Prop d’un 40% de les usuàries percep violència obstètrica

La Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Jaume I en col·laboració amb l’associació «El Parto es Nuestro» i l’Observatori de Violència Obstètrica (OVO) han celebrat el II Seminari Internacional sobre Violència Obstètrica: de la violència a l’evidència, el qual ha reunit més de 400 persones entre la modalitat presencial i virtual.

El professor del Grau en Infermeria de l’UJI i director del grup d’investigació Infermeria, Víctor Manuel González Chordá, i la presidenta de l’Observatori de Violència Obstètrica a Espanya, Serena Brigidi, han inaugurat la jornada. González Chordá ha agraït el treball i l’esforç de l’organització per contribuir a la visibilització de la violència obstètrica com a problema de salut pública i ha destacat «la necessitat d’avançar en investigació en aquest àmbit per a determinar els factors que predisposen a aquesta violència i desenvolupar intervencions i programes d’assistència i formació dels futurs professionals».

Per la seua part, Brigidi ha presentat l’OVO, una entitat no lucrativa que va nàixer «per a lluitar contra el negacionisme existent en el marc de la salut, mediàtic, cultural i acadèmic de la violència obstètrica». Els seus objectius són la investigació i la docència per a la millora de la qualitat dels serveis assistencials; la promoció del respecte a la legislació que protegeix els drets de les pacients i usuàries; l’erradicació de la discriminació, intimidació, violència o explotació del cos i de la salut de les dones; la facilitació de l’accés de les dones a l’anticoncepció, l’avortament i a uns serveis d’atenció maternoinfantil de qualitat i respectuosos, i el suport a les dones que han sofert violència en l’àmbit de la salut sexual o reproductiva.

«La violència obstètrica a Espanya»

En la primera intervenció, la professora Desirée Mena de la Unitat Predepartamental d’Infermeria de l’UJI ha explicat que les diferents definicions sobre violència obstètrica que existeixen «comparteixen elements fortament relacionats amb la definició de l’experiència de part positiva que ofereix l’Organització Mundial de la Salut». A més, ha assegurat que «des d’aquesta perspectiva no es contemplen com a violència obstètrica únicament les intervencions (per acció u omissió) sinó també les actituds i inclòs la comunicació».

Mena ha recordat que la violència obstètrica «és una de les formes de violència contra les dones més arrelades que existeix en el sistema sanitari», però, amb freqüència, el professional que l’exerceix no és conscient d’ella i fins i tot, és possible que la tinga normalitzada. La investigadora ha comentat que actualment és un concepte no acceptat per la comunitat mèdica però que l’aparició de diferents observatoris de violència obstètrica a Espanya i altres països, com a Sud-Amèrica, han provocat l’inici d’un debat social al què li falta encara el suport legislatiu.

Durant el seminari «La violència obstètrica a Espanya», la professora ha enumerat les conseqüències d’aquest tipus de violència tant en les dones que la reben com en els professionals de la salut que l’observen i/o exerceixen. En el cas de les dones es troben situacions de depressió postpart, trastorns d’estrès posttraumàtic, mala adaptació al rol maternal, o problemes amb la lactància i en el cas dels professionals s’han descrit situacions d’estrès traumàtic secundari i la fatiga compassiva, que els poden fer inclòs abandonar l’exercici de la seua professió.

Pel que fa a les xifres, la investigadora ha comentat que «diferents estudis entre l’any 2009 i 2018 han demostrat que un 38,3% de les usuàries ha percebut aquest tipus de violència en l’atenció rebuda. En concret, un 44,4% de les dones pensa que se li van aplicar procediments innecessaris i/o perjudicials, dels quals el 83,4% no comptaven amb consentiment informat. Quant a la qualitat de l’atenció rebuda, la valoració és d’una mitjana de 6,94 punts (en una escala d’1 a 10) i de 4,85 punts en el cas de les dones que van percebre violència obstètrica. És destacable que aquest tipus de violència s’observa més en l’àmbit sanitari privat.

Respecte a les pràctiques més destaquen per les usuàries com a innecessàries i/o perjudicials, un 34,2% va citar la maniobra Kristeller que podria provocar contusions, hematomes abdominals, fractures costals i fins i tot, trencaments uterins i que malgrat no ser recomanada, perquè s’ha demostrat que no acurta el període expulsiu, hi ha una taxa d’aplicació del 25%, encara que és difícil de concretar perquè intervencions com la freqüència dels tactes vaginals, l’ús d’oxitocina o el rasurat de la vulva no queden registrades a les històries clíniques.

La violència obstètrica és percebuda principalment en l’àmbit hospitalari, amb el moment del part com el més violent, amb xifres del 74,2% de violència en variables com la manca d’informació i de consentiment informat o fins al 87,6% en variables relacionades amb crítiques al comportament i/o tracte infantilitzador. Les dones també van percebre aquesta situació durant l’embaràs o el puerperi, i entre els professionals identificats com a violentadors, destaquen les figures de matrona i ginecologia.

Per últim, la professora ha recordat que existeix, en la investigació sanitària, una important bretxa de gènere tant per a distintes malalties com per als tractaments i processos fisiològics, entre ells, l’embaràs, el part o la menopausa. I que cal considerar, també, que els serveis sanitaris pateixen una sobrecàrrega de treball que pot derivar en un síndrome d’esgotament que propiciï una incorrecta atenció sanitària.

Informació i Foto: UJI

noticiesdigitals

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: