Mestalla va viure anit una alta gran nit amb el partit de #LigaSantander ValenciaCF vs Reial Madrid

¡Mestalla és Mestalla! A aquest València CF no hi ha qui el pari, l’afició segueix vibrant i gaudint amb el seu equip, es va patir, però amb el gol inicial de Guedes i el de Garay, que va valer per augmentar l’avantatge, van explotar d’alegria per certificar tres punts de un valor incalculable.

Ningú va dir que seria fàcil, hi va haver moments en què es va alterar el cor, però la parròquia valencianista es va posar dret per acomiadar als seus futbolistes quan l’àrbitre va assenyalar el final del partit, amb el 2-1 brillant al marcador electrònic i tres punts molt importants a la butxaca.

Des del primer minut la graderia va entendre que l’equip els necessitava, sentint sobre la gespa l’alè de pràcticament tot l’estadi, els decibels van ser augmentant a mesura que anava avançant el partit, vivint la seva primera explosió d’alegria amb un golàs de Guedes després d’una triangulació perfecta amb Carlos Soler.

Tercer gol de Guedes en els últims cinc partits, que va marxar ovacionat

Era el minut 34 de partit quan l’equip va realitzar una perfecta interpretació per atacar una segona jugada, plasmant sobre la gespa una triangulació més pròpia del billar que del futbol, ​​amb la qual es va deixar bocabadats els futbolistes del Reial Madrid. De manual. Mestalla es va enfonsar amb el primer gol de la nit, el tercer de Guedes en els últims cinc partits, reflectint d’aquesta manera la seva tendència a l’alça. Qüestió de confiança. I l’afició hi va reconèixer acomiadant amb una sonora ovació i corejant el seu nom quan va ser substituït.

Bufandes al vent i “olés” des de la grada

Encara quedava molt de camí per recórrer, es multiplicaven les ocasions, però no va ser fins al minut 84 quan els decibels de Mestalla van tornar a arribar al seu punt màxim quan Garay va anotar el 2-0. El cop de cap de l’argentí, després d’un servei de córner executat per Parejo, va ser inapel·lable, i va arribar la bogeria a l’coliseu valencianista, amb les bufandes al vent a tot l’estadi, abans de premiar a l’equip corejant les seves passades amb “olés”. Només faltaven uns minuts per creuar la línia de meta, però l’afició va tornar a estar de deu, caminant costat de l’equip en el seu objectiu de sumar tres punts molt importants.