Oltra assenyala la importància de la memòria històrica perquè prevalgui la justícia “davant de la pena de l’esborrat de la memòria”
La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha expressat la importància de la memòria històrica, “no només per rescatar de l’oblit sinó perquè ha de prevaler la justícia històrica enfront de la pena de l’esborrat de la memòria”.
Oltra s’ha pronunciat d’esta manera durant les jornades pel trentè aniversari de l’homenatge anual als guerrillers i a les guerrilleres antifranquistes que se celebren a la localitat de Santa Creu de Moya (Conca) des de 1989.
Aquesta localitat, ha recordat, és un “referent” de la reivindicació de la història de les persones que “van decidir conscientment viure en la clandestinitat de les muntanyes al llarg del país per mantenir viva la flama de la lluita revolucionària, per la llibertat, per la democràcia i contra el feixisme “després del final de la Guerra Civil.
La vicepresidenta ha explicat que aquestes jornades suposen una “oportunitat” perquè les generacions “actuals i futures” coneguin la vida i la història de “totes aquestes persones valentes que van lluitar per aconseguir un règim democràtic” davant d’una dictadura sorgida d’un cop de estat. Aquestes jornades són un homenatge, ha afegit, a aquesta gent que va patir les conseqüències d’una repressió per reclamar unes “llibertats democràtiques i uns drets fonamentals que avui gaudim”.
“Recuperar la memòria d’aquells lluitadors i lluitadores antifranquistes i dels seus familiars, que van ser víctimes de repressió, ha de formar part del ferm compromís dels poders públics amb els drets humans i el dret universal de les víctimes a la justícia, la veritat, la reparació i la no repetició “, ha afirmat Mònica Oltra.
En aquest punt, la vicepresidenta ha mostrat el “compromís amb la justícia universal” de l’actual Consell. “Des del mateix dia en què l’actual Govern valencià va prendre possessió, l’1 de juliol de 2015, estem compromesos i compromeses en la recuperació de la dignitat i la reparació de l’honor i el bon nom de totes les víctimes de la Guerra Civil i, especialment, dels que van patir la brutal repressió posterior que es va allargar fins a l’arribada de la democràcia “, ha declarat.
Oltra destacat el “blindatge” a la inversió d’9,4 milions d’euros destinats específicament a la recuperació de la memòria històrica durant els propers 12 anys, des de la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques. Respecte d’això, ha assenyalat que a Paterna “es troba la qual probablamente és la fossa comuna més nombrosa d’Espanya”, on es calcula que “més de 2.300 persones van ser afusellades en l’anomenat ‘Paredón d’Espanya'”. “Res se m’acut més humà que donar sepultura a un ésser estimat”, ha sentenciat.
Un esforç que es conjuga amb la Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana, que estableix les bases per honrar “tant a les víctimes de la guerra que va acabar amb la segona república com a les víctimes de la repressió posterior”, ha apuntat.
“Es tracta d’una llei molt ambiciosa que atorga el reconeixement social, el restabliment de la dignitat i l’honor i la reparació moral dels danys causats a les víctimes de la guerra civil i de la dictadura franquista”, ha remarcat la vicepresidenta.
Oltra ha remarcat que “una cosa són les víctimes de la nostra guerra, de qualsevol guerra, i una altra les víctimes d’una repressió implacable, sistemàtica, estructural, sostinguda en el temps”. En aquest punt, ha recordat que Espanya va patir “una de les repressions més terribles de la història contemporània”. Així, ha apuntat que, segons l’ONU, Espanya és, després de Cambodja, el país del món amb major nombre de desapareguts sense identificar després de la Segona Guerra Mundial.
“El poble de la meva família”
D’altra banda, Mónica Oltra ha volgut recordar que Santa Creu de Moya és el poble de la seva família materna. El llogaret de l’Olmeda “és part fundadora dels meus records infantils i forma part d’aquesta sang mestissa, meitat aragonesa i meitat valenciana, que corre per la sang de moltes valencianes i valencians. Jo sóc una d’elles, una descendent indirecta d’aquestes milers de persones, víctimes indirectes de la guerra, que van deixar enrere el seu poble i un futur inexistent per buscar una vida millor a València “, ha expressat.
Abans de finalitzar les seves paraules ha volgut tenir un record especial per a les mestres republicanes, dones que van ser “represaliades, silenciades i oblidades, castigades pel fet de ser dones i per la seva tasca educativa en defensa d’una escola pública, democràtica, laica i igualitària “.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana