Premiats 9 d’octubre de 2018
El dia 17 de juny de 2018, els vaixells Dattilo, Aquarius i Orione s’acostaven al port de València amb 629 persones migrants que havien estat rescatades d’aigües de la Mediterrània després de l’autorització del Govern d’Espanya.
A través de l’operació ‘Esperança de la Mediterrània, la Generalitat, el Govern central, ONG i institucions van treballar de forma coordinada per donar la millor resposta immediata, amb l’objectiu de treure a aquestes persones de la incertesa per donar la millor resposta immediata amb el objectiu de treure a aquestes persones de la situació d’extrema emergència que estaven vivint.
L’operatiu desplegat, coordinat per la Generalitat, va comptar amb 2.320 actius. En concret, 1.000 voluntaris i voluntàries de la Creu Roja, 400 traductors d’acompanyament i 70 traductors jurats, 356 policies nacionals, 150 membres de personal de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública a més de 15 de sanitat exterior, 120 policies de la Generalitat i aproximadament un centenar de guàrdies civils.
El dispositiu es va mantenir operatiu els dies previs i els posteriors a l’arribada, i va ser qualificat d ‘ “excepcional” per les entitats que tenen experiència en l’acollida de persones refugiades.
CARMEN ALBORCH
Castelló de Rugat, 1947
Va estudiar Dret a la Universitat de València, es va llicenciar el 1970 i es va doctorar ‘cum laude’ en 1973. A la mateixa universitat, va exercir com a professora titular de Dret Mercantil i més tard va ser directora del Departament de Dret Mercantil i primera dona degana de la Facultat de Dret.
Directora General de Cultura de la Generalitat Valenciana i directora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). Ministra de Cultura des 1993 a 1996 durant la V Legislatura, presidenta de la Comissió Mixta dels Drets de la Dona i de la Igualtat d’Oportunitats en el Parlament espanyol. En 2008 va ser triada senadora per València, càrrec que va revalidar en les eleccions generals de 2011.
Ha rebut nombrosos premis per la seva lluita per la igualtat entre dones i homes i ha publicat nombrosos articles i llibres sobre cultura, política i feminisme.
Distinció de la Generalitat
DAVID FERRER I ANABEL MEDINA
DAVID FERRER
Xàbia, 1982
És un prestigiós tennista professional, un dels quatre jugadors en actiu amb més de 700 victòries. Va començar a jugar a l’edat de 8 anys amb el seu germà (entrenador de tennis) i el seu pare. Als 18 anys es va convertir en professional i als 20 va conquistar el seu primer títol ATP (Associació de Tennistes Professionals) a Bucarest (Romania). Al llarg de la seva carrera ha acabat set temporades dins el Top 10 ATP (2007,2010-15)
En la passada edició del US Open (agost de 2018), l’espanyol va encarar l’última participació de la seva carrera en un Grand Slam abans de dir adéu definitivament el proper curs, tal com ha anunciat, en una petita gira per diferents tornejos ATP World Tour.
ANABEL MEDINA
Torrent, 1982
És una tennista espanyola que competeix en el circuit professional des de 1998. Ha obtingut el seu millor classificació en la WTA, i es va situar com la número 16 del món en individuals el 4 de maig de 2009, i la número 3 en dobles el 10 de novembre de 2008 arran de la seva participació en el Màster celebrat a Doha.
Ha guanyat diversos títols del circuit Challenger i del circuit professio WTA, tant en individuals com en dobles. Va participar representant a Espanya en els Jocs Olímpics de Pequín 2008, on va obtenir la medalla de plata en el torneig de dobles femení.
Després de la seva retirada, va començar la seva carrera com a entrenadora.
JUTJAT PRIVATIU AIGÜES D’ORIOLA
El Jutjat Privatiu d’Aigües d’Orihuela és una entitat jurisdiccional i de govern en matèria d’aigua i reg des de fa més de 740 anys. Dirigeix el repartiment i administració de l’aigua del riu Segura i les seves sèquies, assarbs, escorretas i canals.
Va ser creat al segle XIII pel rei Alfons X. Malgrat que tradicionalment en l’Edat Mitjana, els reis posseïen el monopoli sobre els rius i la seva explotació, va concedir al Jutjat Privatiu d’Aigües d’Orihuela el govern de les aigües del riu a la zona baixa del Segura, corresponent amb la zona geogràfica de l’Horta del Segura i la zona administrativa del baix Segura.
MAVI MESTRE I EVA ALCÓN
Mavi Mestre
Oliva, 1956
És la primera dona a ser escollida rectora de la Universitat de València (UV), càrrec del que va prendre possessió el 10 d’abril de 2018, el que la va convertir en la primera dona que accedia a aquesta responsabilitat en els més de 500 anys d’història d’aquesta institució.
Així mateix, ha ocupat diversos càrrecs en la gestió acadèmica abans de ser escollida rectora; entre ells, degana de la Facultat de Psicologia (2002-2006), vicerectora d’Estudis (2006-2010) i vicerectora d’Ordenació Acadèmica, Professorat i Sostenibilitat (2010- gener 2018).
Llicenciada en Psicologia, llicenciada en Ciències de l’Educació i doctora en Psicologia per la UV. Catedràtica de Psicologia Bàsica a la Facultat de Psicologia de la UV.
Eva Alcón
Castelló de la Plana, 1963
És catedràtica de filologia anglesa i rectora de la Universitat Jaume I (UJI), càrrec en el qual va prendre possessió el 13 de juny de 2018, el que la va convertir en la primera dona a ocupar aquest comès en les gairebé tres dècades d’història d’aquesta institució.
En la gestió universitària ha estat directora de la titulació de Filologia Anglesa (1999-2001), vicerectora d’Ordenació Acadèmica i Estudiants (2001-2006), i vicerectora de Relacions Internacionals (2006-2010). Doctora en Filologia Anglesa per la Universitat de València, Eva Alcón és catedràtica de l’UJI des de 1993.
VALÈNCIA C.F. (100 ANYS)
Fundat el 18 de març de 1919 i es troba immers en la celebració del seu centenari aquesta temporada.
El València Club de Futbol és el principal club esportiu i social de la Comunitat Valenciana, amb més de 45.000 socis actualment i més de 500 penyes d’aficionats.
En títols és el cinquè club espanyol amb més títols nacionals (15 campionats), per darrere de Reial Madrid, FC Barcelona, Athletic Club i Atlètic de Madrid. Compta amb 6 títols de Lliga, 7 Copes del Rei una Supercopa d’Espanya i un títol antecessor d’aquesta última.
mèrit cultural
COR SANT YAGO (50 ANYS)
El Cor Sant Yago va ser fundat per José R. Pérez Cebrián en el Col·legi Major Santiago Apòstol de la Universitat de València el 1968, i va ser el seu director al llarg de vint anys. Des de 2008 el seu director titular és Pau de Luis i Alba. El 2018 celebra el seu 50 aniversari.
El cor està format per estudiants i persones llicenciades de les diferents universitats valencianes. Ha participat en festivals corals a: Europa, Sud-àfrica, Austràlia, Xina, Argentina, Brasil o Canadà.
A més d’oferir grans obres simfonicocorals, ha prestat especial atenció a les obres dels millors compositors contemporanis valencians.
PACO MUÑOZ, MERXE BANYULS I LLUÍS MIQUEL CAMPS
Paco Muñoz
València, 1939
Cantant i escriptor valencià. Va començar a cantar en 1975, animat per Ovidi Montllor, i va actuar en associacions de veïns de València, on interpretava cançons d’Aute, Llach o Serrat acompanyat d’una guitarra. La seva presentació oficial va tenir lloc al Teatre Micalet el 4 de novembre de 1976. L’any 2008 va anunciar la seva retirada definitiva. En total va gravar 23 discos.
Merxe Banyuls
Va morir el passat 26 de febrer de 2018. L’activista cultural va protagonitzar el renaixement de la Cançó valenciana en els anys setanta.
