Oltra aposta per abordar els problemes de salut mental des d’una perspectiva integral que permeti la inclusió social de les persones

La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha manifestat l’aposta del Govern valencià per una intervenció amb les persones amb les persones amb problemes de salut mental que superi «processos merament assistencials» i que camini cap a una actuació integral en àmbits com la salut, l’educació o la necessitats professionals o afectives, que permeti la inclusió social d’aquest col·lectiu.

Així ho ha manifestat Oltra durant la clausura de la taula de diàleg ‘Envelliment i Salut Mental’, organitzada per la Fundació Edat & Vida i el Centre de Referència Estatal d’Atenció Psicosocial a Persones amb trastorn mental greu (CREAP), per debatre sobre la realitat, característiques i necessitats de les persones que envelleixen amb un trastorn mental greu, així com sobre la seva atenció i cures.

En la seva intervenció, la vicepresidenta del Consell ha evidenciat l’increment del nombre de persones en situació de dependència, de persones amb condicions i problemes de salut crònics i ha manifestat el repte de proporcionar, per part de les administracions públiques i de la societat, » una resposta, de qualitat i amb calidesa, a les seves necessitats d’atenció i cura «.

Així, ha informat que el seu departament preveu la posada en marxa durant aquest any de 158 noves places destinades a persones amb trastorn mental greu en centres de diferent tipologia.

D’aquestes noves places, 68 seran a través del concert social, 42 en habitatges tutelats a Castelló i València i 26 en un Centre Específic de Malalts Mentals (CEEM) a Castelló i les altres 90 en centres dependents de la Generalitat amb 60 noves places en Alcoi, i l’ampliació de 30 places de CRIS a Sogorb i Vinaròs.

La vicepresidenta ha posat en valor el nou paradigma que contempla les persones que pateixen problemes de salut com «subjectes de dret», amb models «emergents» que pretenen que aquestes persones puguin viure en la comunitat, «rebent allà les cures i els ajuts que puguin necessitar «, enfront del paradigma de la reclusió institucional,» desacreditat per la seva ineficàcia terapèutica i la seva inadequació dins d’una societat moderna «.

En aquesta línia ha afirmat que el Consell aposta per un «abordatge integral de les persones amb problemes de salut mental greus», que suposa «un reconeixement de la persona com a veritable protagonista en primera persona del seu procés terapèutic i de creixement personal», i ha vinculat la recuperació a l’oportunitat de «accedir a una ocupació, a l’habitatge ia tots els suports necessaris».

La vicepresidenta del Consell ha retret als anteriors governs la manca de polítiques, actuacions i inversions en matèria de salut mental i d’atenció social i sanitària a les persones amb malaltia mental crònica o greu i les seves famílies. «Han estat les grans oblidades i ha provocat que la Comunitat Valenciana pateixi moltes mancances en aquest àmbit», ha censurat.

Unes mancances que, al seu parer, ha suplert el treball «intens, persistent i desinteressat» del moviment associatiu, del qual també ha destacat el seu compromís en aconseguir la «visibilització, desestigmatització i normalització» d’aquest col·lectiu i de la malaltia mental a la societat.

La vicepresidenta del Consell ha recordat que el seu departament va realitzar un diagnòstic de la situació heretada, que consistia en «un model d’atenció a la salut mental que durant els últims 30 anys s’havia mantingut en precari, amb una escassa dotació pressupostària, sense recursos intermedis i sense una xarxa de suport a les persones afectades ia les seves famílies «.

Així mateix, ha assegurat, coexistien dues xarxes, un sanitària i una social, «fragmentades i descoordinades que no cobrien les necessitats de les persones amb malaltia mental i amb una absoluta falta de planificació».

Noves polítiques de salut mental

«Amb l’arribada del Consell del Botànic», ha subratllat Mónica Oltra, les polítiques de salut mental s’articulen, «per primera vegada», amb la intervenció conjunta i coordinada dels sistemes de salut i del social, i «amb una major comunicació entre les dues xarxes encaminada al major benestar i qualitat de vida de les persones amb trastorn mental greu ia la seva integració i inclusió social «.

En aquest sentit, ha reflectit l’esforç del Consell amb un nou model d’atenció plasmat en l’Estratègia Valenciana de suport social a la recuperació i inclusió social de les persones amb trastorn mental greu (2018-2022), que inclou un Pla d’Atenció Integral i un Pla d’Infraestructures per a «donar resposta a les necessitats de prop de 50.000 persones de la Comunitat Valenciana afectades per algun tipus de malaltia mental ia les seves famílies», ha precisat.

Centre de Referència

La vicepresidenta també ha visitat el Centre de Referència Estatal d’Atenció Psicosocial a Persones amb trastorn mental greu (CREAP) de l’Imserso a València.

 

 

Informació: http://www.gva.es