Mompó i Enguix destaquen que la Diputació de Valencia continuarà treballant en la reparació històrica de les víctimes de la Guerra Civil
El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, i la vicepresidenta primera i responsable de Memòria Històrica, Natalia Enguix, han coincidit este dijous en destacar la importància d’exposicions com les del projecte ‘Les fosses del franquisme’ per a ajudar a tancar ferides. Mompó i Enguix han visitat junt amb el diputat de Cultura, Paco Teruel, les mostres impulsades per L’ETNO i el Museu de Prehistòria en les instal·lacions de la Beneficència, centrades en la recuperació de les ‘històries de vida’ dels represaliats del cementeri de Paterna.
Els responsables provincials han posat en valor els més de tres milions d’euros invertits per la Diputació en l’exhumació i identificació de víctimes de la Guerra Civil des de la creació de la delegació en 2016, uns treballs que, en paraules de Natalia Enguix, es basen en “fonaments i valors democràtics” i que perseguixen la reparació de “un error històric que no pot tornar a repetir-se”. I per a això, la titular de Memòria Històrica assumix “la responsabilitat d’explicar a les noves generacions els valors democràtics, en un temps en el qual són necessaris més que mai el diàleg i el consens per a evitar que s’imposen els extremismes”.
Per part seua, el president Mompó ha assegurat que la Diputació “continuarà treballant perquè els valencians i valencianes de tots els municipis se senten identificats amb la institució i orgullosos dels polítics que els representen”. El màxim responsable provincial considera que “els polítics hem de treballar en positiu, aprendre dels errors, ajudar al fet que els nostres joves coneguen la història i construir una societat sense ferides on impere la sensatesa, la moderació i un futur millor per a tots”.
La Diputació donarà continuïtat a les subvencions destinades a les associacions de familiars de víctimes de la Guerra Civil per a l’exhumació i identificació de les restes de persones represaliades durant el conflicte per part dels dos bàndols. Sobre este tema, la vicepresidenta primera, Natalia Enguix, ha avançat que la intenció de la delegació de cara a la present legislatura és implantar “un model d’educació i respecte que, en paral·lel a la concessió d’ajudes per a contribuir a la reparació històrica d’eixos crims de guerra, incloga accions divulgatives orientades en les noves generacions amb la finalitat de tancar ferides”.
La responsable de Memòria Històrica ha apel·lat a la sensibilitat de la societat i ha insistit en “la importància d’entendre la labor que realitzem de suport a les famílies que volen recuperar la dignitat dels seus éssers estimats, per a això és fonamental que ho expliquem bé amb eixe treball divulgatiu que ha d’arribar a col·legis i instituts i que pretén contribuir a la construcció d’un món basat en la democràcia i la concòrdia”.
Exposicions en la Beneficència
El Centre Museístic La Beneficència, en el qual se situen el Museu de Prehistòria de València i L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia, acull fins a abril de 2024 dos exposicions sobre les fosses del franquisme en el municipi de Paterna. Les mostres formen part del projecte ‘Les Fosses del Franquisme. Arqueologia, Antropologia i Memòria’, una iniciativa que duen a terme conjuntament la delegació de Memòria Històrica i l’àrea de Cultura de la Diputació de València.
El projecte té caràcter multidisciplinari, ja que s’aborda des de l’arqueologia, l’antropologia i la memòria històrica, i inclou un programa d’actes culturals i divulgatius, a més de les exposicions Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna i 2238. Paterna. Lloc de perpetració i memòria, que han produït els museus de la corporació provincial. Els responsables del projecte tenen com a objectiu contribuir a la veritat, la justícia i la reparació de la memòria de les persones afusellades en el cementeri de Paterna entre 1939 i 1956.
La mostra Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna, que es pot veure en el Museu de Prehistòria, és una aproximació a les fosses comunes del franquisme des d’una perspectiva arqueològica a través d’un estudi del cas concret del cementeri municipal de Paterna, en el qual hi ha documentades més de 150 fosses i almenys 2.237 persones que van ser afusellades entre 1939 i 1956. L’exposició té tres objectius: visibilitzar l’aportació de les disciplines científiques i els equips tècnics que duen a terme l’exhumació i identificació de les persones represaliades i la recuperació de les seues històries de vida; fer un reconeixement públic a les víctimes de la repressió i a les seues famílies; i entaular un diàleg amb la ciutadania sobre la necessitat de les polítiques públiques de memòria.
D’altra banda, l’exposició 2238. Paterna. Lloc de perpetració i memòria, que s’exposa en L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia, pretén acostar-se a les exhumacions contemporànies de les fosses de víctimes del franquisme des de l’antropologia social per a ampliar la mirada fora d’estos llocs. Des d’esta disciplina es posa el focus a comprendre en totes les seues dimensions el dinàmic món social (la “vida social”) que les envolta i les dota de significació, ja siga en entorns institucionals, associatius o familiars. Per això, exhumar implica molt més que desenterrar ossos. Implica introduir nous agents, transitar pel temps i per l’espai i posar-nos en el lloc d’aquelles persones que van ser assassinades i humiliades, així com recórrer amb elles i els seus familiars i descendents els camins de l’oblit i la memòria.
Al pati del museu es recrea el cementeri de Paterna i es donen a conéixer els espais i els xicotets i humils homenatges familiars. Un dels aspectes més cridaners de l’exposició és que el visitant té l’oportunitat d’introduir-se dins d’una fossa comuna. Des del seu interior es convida a reflexionar sobre la seua existència i el perquè de les demandes actuals d’exhumar gràcies, sobretot, a la transmissió de la memòria en femení. A més, al llarg de l’exposició es podran contemplar plaques de ceràmica que indicaran els noms, professió, edat i procedència dels 2.238 afusellats a Paterna.
Polítiques públiques de Memòria
En el marc del programa ‘Les fosses del franquisme’, la sala Alfons el Magnànim de la Beneficència acollirà este dijous (18.00 hores) una taula redona organitzada per la delegació que dirigix Natalia Enguix i que abordarà les polítiques públiques en matèria de Memòria. La pròpia vicepresidenta primera de la Diputació participarà en una xarrada que reunirà experts en la matèria, cas de l’antropòleg Francisco Ferrándiz, assessor de la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica del Ministeri de Presidència i membre de la Comissió Valle de los Caídos.
Amb entrada lliure fins a completar aforament i la possibilitat de seguir el debat en streaming a través del canal Youtube de la Diputació de València, la taula redona la completen el secretari autonòmic de Memòria del Govern de les Illes Balears, Jesús Jurado; la catedràtica de Filosofia del Dret de la Universitat de València Cristina García; i la presidenta de la plataforma d’Associacions de Familiars de Víctimes del Franquisme de les Fosses Comunes de Paterna, Amparo Belmonte. La moderadora serà la periodista i investigadora María Palau, i entre el públic assistent estarà el director general de Transparència i Participació de la Generalitat, José Salvador Tárrega.
Informació i Foto. Diputació de Valencia
