Piccini (Jugador del ValenciaCF) “El meu èxit l’he construït a base d’esforç i treball, ara necessito temps per tornar”

És un procés llarg de recuperació, després de patir una fractura a la ròtula necessita entre sis i set mesos per tornar a jugar, no és fàcil acudir diàriament a la Ciutat Esportiva de Paterna i veure com els teus companys surten a entrenar, veure a l’equip competir i guanyar partits, però com reconeix Cristià Piccini en exclusiva a VCF MITJA: “Ara necessito temps i treball. Un dia tornarem a ser aquí parlant i estaré jugant “.

A poc a poc va cobrint etapes i recuperant el seu somriure contagiosa, la qual ni en els pitjors moments va perdre davant de la seva filla: “és l’amor més gran que una persona pot tenir, ser pare”. Dia a dia, a força de dobles sessions de treball de fisioteràpia, dedicant hores fent exercicis amb el readaptador, treball a la piscina … Sense descans. Un dels secrets de l’èxit en la carrera professional de Piccini ha estat l ‘ “esforç”, el que ara també dedica per recuperar-se d’una lesió de gravetat.

“Des de petit tenia més qualitats que molts, però també hi havia nois millors que jo que s’han quedat a meitat de camí, crec que per no esforçar-se o no tenir la mentalitat correcta. Has de tenir qualitat física, tècnica i humana, però l’èxit meu ho he construït a base d’esforç i treball “, reconeix l’italià, que en aquest període de recuperació” he conegut més el cor de moltes persones que el que veus en el dia a dia, que a la fi és la teva professió “.

Com es troba?

Estic bé, vist el temps que ha passat des de l’operació crec que estic molt bé, és la meva sensació i les dels fisioterapeutes, els metges i els readaptadors, així que content amb la feina que estem fent tots.

Què li va semblar el detall dels seus companys sortint a la gespa amb una samarreta donant-li ànims?

La veritat és que som un grup espectacular, un grup unit, ens volem tots, no hi ha mal rotllo amb ningú. Som una família de veritat i tots han estat espectacular amb mi, des dels companys, a el cos mèdic, a el cos tècnic.

Van ser moments en què a tots ens va venir a la ment el seu gol a la SD Huesca, una diana que va valer tres punts importantíssims i va significar molt.

El gol davant la SD Huesca va ser molt important per a l’equip, perquè ens va permetre guanyar en una època en la qual no ens sortien els resultats abans d’anar-nos de vacances per Nadal. La celebració va ser de ràbia per tot el que estava passant al camp, la meva situació personal, però alhora perfecta per la situació que es vivia. I després es va reflectir amb el pas dels mesos aquesta foto de celebració amb un equip unit i que a la fi va aconseguir aconseguir el de l’any passat: entrar a la Champions i guanyar un títol. L’equip es veu en aquesta foto. Em vaig passar tot el dia veient el gol.

Aquest dia va embogir Mestalla, què significa per a vostès?

Estàs en un estadi on t’ajuden a treure el millor de tu i el treus. Mestalla és top per això, quan hi són t’animen i t’ajuden, és molt difícil que ens guanyin a casa nostra.

Amb ganes de tornar?

És clar que tinc ganes, només faltaria. Treball tots els dies per tornar a jugar i tornar a sentir-me jugador.