La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha destacat que la Llei d’Igualtat, l’esborrany d’avantprojecte de la qual està ultimant el seu departament, es planteja “com una llei de classe que impulsi un canvi en el model productiu”, al que es posi en valor les cures “com a element indispensable per a la sostenibilitat de la vida”.
Oltra ha presentat la campanya de la Generalitat per a la commemoració el proper 8 de març del Dia Internacional de la Dona, amb el lema ‘Cuidar-se és feminista’, amb què es pretén reivindicar el dret de les dones a “disposar de temps de qualitat per destinar-se a l’autocura”, perquè “és molt important tenir cura, però també tenir cura d’una mateixa”.
“Que les dones disposem de temps per dedicar-nos a nosaltres mateixes no és una responsabilitat exclusiva nostra, sinó que ha d’existir una responsabilitat social i de les administracions públiques a la tasca de garantir que els temps siguin equitatius i que no siguin sempre les dones les que assumeixin les cures”, ha explicat.
En aquest sentit, ha manifestat la necessitat d’un “canvi de paradigma que posi les cures en valor”, i ha assenyalat que aquest és un dels objectius que es planteja la llei valenciana d’igualtat, que té previst iniciar ben aviat la tramitació administrativa per a l’elaboració de l’avantprojecte, després d’un ampli procés de participació en què s’han recollit propostes de 123 persones.
L’eliminació de qualsevol forma de discriminació, la igualtat de gènere amb un enfocament transversal i la generació de polítiques públiques que permetin a dones i homes participar en condicions d’igualtat a la vida familiar, social, comunitària i econòmica, són un altre dels pilars sobre els que es basarà aquesta llei.
Superar la bretxa a les cures
La vicepresidenta ha explicat que la Generalitat assumeix la tasca de “combatre la bretxa a les cures”, i per això la llei planteja que les reduccions horàries per a la criança i les cures s’ampliïn en una hora diària quan les demanin persones del gènere infrarepresentat a la demanda de mesures de flexibilització, que normalment són homes.
El desenvolupament d’un sistema públic de cures és un altre dels objectius que es marcarà la llei, que ho farà des d’una perspectiva ecofeminista que trenqui amb els rols i estereotips de gènere i eradiqui les desigualtats socials, culturals i de gènere.
Així mateix, s’impulsaran bonificacions fiscals a les empreses que incloguin mesures de compensació positiva al gènere infrarepresentat, a més d’emprendre accions que permetin valorar les cures, com l’elaboració d’un informe anual sobre l’impacte al PIB de l’economia de criar, cuidar i curar, el que es coneix com a ‘compte satèl·lit’.
Polítiques per a la conciliació
Oltra ha indicat que la llei també promourà el descans en dies festius al sector del comerç, especialment a les grans superfícies, a més de promoure la jornada laboral de 32 hores, amb el manteniment de drets laborals i salarials.
Polítiques de flexibilització horària, així com presencialitat flexible i teletreball seran altres de les mesures que reculli la llei, juntament amb l’establiment del permís de les i els treballadors públics per naixement, acolliment i adopció en un mínim de 6 mesos per a famílies biparentals i de fins a 12 en el cas de les monoparentals.
La llei també recull l?elaboració d?una Estratègia d?Usos del Temps que parteixi d?una enquesta periòdica sobre el temps que la població dedica a activitats diàries, que permeti una redistribució del temps sense bretxes de gènere.
Igualtat de gènere transversal
La vicepresidenta ha indicat que el foment de la coeducació en totes les etapes educatives serà un altre dels objectius de la llei, per garantir “un entorn que afavoreixi l’elecció lliure i sense condicionaments de les opcions acadèmiques, especialment en aquelles especialitats on es detectin bretxes de gènere”.
El currículum coeducatiu inclourà l’adquisició d’habilitats per a la vida diàries sempre des d’un enfocament de gènere interseccional, ha explicat Oltra, que ha afegit que també es treballarà en la idea que els productes d’higiene menstrual siguin d’accés universal, prioritzant aquells que són sostenibles mediambientalment.
Aquesta visió de gènere transversal també tindrà la seva repercussió a l’àmbit urbanístic, on les administracions públiques estaran obligades a incloure un informe d’impacte de gènere amb enfocament interseccional i amb indicadors de sostenibilitat.
Premis Isabel Ferrer
La vicepresidenta també lliurarà aquesta tarda a Potríes els Premis Isabel Ferrer 2022 que el Consell concedeix a tres persones o entitats que hagin destacat en la lluita per la igualtat efectiva entre dones i homes, i que aquest any són per a l’activista Carmen Soto, la il·lustradora Vaig viure Escribà i l’Associació Dones de la Mar (ADOMAR).
La finalitat d’aquest guardó és reconèixer i premiar públicament aquelles persones i entitats que, des d’un àmbit personal, laboral, social, institucional o cultural, han destacat per trencar els prejudicis socials i culturals que impedeixen que les dones siguin iguals als homes o per la seva feina a favor de la igualtat.
El jurat dels premis Isabel Ferrer 2022 ha decidit premiar Carmen Soto per “la seva trajectòria i compromís” treballant a Amnistia Internacional des de la seva creació el 1978, i per ser “una pionera en la defensa dels drets de les dones”.
Pel que fa a Viví Escrivá, el jurat ha ressaltat la seva trajectòria “impressionant a l’àmbit de la il·lustració” i el seu gran treball “en el foment de la lectura entre les persones joves”.
Premi Nacional d’Il·lustració 2021, Viví Escrivá ha dedicat tota la vida a la il·lustració, especialment a la infantil, amb un estil molt personal. Forma part indiscutible de la generació que als anys 70 va marcar el rumb de l’àlbum il·lustrat a Espanya, en un moment en què començava a despertar el sector editorial i molt especialment el del llibre per a nenes i nens.
Finalment, s’ha premiat ADOMAR per la seva lluita i esforç per donar “visibilitat a les dones pescadores en un sector molt difícil i masculinitzat, on treballen pescant des dels seus vaixells”.
L’associació es va fundar el gener del 2018 per nou dones relacionades d’una manera o altra amb l’àmbit pesquer, amb l’objectiu que el seu treball fos reconegut i conegut per tota la societat.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana