Oltra destaca l’excel·lent coordinació en el procés d’acollida de les persones arribades a la flotilla de l’Aquarius

La vicepresidenta del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha destacat l’excel·lent coordinació que ha existit entre les diferents parts implicades en el procés d’acollida de les 629 persones migrants que van arribar fa un mes a bord de la flotilla de l’Aquarius .

Oltra ha recordat que aquesta segona fase de l’Operació Esperança ha estat coordinada des de la Direcció general d’Inclusió Social, dependent de la Vicepresidència, i que ha treballat conjuntament amb el Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, i amb Creu Roja, que va ser l’entitat encarregada de gestionar l’arribada i posterior procés.

La vicepresidenta ha explicat que, de les 480 persones adultes que en un primer moment van ser traslladades a les instal·lacions condicionades per a l’acolliment del grup més nombrós, ja només queden 35, ja que la resta o bé han estat traslladades a altres recursos, de fora o de dins de la Comunitat Valenciana, o han viatjat a França, país al qual van demanar asil.

Així, segons les dades amb què es compta, un total de 80 persones s’han traslladat a França, on el Govern francès s’ha compromès a tramitar la seva sol·licitud d’asil.

D’altra banda, Oltra també ha ressaltat la tasca realitzada des de la Direcció General d’Infància i Adolescència amb les persones menors d’edat que van arribar a bord d’algun dels vaixells de la flotilla de l’Aquarius. De tots ells, 57 continuen encara en les instal·lacions previstes per a la primera acollida, a l’espera que se’ls assigni el recurs més adequat a les seves circumstàncies.

La vicepresidenta ha recordat que des del moment en què es va saber que aquestes persones anaven a arribar a la Comunitat Valenciana es va posar en marxa un dispositiu coordinat a través del Centre de Coordinació Operativa Integrada (CECOPI), en el qual estaven integrades totes les parts que van participar en el dispositiu d’arribada del vaixell.

El dispositiu, ha indicat, es va mantenir operatiu els dies previs i els posteriors a l’arribada, i va ser qualificat com d ‘ «excepcional» per les entitats que tenen experiència en l’acollida de persones refugiades, ja que es va garantir una atenció personalitzada a cadascuna d’elles, garantint que a més d’atenció legal i mèdica, tinguessin una atenció propera.

«La ciutat de València va oferir un refugi segur a aquestes persones» i des de la seva arribada se’ls ha donat una atenció «que posa el tractament humanitari per sobre d’altres consideracions», ha assenyalat.

En aquest sentit, ha agraït la tasca dels més de 800 intèrprets de diferents llengües que es van prestar voluntaris per ajudar en el procés d’acollida, i que van ser formats des de la Conselleria d’Educació, en col·laboració amb Creu Roja, per poder atendre aquestes persones, que també van comptar amb l’assessoria legal del Col·legi d’Advocats de València en tot el procés de petició d’asil.

Oltra ha assenyalat que tot això no hagués estat possible «sense la solidaritat de la societat valenciana», i ha explicat que, des que es va anunciar l’arribada del vaixell al port de València el passat 12 de juny fins ara, «s’han rebut més de 1.800 correus electrònics de persones particulars que oferien des ajut econòmic a articles de primera necessitat, com roba o sabates «.

Així mateix, ha destacat els oferiments d’habitatges per part dels municipis de la Comunitat Valenciana, que s’han volgut sumar al dispositiu de l’operació Esperança Mediterrània. Totes aquestes mostres de solidaritat, segons la seva opinió, converteixen la Comunitat Valenciana «en un exemple per a Espanya i per al conjunt de la Unió Europea».

Per coordinar i canalitzar aquestes peticions, s’han mantingut diverses reunions entre representants de la Generalitat i de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) amb la finalitat de realitzar un recull de recursos residencials i serveis de les ciutats refugi.

situació actual

Del total de persones acollides, 477 persones adultes s’han quedat a Espanya, repartides entre diverses comunitats autònomes: Andalusia (74), Regió de Múrcia (26), Comunitat de Madrid (19), Aragó (17), Catalunya (15), Navarra (13), País Basc (10), Galícia (10), Extremadura (6), Castella i Lleó (7), Cantàbria (5) Castella-la Manxa (2).

Així mateix, la Comunitat Valenciana ha acollit al voltant de 210 persones adultes o menors acompanyades (la meitat d’ells homes i la meitat dones) de 20 nacionalitats diferents. En aquest acolliment han participat vuit entitats: Generalitat, Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, Xarxa Acull, Accem, Càritas, Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), Fundació Cepaim i CRE.

La majoria d’aquestes persones migrants procedeixen de Nigèria i la resta són originàries de Sierra Leone, Sudan, Algèria, Ghana, Eritrea, Líbia, El Txad, Etiòpia, el Marroc, Camerun, Senegal, Comores, Pakistan, Guinea Conakry, Níger, Mali, Bangla Desh, Costa d’Ivori, i Togo.

 

 

 

Informació i Foto: http://www.gva.es