La figura de Merxe Banyuls al capdavant del grup Els Pavesos va recórrer a la fi dels setanta i principis dels anys vuitanta, festivals, ‘trobade’ i aplecs. També va col·laborar amb Canal 9, on va presentar una sèrie protagonitzada per les bandes de música valenciana. La seva última etapa professional es va desenvolupar a la Conselleria de Cultura i el Consell Valencià de Cultura.
Lluís Miquel Campos
València, 1944
Cantant, actor de doblatge, productor musical i empresari valencià. A més de la seva gran paper com a cantant i músic, cal destacar també l’enorme trajectòria de producció audiovisual.
L’any 1962, va fundar el grup musical Els 4 Z, pioners de la Nova Cançó en el territori valencià. Entre 1984 i 1986 va participar en els primers doblatges en valencià per a RTVV. Va realitzar una ambiciosa Antologia de la Música Valenciana.
FRANCISCA AGUIRRE
Alacant, 1930
Reconeguda poeta i narradora filla del pintor Lorenzo Aguirre. A partir de 1971 va treballar a l’Institut de Cultura Hispànica com a secretària de Luis Rosales.
De la seva àmplia bibliografia ha rebut nombrosos premis. El 1998 és guardonada amb el Maria Isabel Fernández Simal per ‘Pavana del desassossec’. El 2007 va guanyar el Premi València de la Institució Alfons el Magnànim amb ‘Cançons de bressol per dormir deixalles’, que va ser publicat en aquesta mateixa editorial. És Premi Nacional de Poesia 2011 pel seu poemari ‘Història d’una anatomia’ (2010), llibre amb el qual ja va obtenir el premi Miguel Hernández-Comunitat Valenciana en 2010.
PAULA BONET
Vila-real, 1980
Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València (1998-2003). L’any 2002 va rebre la beca Promoe i va completar els seus estudis a la Universitat Catòlica de Santiago de Xile. El 2006 es va mudar a Nova York amb una beca de creació artística i va estudiar a la Universitat de Nova York.
Va començar la seva carrera artística centrant-se en l’oli i el gravat (calcogràfic, litogràfic i xilogràfic), però, a partir de 2009, va decidir centrar la seva carrera en la il·lustració, on va perfeccionar la tècnica de pintura a l’oli i el gravat. Ha realitzat exposicions a Barcelona, Madrid, Porto, París, Londres, Bèlgica, Urbino, Berlín, Santiago, València, Miami i Mèxic.
ISABEL MORANT
Almoines, 1947
Catedràtica emèrita de la Universitat de València. Historiadora, feminista, i escriptora. Ha estat professora del Departament d’Història Moderna i va ser vicerectora d’Extensió Universitària entre 1984 i 1990.
REAL ACADÈMIA DE BELLES ARTS DE SANT CARLES (250 ANIVERSARI)
La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles va ser creada pel rei Carles III el 14 de febrer de 1768 a València, institució acadèmica que, des de la seva fundació, va impartir els ensenyaments de les tres “nobles arts”: Pintura, Escultura i Arquitectura. Aquest any compleix 250 anys.
L’activitat de la institució es condensa al voltant de tres funcions fonamentals: investigació, docència i divulgació. Realitza conferències, concerts, actes acadèmics i exposicions.
La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, durant 250 anys d’existència, ha reunit un patrimoni artístic, format per més de 15.400 obres, entre les que es troben pintures, escultures, dibuixos, gravats, plànols d’arquitectura, medalles, fotografies, peces arqueològiques, mobiliari, baix relleus i retaules. Aquests fons es troben dipositats al Museu de Belles Arts de València, a l’IVAM ia la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de la Universitat Politècnica de València.
SALVADOR MONTESA
Paiporta, 1932
Pintor intimista. La seva obra parteix dels pressupostos de l’impressionisme i evoluciona cap a postures properes a l’expressionisme per endinsar-se en les múltiples facetes del moviment abstracte, fins a desembocar en una figuració de tipus intimista.
El 1946, als catorze anys d’edat, ingressa a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles, on cursa les especialitats de pintura i gravat, concloses en 1951.
