Multitecnologia digital per convertir els ports en espais de recuperació de biodiversitat

Com pot la comunitat logístic-portuària
corregir i minimitzar els possibles impactes negatius que la seva activitat pot tenir en
l’entorn? Els ports poden convertir-se en espais proactius i contribuir a la
recuperació de la biodiversitat? Podrien fer-ho generant a més noves
activitats econòmiques o millorant costos? La resposta és sí, i de nou la clau
és a la tecnologia.
L’ecosistema portuari ha de trobar solucions per compensar-ne l’impacte i
fer que les seves operacions es puguin considerar ocean friendly, un aspecte que,
a més, té un pes creixent en la consideració de smart port. I això és
precisament el que planteja el projecte Oasis, una solució integral multitecnològica
digital per a la transformació de les infraestructures marines en instruments de
regeneració ambiental i de lluita contra el canvi climàtic. Aquesta iniciativa és el
resultat de la col·laboració entre Ocean Ecostructures, empresa especialitzada en el
desenvolupament de solucions tecnològiques per a la regeneració de la vida marina,
ajudant a compensar i neutralitzar l’impacte de les activitats humanes al
oceà, i Seabots, companyia que desenvolupa tecnologies per a l’exploració digital del
mitjà marí mitjançant vehicles autònoms (USV) sensoritzats i que pertany al
Grup GPA Innova.
Projecte subvencionat per Ports 4.0 i finalista dels premis 4YFN 2024
Oasis va ser un dels projectes seleccionats a la convocatòria de 2021 per ser
subvencionat en la modalitat de projectes comercials per part de Ports del
Estat en el marc del Pla d’Impuls a l’Emprenedoria per a la Innovació al
sector portuari (Ports 4.0).

A més, el potencial d’aquest projecte és tan gran que recentment Ocean Ecostructures
ha estat seleccionada com una de les firmes finalistes dels 4YFN Awards 2024, el
esdeveniment de startups més influent d’Europa associat al MWC Barcelona, els
guanyadors es coneixeran el 28 de febrer.
El projecte Oasis, que va ser presentat a la I Jornada Càtedra Smart Ports celebrada
al Port de Castelló, és la suma de quatre grans pilars tecnològics: la
tecnologia BBS de regeneració de biodiversitat i de reforç de segrest de
carboni; la tecnologia SB100 de captació de dades mitjançant USV d’última
generació; la tecnologia Digital Hub de gestió i processament de dades i de
generació de bessó digital mitjançant aplicació d’IA; i la tecnologia iOceans per al
tractament, comunicació i gestió de les dades mitjançant eines front-end
ajustades a diversos perfils (científics, empreses, ciutadans…).
Microesculls biomimètrics monitoritzats digitalment
Segons explica Ignasi Ferrer, cofundador d’Ocean Ecostructures, “amb aquestes
tecnologies, parlem de microesculls biomimètrics monitoritzats digitalment.
En aquest sentit, els científics amb què col·laborem, la majoria pertanyents al
àmbit del CESIC, han aconseguit desenvolupar una estructura que mimetitza la manera
en què funciona un escull artificial. Això inclou sistemes d’atracció de microfauna
–el mar és una gran sopa de microfauna buscant un lloc on dipositar-se– i
cobertura de carbonat càlcic, la millor superfície perquè la vida marina pugui
aposentar-se. També parlem d’un disseny multicapa perquè hi pugui haver un
efecte de protecció. Tot això es tradueix en un extraordinari efecte de
bioregeneració”. “A més, gràcies als sistemes robòtics, les imatges que
anem capturant i el sistema d’intel·ligència artificial podem identificar també
espècies invasores, així com mesurar la millora en qualitat de laigua i la captura de CO2.
I recentment hem incorporat una nova funcionalitat que és el càlcul del
increment del capital natural”, afegeix Ferrer.
Tots aquests impactes ambientals són traduïts en impactes socioeconòmics
tangibles. “D’alguna manera, el que fem és crear smart regeneration.
És a dir, som la primera companyia al món que està unint tecnologia
regenerativa amb tecnologia robòtica, de digitalització i d’intel·ligència artificial per a
aconseguir mesurar aquests impactes i traduir-los en informació intel·ligible i molt valuosa”,
puntualitza Ferrer.
Avanç del projecte
Segons comenta Ferrer, “hem fet les implementacions de les primeres unitats
als ports de Barcelona i Palma i ara estem treballant en l’optimització de
tots els processos per adaptar-los als diferents entorns, perquè, evidentment, no

és el mateix una zona de bocana que una zona interior. També estem portant a
cap treballs estructurals per incrementar la resistència. I tot ha estat dissenyat
pensant en les operacions, per això les unitats són removibles. Evitem així
interferir en qualsevol àmbit de l’operativa portuària i respectem tots els
protocols existents”.
Progressivament, entre aquest any i el 2025, s’aniran incorporant sensors i noves
funcionalitats al procés, es continuarà col·laborant amb Seabots i treballant en
capturar la major quantitat de dades per nodrir l’algorisme de manera que finalment
sigui capaç dinterpretar tota la informació proporcionada.
Una solució per a la comunitat portuària
En definitiva, Oasis no només suposa compensar l’impacte en el medi ambient de les
activitats portuàries, sinó que a més permet millorar l’estructura de costos i
contribuir al compliment dels requisits ESG-Compliance.
Addicionalment, els beneficis no només arriben a l’àmbit portuari, sinó també a
altres a offshore, com les plataformes eòliques. Així, per exemple, segons explica el
responsable d’Ocean Ecostructures, “en proporcionar informació al ciutadà sobre
l’impacte real positiu de la infraestructura, amb dades i amb imatges, aconseguim
generar una cultura del coneixement i, per tant, augmentar el social engagement del
entorn on es mou l’operador perquè se sàpiga que s’està actuant a
positiu i que no es tracta de greenwashing, sinó que és una cosa real, tangible, que es
pot visualitzar”.
El projecte Oasis va ser presentat en el transcurs de la I Jornada Càtedra Smart Ports,
que es va celebrar el 13 de desembre al Port de Castelló, amb la col·laboració de la
Fundació PortCastelló i Ports de l’Estat, així com amb el suport de les entitats
col·laboradores de la Càtedra Smart Ports, que són el Col·legi Oficial d’Enginyers
Industrials de la Comunitat Valenciana, Boluda Corporació, Leatransa (Grup
Tervalis), Noatum, Matèria (Grup Quimialmel), Ocean Infraestructures Management,
Portsur Castelló, Grup Raminatrans i Simetria Grup.