Oltra: ‘La recuperació dels drets socials ha de ser l’element identitari dels valencians i les valencianes’
La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha afirmat que, en un moment en què es parla tant de la identitat dels pobles, des del Consell s’ha apostat per fer “de la recuperació i normativització dels drets socials una bandera de justícia “, i un” element identitari dels valencians i de les valencianes “.
Oltra ha intervingut al Fòrum de ‘Nova Economia’, on ha estat presentada per la presidenta del Col·legi de Registradors d’Espanya, María Emilia Adán, la primera dona que ostenta aquest càrrec, ia la qual ha agraït que sigui “el mirall en el que moltes dones es miren quan parlen d’igualtat “. A l’acte han assistit el president de la Generalitat, Ximo Puig, i altres membres del Consell.
La vicepresidenta, que ha centrat la seva intervenció a parlar de “visibilitats i invisibilitats”, ha recordat que el paper dels poders públics és el de “salvaguardar els invisibles, als marginats, a les persones que estan en risc d’exclusió o ja han estat exclosos “i ha defensat que és en aquest espai on la política ha de desplegar” la cara més noble de la seva activitat “.
“Vivim en una època on les banderes serveixen per amagar o retallar drets i la pàtria emmascara a les persones, on la testosterona substitueix el diàleg i els patriotismes èpics substitueixen les identitats cíviques”, ha constatat Oltra, que ha assenyalat que davant aquesta situació el Govern valencià aposta per la recuperació del sistema públic de protecció social com a element identitari.
En aquest sentit, ha defensat que un sistema potent que garanteixi el compliment dels drets socials “pot ser un tret definitori del poble valencià perquè pot contribuir a crear una identitat basada en un patriotisme de la gent”, que serveixi per “cohesionar la societat a través d’un sistema de benestar i protecció del qual els valencians i les valencianes puguen sentir-se orgullosos “.
Oltra ha qualificat de “paradoxal” que en aquests temps de crisi, “quan més necessitat hi havia de protecció social, hagi estat quan es qüestionin i redueixin al mínim els serveis socials”. Malgrat, ha continuat, que està “àmpliament demostrat que la inversió social crea ocupació i activa l’economia”, i per això ha incidit en la “responsabilitat” dels poders públics a l’hora de respondre a les “necessitats de la gent “.
Respecte d’això, ha precisat que un estudi de la Universitat de València assenyala que la nova Renda Valenciana d’Inclusió generarà un retorn econòmic a les arques públiques de 1,12 euros per cada euro invertit i 1,4 euros de retorn directe per l’activitat econòmica que es genera en l’activitat relacionada amb l’anomenada ‘cistella de la compra’ en termes econòmics.
En aquesta línia, i com a exemple del compromís de la Conselleria per uns serveis socials dignes, Oltra ha destacat que des del juliol del 2015 s’ha passat de 237 persones treballant en els equips socials de base subvencionats per la Generalitat a 1.399 el 2017 i la previsió és de 1.573 en 2018. és a dir, les contractacions d’empleats vinculats al nou model social s’han incrementat un 346% des que va començar la nova legislatura. Es tracta de llocs de treball “ben remunerats, qualificats i no deslocalitzables”, ha apuntat la consellera.
‘Codi Social’
La vicepresidenta s’ha referit en aquest punt al treball que des del seu departament s’està fent en aquest sentit, i ha citat el ‘Codi Social’, com un element crucial en aquest camí, que té com a finalitat reconèixer “el dret universal als serveis socials com a propis i inalienables “, davant” a un altre imaginari que s’intenta obrir camí, i segons el qual els drets de les persones depenen del poder adquisitiu que tenen “.
La Llei de reconeixement del dret a la identitat ia l’expressió de gènere, coneguda com a Llei Trans, la Llei de polítiques integrals de joventut o la que regularà la renda valenciana d’inclusió, són algunes de les normes que ja s’han aprovat i que integraran el Codi Social, al costat de la futura llei d’infància i llei de reconeixement dels drets LGTBI.
Oltra, que ha destacat que el gran treball reglamentari que s’ha fet durant els últims dos anys i mig i que ha duplicat el fet en els quatre anys anteriors, ha afirmat que s’estan “establint les bases d’un canvi de model social profund” , que culminarà amb la futura llei de serveis socials inclusius, com a element transformador de “la concepció assistencialista pròpia de les antigues polítiques socials, cap a una concepció moderna de drets subjectius i abast universal”.
Informació i Foto: http://www.gva.es