El seu estil va anar variant i enriquint arran dels seus viatges i experimentacions amb diferents corrents artístics. Salvador Montesa ha realitzat en els últims temps un viatge de tornada a l’abstracció, els seus orígens, després del pas per una llarga etapa anomenada de realisme màgic, amb especial protagonisme de la infància.
mèrit científic
GUILLERMINA LÓPEZ
República Dominicana, 1975
Investigadora científica. Va cursar estudis de biologia a la Universitat d’Alacant (juny 1997) i va realitzar el doctorat en Neurociències a l’Institut de Neurociències de la Universitat Miguel Hernández (2000).
Posició actual, Líder del Grup CSIC. Dirigeix el grup “Desenvolupament, Plasticitat i Regeneració dels Circuits Talamocorticales” de l’Institut de Neurociències, centre mixt de la UMH d’Elx i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
Premi internacional Ibro-Kemali per a investigadors menors de 45 anys (juliol 2017) per les seves “contribucions excepcionals” a l’estudi del desenvolupament i plasticitat de les connexions entre el tàlem i l’escorça cerebral, les més importants en el cervell per al processat de la informació sensorial. En el seu laboratori han constatat la importància del tàlem, una regió del cervell que actua com a “controlador” de la informació per compensar els dèficits dels sentits durant el desenvolupament
Ambaixadora de la Comunitat Valenciana
ANA JUAN
València, 1961
Una de les il·lustradores espanyoles amb major reconeixement internacional.
Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València en 1982. Va realitzar els seus primers treballs en el Madrid dels primers anys 80, en plena “moguda madrilenya”, i va col·laborar en les revistes La Lluna i Madriz
Des de llavors ha treballat internacionalment il·lustrant llibres, cartells, campanyes publicitàries i portades de prestigioses revistes com The New Yorker, amb la qual va començar a treballar el 1995.
Va publicar en 2001 els seus llibres Amants (1000editions) i Snowhite (Edicions de Ponent) .Des 2002, amb el llibre Frida (text de Jonah Winter. Madrid: Alfaguara, 2003) s’ha centrat en la il·lustració de llibres infantils,
El 24 de setembre de 2010, el Ministeri de Cultura li va concedir el Premi Nacional d’Il·lustració, com a reconeixement al conjunt de la tasca realitzada per la il·lustradora en l’àmbit del llibre i la literatura.
Mèrit empresarial i social
FUNDACIÓ CAÑADA BLANCH
La Fundació Cañada Blanch és una organització sense ànim de lucre que es va constituir el 1970 a partir de la donació del seu patrimoni per part de l’empresari Vicente Cañada Blanch. Impulsa la cultura, l’educació i l’economia; fomenta el vincle amb el Regne Unit; i aposta pel talent.
Els principis declarats que promou són: la recerca, conservació i difusió dels sabers en un desig permanent per promoure el progrés cultural dels joves valencians i la col·laboració amb la comunitat universitària per a l’adequació de la formació a les necessitats amb la societat.
EVAP
L’Associació d’Empresàries i Professionals de València (Evap / BPW València) va ser fundada l’any 2002 i està formada per més de 300 empresàries i professionals de tots els sectors del món econòmic valencià.
FRANCISCO PONS (PÒSTUM)
Beniparrell, 1942
Destacat empresari valencià, que va fundar i va dirigir iniciatives empresarials de notable rellevància i va mostrar el seu compromís amb el desenvolupament de l’economia social. Ha estat un referent empresarial de la Comunitat Valenciana en els últims 40 anys.
Va ser president de Importaco, empresa d’origen familiar especialitzada en l’elaboració i comercialització de fruits secs i fruites dessecades. Va participar en la fundació de Consum (1975), entitat de la qual va ser president i director general. També va ser membre dels consells territorials de Telefónica i Iberdrola, i va participar a finals dels anys setanta en la fundació de la cooperativa Caixa Popular, que va presidir.
Va impulsar projectes educatius com l’Escola La Comarcal i Florida Universitària. Així mateix, va presidir l’escola d’empresaris EDEM. Va ser president de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) entre 2003 i 2011. Va ser nomenat vicepresident de Bankia al gener de 2012 després de la dimissió de José Luis Olivas, càrrec que va ocupar fins al maig d’aquest any.
Va morir el 13 de gener de 2018.
COOPERATIVA ELÈCTRICA DE VINALESA
El 1911 va néixer la societat Cooperativa d’Obrers de Vinalesa per facilitar als veïns els productes de primera necessitat a preus més barats. El 1929 els cooperativistes es van plantejar adquirir ells l’energia per vendre-la després als seus socis a un preu econòmic. Es va constituir una Secció de Cooperativa Elèctrica dins del Sindicat Agrícola, i els seus membres van decidir hipotecar la seva seu per comprar el primer transformador elèctric i contractar un empleat. Gràcies a aquesta iniciativa, Vinalesa va ser un dels primers pobles de la zona en tenir electrificades gairebé tots els seus habitatges. L’èxit de la iniciativa va ser rotund, fins al punt que encara avui dia aquesta cooperativa elèctrica dóna servei a tot el municipi.
Actualment, la Cooperativa Elèctrica de Vinalesa és una empresa moderna que ofereix un servei de la millor qualitat a tots els seus socis i abonats, gràcies a una política de constants inversions i millores en les seves instal·lacions i d’adaptació als avenços tecnològics i socials.
Una mostra de la trajectòria seguida és el creixement experimentat en els últims anys, i pot ressenyar l’increment del 36% en el nombre d’abonats des de 2005, que superen la xifra de 1.500.
Mèrit per accions a favor de la igualtat i per una societat inclusiva
XARXA PER L’Inclusió Social EAPN
L’European Anti Poverty Network – EAPN (Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social) és una coalició independent d’ONG i altres grups involucrats en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social en els Estats membres de la Unió Europea.
Aquesta coalició va ser creada el desembre de 1990 per organitzacions que treballaven dins de la Unió Europea amb persones que viuen en situació de pobresa i exclusió, i es va convertir en un òrgan de consulta per part del Consell d’Europa.
La Xarxa Valenciana de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social (EAPN-CV) es va constituir l’any 2005 com a xarxa autonòmica de la Xarxa Europa. És una agrupació horitzontal d’entitats sense ànim de lucre conformada actualment per 28 entitats socials. Compta amb personalitat jurídica pròpia, independent de la de les seves entitats sòcies.
DELEGACIÓ TERRITORIAL DE L’ONCE DE LA CV (80 ANIVERSARI)
L’Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE), és una corporació de dret públic de caràcter social sense ànim de lucre que té el propòsit fonamental de millorar la qualitat de vida de les persones cegues, deficients visuals i persones amb diversitat funcional, sota el protectorat i supervisió de l’Estat.
Aquest any 2018 l’ONCE celebra el seu 80 aniversari, com una organització que renova permanentment la seva vocació de servei cap a les persones cegues o amb una altra discapacitat per millorar la seva autonomia personal i la seva qualitat de vida.
Delegació de l’ONCE a la Comunitat Valenciana: El Consell General de l’ONCE és el màxim òrgan de representació i de govern de l’entitat. D’ell depenen directament els 17 consells territorials, que assumeixen les competències de representació a escala autonòmica.
Alexandrina DA FONSECA MAIA
Lisboa, 1954
Referent històrica de la lluita feminista gitana i pels drets del Poble Gitano. Presidenta de l’Associació de Dones Gitanes ‘Arakerando’ d’Alacant i membre de la directiva de FAGA.
Compromesa amb el feminisme i l’avanç de les dones gitanes, ha coordinat i participat activament en una gran quantitat de congressos i seminaris sobre lideratge i dones gitanes.
Recentment en les I Jornades valencianes sobre feminisme romaní, organitzades per la Generalitat Valenciana al costat de la Universitat d’Alacant (UA) i amb la col·laboració de FAGA-CV, Fundació Secretariat CV, Arakerando i Ververipén.
mèrit esportiu
TRINQUET EL ZURDO
Referent per a la comarca de la Safor i també per a tot el col·lectiu practicant i aficionat a la Pilota Valenciana. El Trinquet va ser construït l’any 1952 al centre de Gandia, nou per la qualitat i novetat de les seves instal·lacions amb la construcció d’una coberta amb llum elèctrica i sistema de ventilació, a més de ser molt confortable per als espectadors, fet que el va convertir en la millor instal·lació durant dècades.
