Negues el canvi climàtic?
David Finnigan és dramaturg australià. A la xerrada TED d’aquest any, comenta que
el 2014 va compondre l’obra “Kill climate deniers” (“mata els negacionistes climàtics”). La seva
argument versava sobre un grup de ressò terroristes que prenien el control del
parlament australià i els obligaven a finalitzar ja el canvi climàtic. Era una obra
que estimulava només la presa de decisions davant de la crisi climàtica. Durant tres anys,
David no va aconseguir que cap companyia de teatre se’n fes càrrec, ja que molts
polítics, empreses i grups de pressió pagats, estaven disposats a posar
demandes judicials si es posava en escena. Després va poder ser representada a
Austràlia, USA i Europa. Com l’autor esperava, va rebre crítiques negatives de
financers i experts relacionats amb els combustibles fòssils. El que no va entendre va ser
la reacció desfavorable d’altres sectors de la població que no acceptaven la
evidència dels estudis que avalaven l’emergència climàtica. D’ells, va rebre des de
amenaces fins a comentaris raonats, ja que no acceptaven l’escalfament global
perquè això comportava canvis en el model de vida social: Per ex. major control del
estat, alimentació regulada, acceptació de més immigrants… David va descobrir que
a banda dels “negacionistes” explícits i agressius, hi ha els implícits o sigilosos que,
no es declaren en contra de la crisi i fins i tot fan algunes accions sostenibles i
no obstant a la seva vida diària prenen moltes decisions que impliquen més deteriorament
ambiental. David conclou que en aquest grup estem la majoria.
Aquestes darreres dues setmanes estem dolguts i consternats per la mortalitat i el
desastre humà i sanitari al llevant espanyol per la DANA recent. Els mitjans de
comunicació honoren la tasca dels voluntaris i veïns que hi han actuat, la qual cosa
és una mostra de la solidaritat del nostre país; i també assenyalen la descoordinació
de les administracions autonòmica i central per donar una resposta eficaç, la qual cosa
també és cert. El que no esmenten és un altre factor que explica el que ha passat. És la
negació de la crisi climàtica dels polítics, tècnics i població general que està
darrere de la manca de previsió de mitjans, informació i formació que hi hagués
minimitzat els impactes per les inundacions,
És hora ja que com a societat despertem els valors adormits a les nostres
consciències; ens adonem que tots els països patim impactes pel nou
clima, passem de la negació a l’acceptació de viure en un planeta diferent del de
fa 40 anys, deixem de banda la relació de la crisi climàtica climàtic amb uns
colors polítics, i unim forces i cooperació per adaptar-nos i mitigar el nou
escenari. Si actuem així, d’aquí a pocs anys els nostres fills ens ho agrairan.
Josep Lluís Llor Vila