Miguel Ángel Mesa un incombustible caçatalents al servei del Villarreal CF

Miguel Ángel Mesa (Castelló, 11 de març de 1970) és un enamorat del futbol. Un d?aquells homes que no concep la seva vida sense aquest esport. El va gaudir com a jugador durant la seva joventut, com a entrenador en la seva maduresa i fins i tot va ser coordinador a Vilafamés, on va ser durant dècades una personalitat molt reconeguda al futbol local.

Ara, als 54 anys, compagina la seva vida com a empresari, mentre descobreix nous talents per tota la nostra província de la mà del Vila-real CF. Una empresa que l’apassiona i que l’insufla prou energia i optimisme per mantenir a ratlla una leucèmia que l’amenaça des del 2017.

Un contratemps que no li ha tret el somriure amb què s’expressa quan parla de futbol o de la família. Al contrari, ha assumit l’adversitat amb la valentia i la generositat de muntar una associació, ASOLECAS, amb qui recapta fons per investigar sobre aquesta malaltia i amb què brinda suport a aquells que la pateixen.

Fa 15 anys que va pujar al Submarí Groc per, primer entrenar un equip del planter, i després exercir d’ullejador de futbol 8 per la província de Castelló. Des de llavors, ha estat testimoni, en primera persona, del creixement i l’evolució del futbol provincial i de centenars de nois que han gaudit d’aquest esport a casa nostra durant les primeres etapes formatives.

“Castelló és un lloc petit. Al futbol provincial, ens coneixem tots. I més quan fa molts anys que veig partits”, explica Mesa, que des del 2012 dedica els seus caps de setmana a veure partits de futbol 8 per tota la geografia provincial.

“La meva dona diu que no paro –aclareix entre rialles–. No li trauré la raó. Entre setmana, compagino l’empresa amb l’associació, però els caps de setmana són per al futbol”, reconeix Mesa, que se sent un afortunat per dedicar-se a la formació en un club que aposta tant pel planter com el Vila-real CF: “És una feina molt xulo i gratificant veure els nois créixer i poder donar-los l’oportunitat de seguir millorant en una estructura tan professional”.

El Vila-real CF, un ‘privilegi’ per al futbol provincial

Després de tota una vida dedicada al futbol a la nostra província, Miguel Ángel Mesa és una de les veus autoritzades per analitzar l’evolució del futbol a Castelló durant les darreres dècades: “Diria que cada cop hi ha més equips a la zona, però no hi ha tants jugadors. Molts equips fan una gran tasca a nivell social. Obren les portes del futbol a molts nens, però realment només hi ha quatre o cinc equips com el CD Roda o el Primer Toc CF, que garanteixen una qualitat d’entrenaments que permetin millorar els nois”.

En aquest sentit, la forta aposta del Vila-real CF al futbol base és una sort per als centenars de joves talents amb capacitat i il·lusió d’assolir en el futur el futbol professional. “El Vila-real ho ha canviat tot al futbol de la nostra província. És un abans i un després. Ara pots ser jugador d’elit a la teva terra. Hem passat de ser un territori exportador de talent a tenir una estructura com la nostra que no només canalitza aquest talent, sinó que el potencia al màxim”, ressalta Mesa.

No en va, no és casualitat que, en els darrers anys, s’hagin multiplicat els jugadors provincials que han aconseguit el futbol professional: Pau Torres, Carlo Adriano, Migue Leal o les irrupcions més recents de Pau Cabanes i Pau Navarro, de Borriana i la Vilavella, respectivament.

Pau Navarro i la seva arribada al Vila-real CF

D’aquest últim jugador, l’ullejador castellonenc explica una anècdota divertida de com es va unir fa onze anys al Vila-real CF: “Vam veure Pau Navarro una mica per casualitat. Aquest tipus de coses curioses que té el destí. Anàvem a veure partits a La Vall, Nules i després a Onda. Van cancel·lar el partit a Nules i em vaig acostar a La Vilavella per veure quins partits hi havia. Vaig arribar i estaven jugant els benjamins de segon any. I hi havia un noi, amb ulleres, que no parava de córrer i cadascun dels seus trets acabava en gol. Vaig preguntar pel noi i em van dir que era el Pauet, que era un any més petit que la resta. No era gaire alt, però ens va sorprendre. Després de fer les proves amb el club, el Vila-real CF va decidir donar-li l’oportunitat i fitxar-lo per a l’any següent”, explica el castellonenc.

Una factoria d‟oportunitats al servei del talent de Castelló

A l’hora de trobar nous talents, Miguel Ángel Mesa confessa que busquen en els nois una mica diferent. “Es tenen en compte molts factors, esportius i extraesportius. Però busquem aquest aspecte diferencial. En general, apreciem que siguin un nen intens, que tinguin capacitat tècnica o un físic destacat”.

Al món de la captació, conviuen les grans històries d’èxit amb moltes altres, menys rimbombants, en què no hi ha final de pel·lícula americana: “És una satisfacció veure com progressen els nois que portem, però la realitat és que és molt complicat. Donar l’oportunitat als nois ja val la pena. Brindar l’opció de formar-se i desenvolupar-se en un club que t’ofereix tants recursos és una cosa que té molt de valor”.

Per acabar, Mesa augura un gran futur i una bona salut al futbol base de la província, de la mà del Vila-real CF: “S’està treballant molt i molt bé. Tot el que ha fet el club era impensable fa 30 anys. Estic segur que hi haurà molt bons jugadors de la ‘terreta’ els propers anys”. Amb l’esforç i els recursos que el Submarí posa a la formació i el desenvolupament del futbol base el futur està garantit.

Informació i Foto: Villarreal CF