Petricor, el nou treball de VerdCel, s’estrena al Teatre Micalet

“Petricor”, el nom del nou àlbum de VerdCel, neix de l’olor que desprèn la combinació entre terra seca i pluja i és una metàfora del que conté aquest conjunt de cançons, que es podran escoltar el diumenge 5 de novembre a les 19:00 h al Teatre Micalet, acompanyat d?un ric desplegament escènic.

Aquesta aroma fresca i reconfortant, que remet a la vida, pujarà a l’escenari de la mà del treball de la ballarina Laia Santanch i dels músics Alfons Olmo (veu i autor); Toni Medialdea (guitarra i cors); Angelo Manhenzane (percussió); Marcel Ferrer, teclats i cors; Héctor Tejedo, contrabaix i baix i Igor Netzer a la flauta.

“Tinc la sort de poder reunir diferents llenguatges en aquesta presentació: les projeccions, la dansa, la música, la poesia, les lletres de les cançons, el moviment, és el que tenia al cap”, explica Olmo sobre el que passarà sobre les taules.

La imatge és una part primordial de l’espectacle que s’enfilarà al Micalet. Estàtica i dinàmica; la foto i el vídeo complementen la música. Les lletres són un reforç d’acompanyament i de vegades fan un recorregut paral·lel per aconseguir una creació rodona. Aquest matrimoni enriqueix l’espectacle immersiu, que tindrà lloc per fer conèixer el desè treball d’estudi de VerdCel.

“Petricor” consta de 12 temes i representa un trencament amb les creacions anteriors. La seva delicada composició va aconseguir que estigués nominat als premis Ovidi d’aquest any a les categories de Millor Lletra pel tema “On naix la llum blanca”; Millor Disc de Cançó d’Autor i Millor vídeo per “Mitja lluna i l’estel” contracor)”, emportant-se a casa aquest darrer.

Aquest és un àlbum pausat, sentit i pensat. Un procés de composició i producció en aliatge per crear peces d’autor des de l’arrel que brollen amb sonoritats contemporànies. Un punt d’inflexió a la trajectòria de VerdCel. Un conjunt de músiques de síntesi evocadora i una poètica elaborada. Un disc bonic, aspre i suggeridor per a cors sensibles i paladars exigents, que aprofundeixen al passat andalusí de València.

Beu de les herències que ens componen, estrats d´un territori fèrtil de cultures per escoltar ara.
“Petricor” és també un pòsit de marxa mora, de fandango, de cant de batre, de jota, de pals flamencs, de música de banda, de copla, de trovo alpujarreño, de soroll amb harmonia modal, etc.

Parla de terres promeses; d’alfambres i alcassabes; de l’escala espiritual que eleva el cel a terra (Escala d’aigua); de paternitat, d’antigues ferides (La ferida); del pes de constel·lacions familiars (Corriolet); de ser el sud i, alhora, el nord d’un altre sud; del malson de Jaume I, al-Azraq (El penjoll enter); de naixements, de vida i del cicle de l‟aigua (Aiguaneix); del territori dins una ampolla o del cultiu de vi ancestral (Emboquem el paisatge); de l’Ovidi Montllor andalús, Carlos Cano (D’oliveres oceans); de la cosmovisió des de Mallorca i les Illes (Illes Orientals d’al-Àndalus); de la naturalesa bucòlica copejada per la pèrdua d’estacions (El verd és més verd); de la blanca llum del País Valencià (On naix la blanca llum); Tot amb la cirereta musicada d’un poema d’Ibn Khafaja amb paraules de Josep Piera (El riu). Petricor és també un pòsit de marxa mora, de fandango, de cant de batre, de jota, de pals flamencs, de música de banda, d’andalusa aroma, de la nostra Xarqia, de copla, de trovo alpujarreño, de soroll amb música modal , etc. Un paisatge lunar, d’aroma de desert, travessat per la Bètica, pel vent austral, de la física de les ànimes, d’altres que inclinen a abraçar-nos oa partir, de mirar a dins i trobar, de l’oasi al mig de les dunes i el param (Mitja lluna i l’estel). Beure de les herències que ens componen, estrats d’un territori fèrtil de cultures, per fer cançons d

Produït per Toni Medialdea, amb la coproducció d’Alberto Pérez des de Sol de Sants, al disc col·laboren: Carmen París (Mitja lluna i l’estel), Mireia Vives (El penjoll enter), Névoa (El verd és més verd), Titana (On naix la blanca llum), la Maria (Escala d’aigua), el Quartet Brossa (a tot el disc), entre d’altres.
BIO

Alfonso Olmo es va convertir a VerdCel a principis de 2000,
començant així un projecte de cançó d’autor
independent i polièdric que abasta música, imatge,
text, acció i apunta on compromís i bellesa es
integren a l’horitzó.
Més de 20 anys als escenaris, 15 discos publicats, 10
llibres i diversos treballs audiovisuals (documentals,
curts, clips, lírics).
Ja des del primer treball, l’EP “On és el lloc?”, ha
integrat diferents disciplines donant forma al seu art,
respectant sempre la seva essència de cantautor.
Ha rebut reconeixements per discos com “PaisViatge”
o “Els dies del Saurí”, per cançons com “Mans de cel”,
pels seus directes i pel disseny. Ha publicat i rodat
àmpliament destacats treballs revisant l’obra de
Raimon (Petjades), Ovidi Montllor (Del cor a les mans) o
adaptant al català artistes del pop internacional
(VerdSions).
Novel·la, poesia, assaig, novel·la gràfica, il·lustracions,
fotografia, són part de l’obra que complementa cada
edició d’un àlbum de VerdCel. I sobre un escenari
conflueixen projeccions, dansa, accions, recitacions,
escenografia amb les cançons en directe.
Musicalment se situa al terreny de la cançó d’autor
actual, amb arrels i permeable a influències modernes,
anglosaxones, llatinoamericanes o de tot arreu.