho sap. És molt important que la percepció del jugador al seu estadi sigui positiva, que sàpiguen que el públic els ajudarà. Aquest any va anar creixent el suport i els jugadors van anar rendint cada cop més.

Units per assolir els objectius

Cal que les noves generacions s’adonin que l’esport ens ha d’ajudar, unir i servir per expressar-nos. Si som positius, donem suport al nostre equip, als nostres jugadors i estem tots units, estem més a prop d’aconseguir els objectius.
Un partit més

No pots canviar gaires coses. Has d’arribar a la prèvia del partit fent les mateixes coses. Tots tenim les nostres rutines. No recordo els detalls, però estic convençut que el partit contra el Màlaga vam fer les mateixes coses que solíem fer.
Tornada a Mestalla

Aquell moment va ser entranyable. Arribar-hi, amb el Reial Madrid, i que el públic et recolzi va ser una gran satisfacció a nivell personal. Estic molt agraït a tota l?afició del València CF, que sempre s?ha portat molt bé amb mi.

Informació i Foto: Valencia CF