La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha manifestat la necessitat d’abordar de forma decidida la bretxa salarial entre dones i homes i ha expressat el seu compromís de fer-ho a través d’una futura llei d’Igualtat que acabi amb “la manca d’oportunitats, les dificultats d’ascens i la discriminació en la criança “a la qual s’enfronten les dones.
Així s’ha manifestat la vicepresidenta en el transcurs de la ponència inaugural de la I Jornada ‘Totes fem empresa. Les dones a l’empresa del futur ‘, organitzada pel IVACE, i en què ha reflexionat sobre el paper de l’empresa en la igualtat, la seva relació i benefici.
En la seva intervenció, Oltra ha aprofundit en les bretxes entre dones i homes, i ha indicat que una de les demandes socials més importants en aquests moments del feminisme és precisament la lluita contra la diferència salarial, que l’ha situat en un 22,5% , en termes de guanys mitjans anuals.
Així mateix s’ha referit a la precarització del treball realitzat per les dones, i ha apuntat que set de cada deu persones amb una ocupació a temps parcial són dones i que el 80% de les rendes anuals inferiors a 12.000 euros també són de dones.
En aquesta línia, Oltra ha destacat el valor tangible, en termes econòmics, que obtenen les empreses que compten amb moltes dones exercint lideratges, i ha afegit que hi ha estudis que demostren que aquestes companyies obtenen un 1 per cent més de beneficis.
La diversitat, un valor
La vicepresidenta ha incidit que apostar per la pluralitat reporta també beneficis en termes econòmics a les empreses que el practiquen i això, al seu parer, forma part també “del llegat que el feminisme s’ha incorporat al món empresarial perquè les empreses que deixen fora les dones, deixen fora la meitat de la població i, en conseqüència, perden beneficis “.
La vicepresidenta ha posat en valor les diferents accions i mesures que el Govern valencià està posant en marxa i s’ha referit a nous projectes com el de Dona i Tecnologia de la Reial Acadèmia d’Enginyeria i amb el Fòrum Enginyeria i Societat, o el encaminat a sensibilitzar les més petites, per crear futures científiques i aprofitar aquest talent, entre d’altres.
Per Mònica Oltra, l’entrada de les dones al món empresarial transforma no només la forma de treballar, sinó que també aporta “noves visions, nous mercats, nous espais on produir i oferir altres productes i també atendre necessitats que el mercat demanda i que no es detectarien eficaçment sense la presència femenina “.
En aquest punt, ha posat en valor les aportacions de l’economia feminista que planteja alternatives des d’una perspectiva diferent, “més crítica, que avanci cap a una economia on l’eix sigui la convivència i la responsabilitat compartida, que tingui en compte no només el factor productiu, sinó també el reproductiu “.
Aquesta reflexió, ha manifestat la vicepresidenta del Consell, forma part de l’acció política del govern valencià, i ha augurat que l’economia basada en la societat de les persones que tenen cura de persones “serà una realitat en molt poc de temps”.
I aquesta societat, ha exposat, cal preparar-la construint “fonaments profunds” perquè és, “més igualitària, més cohesionada socialment, econòmicament rendible, ja que genera riquesa, activa el consum, crea ocupació estable, molt remunerada i no deslocalitzable i és també un motor de recerca i innovació “. Però a més, ha conclòs Oltra, “fa felices les persones, que és un intangible impossible de mesurar en termes monetaris”.
Transversalitat de gènere
Per la seva banda, el conseller d’Economia Sostenible, Rafa Climent, ha ressaltat en la clausura que “el principi d’igualtat de tracte i oportunitats és inspirador i promotor de totes les nostres actuacions i amb aquest convenciment incorporem la transversalitat de gènere en totes les nostres polítiques públiques , normatives, en l’àmbit de la contractació i en l’atorgament dels ajuts, mitjançant la introducció de clàusules de responsabilitat social. en aquesta tasca les voluntats polítiques i les complicitats de tots els agents socials i institucionals resulten absolutament imprescindibles “.
També, segons Climent, s’ha afavorit, mitjançant ajudes, la incorporació de les dones com a sòcies treballadores i la seva plena participació en els òrgans directius de les cooperatives i societats laborals, s’ha posat en marxa la Càtedra d’Economia Feminista amb la col·laboració de la Universitat de València i s’ha realitzat l’estudi sobre la bretxa salarial de gènere.
Informació i Foto: Generalitat Valenciana