Premiats Festival Cine de Merda 2023
Europa es reinventa com a superpotència en els deu anys del Festival de
Cinema Internacional de Merda de Sueca.
El cullerà Joaquin Vallet s’emporta el premi MORRALLA al pitjor curt amb
la seua obra Misshapen
En aquests anys on la vella Europa ha passat per la inòpia i la
indiferència en l’àmbit mundial, encara queda un raig d’esperança per al
redreçament cultural d’occident; la merda. Així és, enguany, en el
Festival CIM Sueca, el Vell Continent ha donat un cop sobre la taula per
mostrar al món que encara és una superpotència, que encara pot destacar
entre el gris de la mediocritat i que pot fer les coses molt pitjor que
la Xina o els Estats Units.
Enguany el CIM celebrava la fita del seu desè aniversari, i ho fiava com
sempre a la seva arriscada proposta de sèrie B, trash, gore, underground
i altres audiovisuals amb exigu pressupost però molta il·lusió. 80
curtmetratges i 10 llargmetratges vinguts de més de 25 països es van
poder gaudir (o no) al llarg de quatre dies de projeccions, entre el 21
i el 24 de setembre, al Cine Lido de Sueca. El públic ha respost a un
nivell mai assolit al festival i s’han comptabilitzat gairebé 4 000
entrades, arribant a completar l’aforament de la sala en vàries
sessions. La programació no s’ha quedat enrere en el certamen d’enguany.
L’espectacular palmarés dona bona prova del gran nivell del festival;
tant per dalt com per sota de la classificació.
En llargmetratges s’ha imposat la fantasia gore Hillbilly Holocaust, una
producció de la vella escola del trash continental que exhibia sense
vergonya pròtesis barates i disfresses d’Aliexpress. El seu autor,
Madman Marv, i la seva productora, Fäkalocaust, ja encapçalen la
renovació de l’underground alemany. Pel que fa als curtmetratges, The
Internet Remains Undefeated, una fàbula on els mems d’internet segresten
la realitat, del britànic Robbie Gibbon, es va endur el premi, les
rialles i part de l’ànima del públic assistent.
Els premis Morralla (atorgats a les obres amb menys puntuació del
públic) han estat renyits en el vessant de curtmetratges però finalment
s’ha imposat un producte de proximitat: Misshapen, una peça d’orfebreria
cinematogràfica dissenyada específicament amb la intenció de guanyar al
CIM, obra de l’erudit cinèfil i cullerot, Joaquin Vallet. Quant al
llargmetratge, aquesta vegada no hi ha hagut competència possible. El
film Pullu, un survival experimental executat entre canyes i fang, obra
del jove cineasta Amal Noushad, ha aconseguit una nova Morralla per al
puixant cinema hindú.
El CIM és un festival únic en el seu estil; mira directament a la cara
del cinema més desagradable. Ací el públic no paga l’entrada ni els
cineastes la seva participació, no hi ha jurat i tots els premis els
dona l’audiència, el show està a la pantalla de projeccions i al pati de
butaques, els guanyadors són les millors i també les pitjors
produccions, tots els qui el fan possible són voluntàries i l’exigu
pressupost es destina íntegrament als premis en metàl·lic.
Aquesta proposta arriscada i radicalment alternativa ha calat fort en
una audiència feroç i fanàtica que retorna cada any desitjosa de viure
l’experiència del cinema “mal fet”. Una tropa de sadomasoquistes que
gaudeix tant del sofriment dels altres, com del seu propi.
Després de la tràgica desaparició del Catacumba de Godella, el CIM s’ha
convertit en l’únic referent indiscutible del cinema de baix pressupost
a aquesta banda del riu Sénia. Junt amb festivals catalans com el
Fantosfreak de Cerdanyola, el Bay De Fest de Roses, el B-Retina de
Cornellà i el Fangofest d’Amposta està protagonitzant un revival
mediterrani del trash, el gore i l’underground, superant Holanda o
Alemanya, els històrics focus d’aquestos gèneres.
Informació i Foto: CIM SUECA
