Oltra: «La desigualtat mata, vivim en un sistema trucat en què importa més el cognom que l’esforç»
«La desigualtat mata. Vivim en un sistema trucat en què importa més el cognom que l’esforç», ha afirmat la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra durant la seva intervenció al 33è Congrés Internacional del Centre Internacional de Recerca i Informació sobre l’Economia Pública, Social i Cooperativa (Ciriec), que se celebra a València i ha comptat amb la participació, entre d’altres, del premi Nobel d’Economia, Paul Krugman.
«A aquesta desigualtat -ha destacat- cal sumar-li l’emergència climàtica, que ja és causa d’acumulació de recursos, guerres, moviments migratoris, desplaçaments forçats i especulacions econòmiques».
En aquest sentit, ha assenyalat que aquest inici del segle XXI, “la insostenibilitat del model neoliberal ha provocat que els nostres i les nostres joves no coneguin la vida sense estar colpejada per grans crisis”. «I és que el capitalisme, de manera estructural, no funciona».
«Com a exemple» ha apuntat que, mentre entre 1979 i 2019 la productivitat dels treballadors i treballadores va augmentar un 69,6% «el salari només va pujar un 11,6%», a la qual cosa se suma que la riquesa «de els ‘milmilionaris’ s’ha incrementat tant en els darrers 24 mesos com ho ha fet en 23 anys”.
Per Oltra, aquestes dades demostren que «vivim en un sistema trucat» en què «importa més el bressol on es neix i el cognom que s’hereta que l’esforç, el treball i la capacitat. El codi postal parla més de la nostra esperança de vida que el codi de la nostra targeta sanitària».
Així, ha assenyalat que la cultura de l’esforç, «entesa com l’aposta fèrria al lliure mercat per resoldre de forma pròspera i justa els conflictes, és avui una mirada acrítica dels fets fruit d’una creença equivocada, o el que és pitjor de un engany equivocat».
Tot i això, la vivència de la pandèmia mundial i el seu gest al món hiperglobalitzat «ha accelerat un canvi de paradigma». En aquest sentit, ha ressaltat que avui, «a diferència de la gran recessió del 2008, hi ha una nova hegemonia més propera a la intervenció dels poders públics a l’economia».
«Les noves dinàmiques mundials a l’era post-covid dependran de la nostra voluntat política, la nostra capacitat d’assumir els límits del creixement del planeta i el deure ètic de fer-ho de forma justa i solidària», ha destacat.
Canvi de paradigma
La vicepresidenta ha establert aquest canvi en quatre pilars fonamentals; en primer lloc, «una reforma fiscal profunda que s’adapti a la realitat d’avui» i ha explicat que, mentre que l’any 2000 la riquesa personal dels milmilionaris equivalia al 4’4% del PIB mundial, el 2021 va ser del 13 ‘9%; però tot i així, la realitat és que el 75% dels ingressos públics provenen de les rendes de la feina i del consum directe. Una injustícia insostenible si volem propiciar un canvi de paradigma”.
En segon lloc, ha apostat per aprovar «mesures predistributives la renda bàsica universal i les mesures que apostin per la circularitat del patrimoni i el poder», com pot ser l’impuls d’un fort parc d’habitatge públic o mesures de l’economia del bé comú per a limitar les diferències entre els salaris més elevats i els més baixos.
En tercer lloc, s’ha referit a l’enfortiment i la universalització dels serveis públics com l’educació, els serveis socials, la sanitat, les pensions, la cultura o la mobilitat, així com la consolidació d’un sistema de cures que compagini polítiques remunerades d’alliberament de temps que permetin tenir cura de forma coresponsable amb la dotació de serveis professionals de qualitat”.
En quart lloc, Oltra ha esmentat la necessitat d'»un canvi de model productiu, que ens permeti una transició verda i justa de manera immediata» basant-se en l’economia pública, social i cooperativa», i ha afirmat que les dades empíriques demostren que les sistemes «amb més nivell de cohesió social, més capital social, més capacitat de mobilització social i més cooperatives i entitats d’economia social, responen i gestionen millor les crisis i pandèmies».
Aliança entre economia pública i social
Per assolir aquests objectius, l’aliança entre l’economia pública i l’economia social, en les diferents formulacions, «és una oportunitat per teixir complicitats amb un lideratge democràtic que ens interpel·li al conjunt de la ciutadania».
«És la millor resposta a una hiperglobalització deshumanitzada basada en l’especulació de dades, d’intangibles i de futuribles hipotètics que ens allunya de qualsevol control democràtic, de qualsevol resposta eficient i sostenible a nivell local i que referma les desigualtats», ha afirmat.
«Només amb justícia social, ecològica, feminista i generacional podrem seguir habitant aquest preciós món que hem rebut en herència i que, aquesta vegada sí, estem obligats a deixar en herència, almenys, tal com ho rebem», ha conclòs.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana