Monica Oltra destaca que la recuperació del trencalòs a la Tinença de Benifassà permet parlar d’un ‘dia històric’
La vicepresidenta del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, i la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, han assistit, al Parc Natural de la Tinença de Benifassà, a l’arribada de les dues primeres cries de trencalòs ( ‘Gypaetus barbatus’) o ‘trencalòs’, en valencià (conegut també localment com ‘crebalòs’), que va desaparèixer de la zona al segle XIX.
La vicepresidenta ha destacat que es tracta d ‘ “un dia històric” perquè “recuperem una au que ha estat tan característic d’aquestes muntanyes i que ha format part de la forma de vida” de la zona, mentre que la consellera d’Agricultura ha ressaltat la implicació de totes les entitats participants per dur a terme un projecte “tan singular, tan important i amb tanta responsabilitat”.
Les cries han arribat a Bel, una pedania de Rossell, on les esperaven la vicepresidenta del Consell i la consellera d’Agricultura, juntament amb responsables municipals de la comarca i de les entitats que han col·laborat en el projecte de reintroducció d’aquesta au a la zona , a més de tècnics de la conselleria i veïns de les poblacions properes.
Projecte de vida i cultura
Oltra, que s’ha mostrat molt emocionada amb l’experiència d’agafar a una de les cries “perquè et connecta amb la Natura i la vida que ens envolta”, ha emfatitzat en la importància d’aquesta iniciativa perquè és “un projecte de vida que torna a connectar amb la natura a l’ésser humà “i també perquè és” un projecte d’identitat i de cultura que ve dels nostres avantpassats “.
Referent a això, la vicepresidenta ha posat en el focus als nens i nenes que es trobaven presents en l’arribada de les cries Alòs i Amic, com els han batejat, perquè “els seus fills i filles, si aquest projecte tira endavant, veuran amb naturalitat al crebalòs en aquestes muntanyes com els seus avantpassats ja feien “, un exemple de” fer política mirant a les pròximes generacions i no a les següents eleccions “.
Connexió ecològica internacional
Per la seva banda, la consellera d’Agricultura ha ressaltat la importància de la suma de totes les entitats que han participat per dur endavant aquest projecte, que ha estat organitzat “des d’un punt de vista científic i tècnic molt exigent” i ha posat èmfasi que la Conselleria d’Agricultura ha estat molt involucrada perquè “des del principi ha estat una qüestió fonamental per a nosaltres”.
La titular d’Agricultura ha destacat també que aquest projecte “s’emmarca a la Comunitat Valenciana, a la Tinença ia la política de biodiversitat de la Generalitat en un context europeu i internacional perquè estem parlant d’una connexió ecològica per mitjà d’aquestes aus que connectarà des dels Alps, fins a les terres d’Andalusia i fins i tot l’Atles “.
Criats a Cazorla
Les cries, nascudes al centre de cria en captivitat de Guadalentin (Cazorla), han estat cedits per la Vulture Conservation Foundation (VCF) i batejats pels nens de les escoles de la Pobla de Benifassà i Rossell com Alòs i Amic.
L’acte, organitzat pels ajuntaments d’aquestes poblacions i Vallibona, amb la col·laboració de l’Associació de Propietaris Forestals de la Tinença, ha tingut un caràcter festiu, com benvinguda als exemplars, que seran instal·lats en el hacking (punt d’aclimatació) construït a aquest efecte. Allà romandran fins que puguin volar, d’aquí a aproximadament un mes i mig.
La metodologia utilitzada, avalada pels diversos projectes similars que es duen a terme en diversos països europeus, pretén que les cries romanguin al territori ia ells se sumen altres, especialment els adults no reproductors que es preveu desplaçar a la zona a la tardor, procedents del Pirineu aragonès.
El projecte, que ha estat gestant des de fa prop de dos anys, va partir de la constatació de la presència històrica de l’espècie a la zona, a partir de la qual es va contactar amb el Ministeri de Medi Ambient i els governs d’Aragó i Catalunya, on viuen les poblacions naturals de l’espècie. Compta també amb un estudi de viabilitat de la Universitat de València per a la seva reintroducció en el Maestrat.
Acceptada la proposta a nivell estatal, emmarcada en el Protocol General entre el ministeri i les comunitats autònomes per recuperar la distribució històrica de l’espècie, subscrit per la Generalitat al juny de 2016, es va incorporar al projecte Vulture Conservation Foundation, entitat de referència que coordina la recuperació del trencalòs (o trencalòs) a tot Europa.
Entitats participants
En el projecte han participat el Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient, els governs d’Aragó i Catalunya i Vulture Conservation Foundation. Ha comptat també amb la col·laboració de la Fundació Vam fundar; Red Eléctrica de España; Electra del Maestrazgo; l’Associació de Propietaris Rurals per a la Gestió Cinegètica i Conservació del Medi Ambient
Informació i Foto: http://www.gva.es