Oltra: “La nova Llei de Serveis Socials Inclusius els transforma en un dret subjectiu i d’abast universal”
La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha assegurat que la nova Llei de Serveis Socials Inclusius de la Comunitat Valenciana “dóna cos normatiu a la quarta pota de l’Estat del Benestar i transforma les pràctiques assistencialistes i caritatives d’èpoques passades, en una concepció moderna de drets subjectius i d’abast universal “.
La vicepresidenta ha intervingut a les Corts Valencianes en el debat de totalitat del projecte de Llei, de la Generalitat, de Serveis Socials Inclusius de la Comunitat Valenciana.
Oltra ha destacat que la llei “reconeix i garanteix” l’accés al sistema públic valencià de serveis socials a totes les persones amb residència efectiva en territori valencià que ho requereixin, cosa que, segons la vicepresidenta “ens converteix en la primera comunitat autònoma que per llei declara els serveis socials universals, d’interès general i essencials “.
El fet que sigui considerat un dret subjectiu implica que els pressupostos “estaran al servei de la llei i no a l’inrevés”. És a dir, ningú deixarà de tenir la prestació social que li correspongui “perquè el pressupost de garantir el compliment del dret”, ha assegurat la vicepresidenta. Amb la nova llei, es passa de 0 a 31 prestacions garantides reconegudes de caràcter professional, econòmic i tecnològic.
Entre les principals novetats, la norma regula els nivells funcionals del sistema, sent els ajuntaments “la porta d’entrada als serveis socials d’atenció primària que serà bàsica i específica”, ha explicat la vicepresidenta. Respecte a això, per primera vegada es fixa la composició dels equips d’intervenció social que seran “multidisciplinaris”, amb noves figures professionals que comptaran amb el suport administratiu i jurídic necessari.
La vicepresidenta ha ressaltat que per al bon funcionament del sistema cal “impulsar una tasca de seguiment, inspecció i supervisió del mateix”, amb un cos d’inspectors que per primera vegada serà d’un inspector per cada 150.000 habitants, enfront de la ràtio actual d’un per cada 250.000 habitants.
Amb nivells semblants als del sistema sanitari, s’estableixen, d’una banda, zones bàsiques de servei socials més pròximes a la ciutadania; per un altre àrees de serveis socials d’atenció específica diürna i ambulatòria i, finalment, departaments de serveis socials on es planificaran els recursos d’atenció residencial.
Potent servei públic
La vicepresidenta ha reiterat la necessitat que la “ètica” se situï en el centre del sistema dels serveis socials, “amb mecanismes que supervisin la presa de decisions que poden canviar les vides de les persones més vulnerables”.
Per garantir la provisió d’uns serveis que desenvolupin els drets derivats de la llei “és necessari un potent servei públic que es combinarà amb la col·laboració de les entitats privades no lucratives a través del concert social”, ha assegurat Oltra.
En aquest sentit, la vicepresidenta ha recordat que aquest text normatiu sorgeix d’un “ampli i extens procés participatiu” en què ajuntaments, diputacions i entitats del tercer sector han fet nombroses aportacions, i ha assegurat que la seva col·laboració continuarà a través del Consell Valencià d’Igualtat, Inclusió i Drets Socials que garantirà “una participació eficaç”.
La nova normativa també inclou la creació de l’Institut Valencià de Formació, Qualitat i Recerca en Serveis Socials per promoure la qualitat en els serveis, prestacions i recursos humans de la xarxa pública.
recursos econòmics
Pel que fa als recursos econòmics, la llei en disposarà a través d’una triple via. D’una banda amb l’increment i consolidació del pressupost destinat a les polítiques socials que, des de l’any 2015, ha anat incrementant-se fins arribar a un 81,23% respecte a la quantitat destinada fa tres anys. Per 2019 està previst un pressupost de 1.500 milions d’euros que ens situarà en la mitjana de les comunitats autònomes en referència a la inversió social per habitant.
Així mateix, es fixarà als crèdits la consideració d’ampliables, i es delimita les formes de col·laboració entre les diferents entitats locals de la Comunitat Valenciana i la Generalitat per garantir el finançament i sostenibilitat econòmica del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana