Mulet presenta al Senat una esmena als PGE reclamant un fons de 200 milions per al sector ceràmic
El portaveu de Compromís, Carles Mulet, ha informat hui que aquesta formació ha presentat una esmena als Pressupostos Generals de l’estat en la qual es reclama la creació d’un fons de 200 milions per a contribuir a pal·liar els efectes de la invasió d’Ucraïna i la inflació en els sectors intensius en energia com el ceràmic. Per a això proposa crèdits fiscals favorables a empreses del sector ceràmic, que implique reduccions d’impostos sobre la base de l’increment de la facturació en el proveïment de gas natural, com estan fent altres Estats membres de la Unió Europea.
“Reclamem d’una vegada mesures contundents, perquè el Govern no pot estar impassible davant una greu crisi que afecta la nostra indústria ceràmica, que suposa el 95% del volum de facturació d’aquest sector a Espanya, la qual cosa posa en risc nombrosos llocs de treball i exportacions”, ha assenyalat el portaveu de Compromís.
Així mateix, la proposta reclama a ctivarel Mecanisme XARXA en els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) perquè les empreses del sector de la ceràmica es puguen acollir a aquest instrument com una mesura de flexibilització i estabilització de l’ús del clúster ceràmic. En cas que el Mecanisme XARXA no s’acomodara a la situació de les empreses del sector ceràmic, establir un nou mecanisme de característiques similars, és a dir , amb reduccions de les cotitzacions socials per a les empreses i evitant que les persones treballadores del sector consumisquen períodes de prestacions per desocupació.
D’altra banda, demana incrementar les ajudes directes al sector ceràmic per a assegurar les ocupacions de les persones treballadores i l’existència del clúster ceràmic de les comarques de Castelló, així com estudiar mecanismes per a la participació del Sector Públic de l’Estat en compres de gas en origen per a poder garantir el subministrament del sector ceràmic i la reducció del seu preu a fi de guanyar competitivitat i mesures diplomàtiques, de col·laboració amb la Generalitat Valenciana i accions davant la Comissió Europea per a demanar una regulació propícia que permeta una baixada del preu de l’energia.
Fins la data, els intents d’interlocució de representants del sector amb membres destacats del Govern han sigut atesos amb lentitud o directament derivats a persones dels seus equips sense capacitat de manifestar compromisos rellevants. “Per això intentarem que el Govern s’implique en mesures similars a les implementades pel govern valencià del Botànic. Esperem que donen suport a la mesura”, ha assenyalat.
Una crisi sense precedents
El sector de la ceràmica conforma un autèntic clúster a les comarques de Castelló, concentrant el 95% del volum de facturació d’aquest sector a Espanya, i la seua rellevància en termes d’ocupació, producció i exportació industrial és inqüestionable a nivell valencià, estatal i internacional. No obstant això, la crisi energètica provocada per l’augment del cost del gas ha derivat en 77 expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTE) que afecten a quasi 9.000 persones treballadores i 7 expedients d’extinció de contractes (ERE) que afecta a quasi un miler de persones treballadores. En total, ERTE i acomiadaments superen ja la meitat de les ocupacions directes del sector i a tots els municipis on se situa el clúster tauleller (Onda, Vila-real, Almassora, l’Alcora, Castelló…) Tot això genera seriosos problemes a curt i mitjà termini per a un sector econòmic clau de les comarques de Castelló i que genera més del 14% del PIB en l’economia valenciana, així com el 2,7% del PIB industrial de l’Estat espanyol.
Actualment 1 de cada 2 ocupacions de la indústria castellonenca i 1 de cada 3 ocupacions del total provincial es troben en el sector ceràmic. La destrucció d’un percentatge significatiu d’aqueixes ocupacions tindria repercussions en empreses auxiliars en primera instància i, més endavant, quedarien ressentits també el sector serveis i l’economia en general. D’altra banda, l’excés de mà d’obra sense ocupació podria afectar la baixa als salaris, ja que la resta dels sectors trobarien una sobreoferta de potencials emprats. Per a finalitzar, s’estén la inquietud per la possibilitat que algunes empreses del sector puguen deslocalitzar-se de manera definitiva, la qual cosa llastraria les possibilitats de recuperació dels llocs de treball en cas de superar-se aquesta crisi.
Informació i Foto: Compromis