El promotor del Trinquet El Zurdo va ser Francisco Peris, ex-jugador anomenat el ‘mà esquerra de Pamis’, i, després de tres generacions, la gerència del Trinquet va recalar a Emilio Peris qui ho va gestionar des de 1975 fins a 2007, i va ser un dels millors empresaris en el món de la Pilota Valenciana.
Amb el tancament del Trinquet El Zurdo durant l’any 2007, l’empresa familiar trasllada la seva activitat a l’Trinquet de Bellreguard, i actualment els tres fills d’Emilio Peris dirigeixen l’empresa que té prevista la construcció d’un nou Trinquet el Zurdo a la ciutat de Gandia .
LORENZO CARRIÓ ESTEBAN
Alzira, 1973
Actual president de la Federació d’Halterofília de la Comunitat Valenciana.
Va ser el primer esportista espanyol de halterofília que va aconseguir una medalla en un Campionat del Món absolut, amb la medalla de bronze en la modalitat d’arrancada a Chiang Mai (Tailàndia) el 1997.
Ha estat campió d’Espanya en totes les categories nacionals, el millor haltera espanyol i campió d’Espanya de forma ininterrompuda entre els anys 1988 i 2004 (setze anys consecutius).
És l’esportista masculí en l’esport d’halterofília que presenta més títols de campió d’Espanya en tota la història d’aquest esport.
LOLA RIERA
València, 1991
És una esportista amb un gran historial en competicions internacionals en la modalitat d’hoquei herba, amb una gran trajectòria en l’actual equip nacional des de l’any 2015, que inclou l’obtenció d’un diploma olímpic amb un vuitè lloc en los.últimos Jocs Olímpics de riu 2016.
En l’actualitat compagina els seus estudis de Medicina amb els seus entrenaments a l’equip SPV Complutense i en la selecció espanyola d’Hoquei.
EMILIA GÓMEZ
Casinos, 1929
Pionera de la pilota femenina. Coneguda com Emi la Raquetista, és una destacada dins de les “raquetistes”, dones que van jugar com a professionals des de 1917 fins a 1980, de manera estructurada, en frontons de tot Espanya (Madrid, Sevilla, València, Barcelona, País Basc, entre d’altres) i també fora (Cuba i Mèxic).
Emilia va començar a entrenar als 14 anys a València, va viatjar a Barcelona i d’aquí a frontons de Madrid o Mèxic. Va jugar durant més de 30 anys com a professional.
JOSEP SANVENCANCIO
1942
Josep Sanvenancio Merino, ‘Eusebi de Riola’- Referent de la pilota valenciana en la dècada dels setanta i primers dels vuitanta.
Eusebio va ser el jugador que li va prendre el relleu a Rovellet, el millor jugador de la seva època.
Sueca li va dedicar el trinquet com a reconeixement.
Palmarès esportiu:
Campió professional en escala i corda ‘el 1968 i 1982.
Subcampió professional en escala i corda ‘en 1969, 1971, 1978, 1979 i 1981.
JOSE IGNACIO GENOLL
Llíria, 1974
Ha estat jugador de bàsquet professional en la posició de base.
Va debutar en la lliga ACB el 21 de setembre del 1991 amb tot just 17 anys. Nacho Rodilla va portar el dorsal 11 durant onze temporades a Pamesa Basket València. El nombre 11 va ser penjat a la part alta del pavelló de Pamesa, i cap jugador del club tornarà a vestir-lo. Aquest va ser el primer dorsal que es va retirar a la història de l’equip valencià.
També va ser internacional amb la selecció espanyola absoluta de Bàsquet, i va obtenir la segona plaça (plata) en l’Eurobasket celebrat a França el 1999.
Des de la seva retirada va treballar com a adjunt del director tècnic de Formació en Pamesa València fins a la temporada 2007-2008, quan es va convertir en l’entrenador del CB Llíria. En l’actualitat està entrenant al Cadet A de Fuenlabrada.