Personal veterinari de l’Oceanogràfic i clínic de la UCV diagnostiquen un problema respiratori en una lleona marina
L’equip veterinari de l’Oceanogràfic de la Ciutat de les Arts i les Ciències i personal clínic especialista de l’Hospital Veterinari de la Universitat Catòlica de València (UCV) han col·laborat en el diagnòstic i tractament d’una femella de lleó marí que patia problemes respiratoris a causa de la seva edat avançada. Una intervenció que ha conclòs amb èxit malgrat la complexitat del maneig i el manteniment anestèsic d’aquests animals.
El procediment va tenir lloc el passat 30 de març a les instal·lacions del centre marí i es va desenvolupar durant prop de dues hores, en què van treballar conjuntament per fer el tractament amb total seguretat tant per a l’equip com per a l’animal.
Domingo Casamián, diplomat especialista en cardiologia veterinària i cardiologia de petits animals, i professor i cap del servei de Cardiologia de l’Hospital Veterinari de la UCV, ha relatat que l’equip veterinari de l’Oceanogràfic es va posar en contacte “davant la sospita que Selkie, una de les seves lleones marines, pogués tenir un problema cardíac o respiratori. Així doncs, treballem com un equip unint la nostra experiència com a cardiòlegs veterinaris i la seva, com a veterinaris especialitzats en mamífers marins, per diagnosticar i tractar Selkie”.
Per determinar el problema de l’animal, els equips van dur a terme una ecocardiografia del seu cor i una ecografia de tòrax, amb què van poder detectar que el problema s’ubicava als pulmons, els quals presentaven una gran quantitat de líquid al seu voltant i dificultava respiració.
Per poder drenar l’acumulació del líquid es van utilitzar catèters especials i va caldre anestesiar Selkie. «Aquests procediments són rutinaris en gossos i gats -pacients que tractem habitualment al nostre hospital- però de molt alt risc en mamífers marins», ha manifestat el responsable del Servei de Cardiologia de l’Hospital Veterinari UCV.
“Vam haver d’adaptar -ha continuat Casamián- els procediments que normalment utilitzem en gossos perquè el gruix de la paret toràcica i la gran quantitat de greix fa impossible utilitzar les mateixes tècniques i catèters que utilitzem rutinàriament, però la intervenció va ser reeixida i vam aconseguir drenar-ho tot el líquid del tòrax, cosa que va permetre a Selkie trobar-se millor i respirar amb més facilitat”.
Finalment, el cardiòleg ha posat en valor els serveis d’anestèsia de l’Oceanogràfic que “van tenir una tasca molt complexa i reeixida, ja que el maneig i el manteniment anestèsic d’aquests pacients suposa un gran repte i és fonamental perquè nosaltres puguem fer la nostra feina correctament i l’animal pugui sobreviure a aquestes intervencions», ha dit.
Per la seva banda, Mónica Valls, veterinària de l’Oceanogràfic, ha posat èmfasi en la «complicació a l’hora d’anestesiar els mamífers marins per la seva adaptació al busseig, cosa que és un factor molt important per tenir en compte».
Després de l’operació, Valls ha explicat que «la recuperació és lenta, però tot l’equip, tant cuidadors com veterinaris, està molt bolcat a Selkie i se li està fent un seguiment per comprovar que la situació no empitjora». Si bé és cert, cal recordar que Selkie és una femella de lleó marí d’edat avançada i la seva situació és geriàtrica.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana