Oltra: “Les polítiques socials sostenen aquest any 27.385 llocs de treball de qualitat, no deslocalitzables i sostenibles a l’àmbit de l’economia de les tres ‘c'”
La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha destacat que les polítiques socials desenvolupades des del seu departament sostenen directament aquest any “27.385 llocs de treball de qualitat, no deslocalitzables, amb valor afegit i sostenibles mediambientalment” a l’àmbit de la economia de les tres ‘c’, (criar, cuidar i curar).
“A més, -ha afegit- l’impuls del Pla Convivint d’Infraestructures de Serveis Socials crearà els propers anys, de forma directa, 4.800 llocs de treball al camp de la construcció per a la realització de les infraestructures socials”, a allò que cal sumar “les més de 3000 llocs de treball que es generaran amb la posada en marxa d’aquestes infraestructures”.
Oltra ha assenyalat que, després de la gran recessió del 2008 i de la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19, “hem de reflexionar sobre quina economia volem, i l’únic camí passa per enfocar en quatre punts; la transició ecològica, la cultura com a generadora d’economia, la R+D+ii l’economia de les tres ‘c’ (criar, cuidar i curar),
En aquest sentit, ha convidat a reflexionar sobre l’economia que generen les cures els serveis socials, “una economia que no contamina i que, a més, genera llocs de treball estables, no deslocalitzables i ben remunerats”, perquè “sempre es parla en termes de despesa quan en realitat és un motor econòmic molt potent de generació i distribució de riquesa”.
Oltra ha realitzat aquestes declaracions durant la inauguració de la XIV Setmana de l’Economia d’Alzira, organitzada per l’Agència de Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament d’Alzira i l’Associació Empresarial d’Alzira, on ha estat acompanyada per l’alcalde de la localitat, Diego Gómez; i el president de l´Associació Empresarial d´Alzira, Raúl Tudela.
En la seua intervenció, la vicepresidenta ha destacat la tendència a la baixa de la desocupació registrada a la Comunitat Valenciana, amb 66.000 valencians i valencianes desocupats menys a final del 2021 que el 2022, “una bona tendència fruit del treball compartit i de la intel·ligència col·lectiva en l’hora d’implementar els primers passos de la transició cap al nou model econòmic valencià”.
“No obstant, -ha assenyalat- la bretxa de gènere fa que 6 de cada 10 persones aturades a la Comunitat Valenciana siguin dones”, cosa que revela “les desigualtats del nostre mercat laboral, en què les dones solen tenir contractes més precaris, més temporals i, per tant, són els més afectats en temps de crisi”, ha apuntat.
En aquest sentit, ha destacat l’aposta del Consell per “avançar en les polítiques actives d’ocupació dirigides específicament a les dones, amb més formació per a sectors econòmics que tradicionalment estan masculinitzats i on cal caminar cap a la igualtat, així com prestigiar social i econòmicament sectors històricament menyspreats per estar altament feminitzats, com és l’economia de les tres c; criar, cuidar i curar”.
Bretxa de gènere
Entre les mesures de la Generalitat per reduir la bretxa de gènere i salarial s’ha referit a les impulsades des de Labora, entre les quals ha destacat el programa de suport a la contractació de dones als àmbits rural i urbà, amb una dotació pressupostària de més de 5 milions d’euros per a l’any 2022 amb què es preveu atendre prop de 2.000 dones i el compromís d’inserció laboral d’almenys el 20%.
A més, dins d’Avalem Experiència, el programa Emdona comptarà aquest any amb 14 milions d’euros, (enfront dels 6,32 destinats el 2021) per a la contractació per part de les entitats locals de dones desocupades, amb l’objectiu de tirar endavant obres o serveis d’interès general o social als nostres pobles i ciutats.
Per Oltra, aquesta “mirada integral” és fonamental per “combatre la feminització de l’empobriment i la precarietat”, acompanyada pel “nou marc de relacions laborals” proporcionat per la reforma laboral recentment aprovada. que contribuirà a combatre la temporalitat”.
Així mateix, ha advocat per l’impuls “polítiques que sedueixin, atreguin, incentiven i animen els homes per ocupar-se activament de la criança i les cures des de la coresponsabilitat de gènere”, que serà “una de les principals novetats de la nova llei valenciana de igualtat”.
Bretxa generacional
Oltra també s’ha referit en la seva intervenció a la necessitat de treballar per lluitar contra la “bretxa generacional” al nostre mercat laboral, especialment després de la irrupció de la crisi provocada per la COVID-19, que ha fet empitjorar els indicadors de l’ocupació a la joventut respecte al 2019, “encara que de manera general continuen sent millors que aquells dels quals es partia el 2015.
Així, ha recordat que la taxa d’atur juvenil “s’ha anat reduint a més velocitat que la taxa d’atur de la població general, del 37% el 2015 fins al 25,5% el 2019 (11,5 punts menys) .
“Per això, -ha explicat- hem dissenyat, de la mà dels agents econòmics i socials, així com del Consell Valencià de la Joventut, una nova edició del programa Avalem Joves per al període 2021-2024, per combatre l’atur juvenil i la precarització amb un pressupost estimat de 275 milions dʻeuros”.
També s’ha referit a altres mesures com el programa JOOP de l’IVAJ, amb què s’ofereixen noves oportunitats a joves que han quedat exclosos tant del sistema educatiu i laboral com dels entorns socials normalitzats. En concret, del 2017 al 2021 s’han atès 3.200 joves, dels quals un 62% han tornat a estudiar o ha trobat feina.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana