Pablo d’Ors presenta biografia de la luz a Castelló
Des que va revolucionar mitja Espanya amb la seva ‘Biografia del Silenci’, la paraula de Pablo D’Ors no ha parat d’aparèixer a l’esfera pública a través dels mitjans de comunicació i múltiples fòrums. Convidat per la Fundació Caixa Castelló en el seu cicle de trobades ‘En primera persona”, Pablo d’Ors ha presentat a la capital de la Plana el seu darrer treball ‘Biografia de la llum’, que és la continuació de ‘Biografia del Silenci’ i per a la qual s’ha estat preparant, segons les seves pròpies declaracions, tota la vida. Les paraules de Pablo d’Ors evoquen llum, especialment després de la foscor del 2020. ‘Biografia de la llum’ és un assaig que recull un itinerari espiritual per a l’home i la dona d’avui. És un text pensat per a tots els cercadors espirituals i, per això, és escrit des d’una perspectiva cultural més que confessional. Es pot considerar, en aquest sentit, una mena de manual poètic de la interioritat. Un treball per revisar la pròpia vida i per descobrir, després del soroll de les ombres, que no buscaríem lluminós si no fóssim, al capdavall, éssers de llum.
Pablo d’Ors ha indicat a la seva trobada, que s’ha realitzat al Saló de Recepcions de la Diputació de Castelló amb la presidència de José Martí, que “el silenci és el terreny, però la paraula és la llavor que cau en aquest terreny . I la paraula clarifica, il·lumina. Necessitem de la llum perquè som éssers de llum. La foscor hi és, és inqüestionable”. I ha afegit que “La contemplació, el silenci, és necessàriament i estructuralment humil. El silenci, en canvi, crea una mica més profund: comunió espiritual, unió per sobre de les diferències, siguin aquestes del gènere que siguin. Per mi és més fàcil, com per gairebé tothom, actuar que contemplar; però les coses m’anirien molt millor si actués menys i contemplés més, també com gairebé tothom”. Enllaça amb el seu pensament que “La nostra por de morir és perquè no hem viscut, en efecte. Quan un culmina la carrera de la vida és descansar, no continuar corrent. Convé viure amb la clara consciència de la nostra caducitat, això imprimeix als nostres dies una intensitat i una autenticitat molt necessàries. Cap vida no és breu o llarga, encara que nosaltres, des dels nostres paràmetres, puguem jutjar-les així. Tota vida, si no la interrompem voluntàriament, dura exactament el que ha de durar. Però ni tan sols la vida és el màxim valor. El màxim valor és l’amor, la dignitat, la justícia, la llibertat… Podem lliurar la vida per totes aquestes causes, cosa que mostra que aquestes causes són més altes que la vida”, ha conclòs.
Informació i Foto: Fundació Caixa Castelló